Després de molt de temps sense fer una sortida en btt com s'ha de fer, teníem aquesta sortida amb nous "beteteros" que esperem que no ens deixin i de tant en tant en acompanyin, (ja són habituals de les curses i suposo que també ho seran de la bici), en Sergi i en David.
Al final hi van haver un parell de baixes i només vam ser quatre, els dos anomenats i en Dani i jo. Amb pocs quilòmetres els veterans però més que els joves però amb forces més anys els veterans que els joves, per tant, igualat.
Vam sortir cap a les vuit de Vila-sacra, amb bona temperatura tot i que una mica núvol però semblava que s'aixecaria el dia, no ho va fer del tot i la temperatura es va mantenir força bé.
En David i en Sergi val a dir que són nous en això del btt, amb prou feines si havien fet tres o quatre sortides però la veritat és que ho van aguantar molt bé. Vam començar seguint el Manol fins a Vilanova de la Muga per embrutar una mica de fang les bicis.
El primer inconvenient, travessar el riu a Vilanova, un pam d'aigua passant però poc a poc el vam travessar sense mullar-nos els peus només de sortir. A partir d'aquí, tot tranquil i anar fent a bon ritme, no massa ràpid però tampoc sense despistar-nos.
Algunes bromes, passant pel Mas Hortus i a Delfià, als "novatos" sobre els gossos que surten de sobte, per poder fel camí més amè i ràpidament vam comeençar a pujar en direcció Vilameniscle. A les primeres "rampes" a en Sergi i en David els canvis de les bicis es feien sentir, (això amb el temps no els passarà, s'ha de canviar abans no a mitja pujada sino no entra res). Ho van superar amb nota tot i la novetat.
Travessar Vilameniscle ja va tenir més dificultat, les pujades més fortes i continuades, primer en asfalt i després amb terra, una nova experiència i ho vam fer a bon ritme també. Abans de girar a l'esquerra direcció Puig d'Esquers o Sant Silvestre, vam agafar direcció Garriguella, una ruta nova que vam provar per no forçar més amb les pujades.
Després d'un tram planer sense dificultat i d'unes fotos a la zona del Mas Guanter, vam acabar de pujar una mica i vam començar una ràpida baixada, al principi, cap a Garriguella, per un camí força net i sense massa dificultat tècnica.
Un cop a Garriguella, un tram de carretera per enllaçar novament camí del Mas Hortus i Delfià per baixar aquest cop cap a Peralada. Com sempre, camí net, la zona de diem del "pavé" per la quantita de pedres que hi ha que fa que rebotis continuament i a on en Sergi i en David van tenir més dificultat al no tenir "calas" donat que el rebot continu els impedia pedalar constanment.
Vam haver de salva una bassa gegant a peu pel mig del camp i superant tanques electrificades però ràpidament per la pista ja més ampla vam arribar a Peralada. Allà un darrer esforç fins a la pedrera i ja de tornada a Vilanova, novament passar el riu i de nou embrutir les bicis de fang per acabar a Vila-sacra després de poc més de 50 quilòmetres i unes 3 hores 20 minuts de bici.
Esperem que els hagi agradat a en Sergi i en David i repeteixin sovint, això si, combinant amb les curses. Fins aviat, salut i cames.
Al final hi van haver un parell de baixes i només vam ser quatre, els dos anomenats i en Dani i jo. Amb pocs quilòmetres els veterans però més que els joves però amb forces més anys els veterans que els joves, per tant, igualat.
Vam sortir cap a les vuit de Vila-sacra, amb bona temperatura tot i que una mica núvol però semblava que s'aixecaria el dia, no ho va fer del tot i la temperatura es va mantenir força bé.
En David i en Sergi val a dir que són nous en això del btt, amb prou feines si havien fet tres o quatre sortides però la veritat és que ho van aguantar molt bé. Vam començar seguint el Manol fins a Vilanova de la Muga per embrutar una mica de fang les bicis.
El primer inconvenient, travessar el riu a Vilanova, un pam d'aigua passant però poc a poc el vam travessar sense mullar-nos els peus només de sortir. A partir d'aquí, tot tranquil i anar fent a bon ritme, no massa ràpid però tampoc sense despistar-nos.
Algunes bromes, passant pel Mas Hortus i a Delfià, als "novatos" sobre els gossos que surten de sobte, per poder fel camí més amè i ràpidament vam comeençar a pujar en direcció Vilameniscle. A les primeres "rampes" a en Sergi i en David els canvis de les bicis es feien sentir, (això amb el temps no els passarà, s'ha de canviar abans no a mitja pujada sino no entra res). Ho van superar amb nota tot i la novetat.
Travessar Vilameniscle ja va tenir més dificultat, les pujades més fortes i continuades, primer en asfalt i després amb terra, una nova experiència i ho vam fer a bon ritme també. Abans de girar a l'esquerra direcció Puig d'Esquers o Sant Silvestre, vam agafar direcció Garriguella, una ruta nova que vam provar per no forçar més amb les pujades.
Després d'un tram planer sense dificultat i d'unes fotos a la zona del Mas Guanter, vam acabar de pujar una mica i vam començar una ràpida baixada, al principi, cap a Garriguella, per un camí força net i sense massa dificultat tècnica.
Un cop a Garriguella, un tram de carretera per enllaçar novament camí del Mas Hortus i Delfià per baixar aquest cop cap a Peralada. Com sempre, camí net, la zona de diem del "pavé" per la quantita de pedres que hi ha que fa que rebotis continuament i a on en Sergi i en David van tenir més dificultat al no tenir "calas" donat que el rebot continu els impedia pedalar constanment.
Vam haver de salva una bassa gegant a peu pel mig del camp i superant tanques electrificades però ràpidament per la pista ja més ampla vam arribar a Peralada. Allà un darrer esforç fins a la pedrera i ja de tornada a Vilanova, novament passar el riu i de nou embrutir les bicis de fang per acabar a Vila-sacra després de poc més de 50 quilòmetres i unes 3 hores 20 minuts de bici.
Esperem que els hagi agradat a en Sergi i en David i repeteixin sovint, això si, combinant amb les curses. Fins aviat, salut i cames.
La bicicleta i corre es com una droga, un cop comences es difícil sortir-ne. La droga no la he provat, però si el corre i a la bicicleta, i és un bon vici que no el puc deixar. (entre altres)
ResponEliminaEspero corre un dia junts, Sergi i David; si més no als primers 200 metres de la sortida.
Salutacions.