divendres, 22 d’abril de 2011

6ena MITJA MARATÓ DE MUNTANYA D'AGULLANA "LA SUADA" (22/04/2011)

Que voleu que us digui, patir hem patit molt, des de el primer metre i durant més de dues hores i tres quarts, però l'any que vé segur que si tot va bé, hi tornarem.

Un altre repte superat, una mitja de muntanya, i de muntanya de veritat, ja us ho puc assegurar. Al final serà veritat que això de còrrer enganxa. A les 8 del matí ja plantats al camp de futbol d'Agullana amb en Marià i en Modest, amb un temps fantàstic per còrrer tot i que es preveien plujes, que la veritat no han aparegut.

Deseguida cap a la plaça Major a recollir dorsals, fer-la petar una mica, i cap al cotxe a preparar-nos i escalfar una mica. Encara que sembli mentida hem escalfat prou i prou bé, per que això d'una mitja de muntanya feia respecte abans de començar.

A la sortida més de 150 valents disposats, la majoria, a còrrer entre dues i tres hores. Amb una mica de retard hem començat a la plaça Major, ja deseguida a pujar pels carrers del poble. Tots tres membres del Cames hem tingut l'honor, aquest primer quilòmetre, de tancar el grup de corredors, és a dir, ens hem repartit el darrer lloc de la cursa, una dura lluita durant uns quants metres.

La veritat que pels carrers del poble les pendents eren importants i durant quasi els dos primers quilòmetres l'anar pujant ha estat constant. Cap al quilòmetre dos hem tingut un tram força còmode baixant i que ens ha permès enganxar un petit grup i avançar-lo durant la baixada.

Aquest tram ha durat poc i ja hem començat el previst, pujar i pujar. Els primers trams per camins prou amples i fàcils d'anar fent però no hem trigat massa a començar a fer corriols i anar fent files els corredors. Arribada la mitja hora de cursa ja el pendent i trams de corriols eren forts i hem començat tots tres a combinar còrrer i caminar, encara faltava molt i calia dosificar.

No em faré pesat per que la veritat la primera part era només pujar i pujar, però el recorregut val molt la pena, molts i molts trams de corriols pel mig del bosc, que ens han fet caminar molt però que tot i això a vegades era difícil fins i tot caminant.

El pitjor, moralment, ha estat quan ja portàvem una mica més de una hora i mitja pujant, pensàvem que ja començàvem a baixar i veure des el cim, que a la muntanya del davant hi anava gent corrent, desmoralitzador. Doncs no ha quedat més remei que baixar i tornar a pujar. Hem fet cim, crec que es diu, Coll de Portell, a l'hora i tres quarts de cursa. Per fer cim, una pujada impressionant, potser només uns dos-cents metres però jo diria que el desnivell superava el 50%.

La part més durant, en principi ja estava superada, ara només faltava baixar. Això si, baixar no ha estat tan fàcil, els organitzadors han preparat un descens per corriols pel bosc, molt tècnic i amb zones de salts, aigua, rierols i fins i tot cap al final, un tram seguint una linea elèctrica amb un continu puja i baixa, no molt fort però que després de 18 quilòmetres tot feia mal a les cames.

A aquestes alçades ja m'havia separat d'en Modest i en Marià. Suposo que jo m'he deixat anar més baixant, i tot i que m'he parat dues vegades per veure si venien no els he vist i he decidit tirar ja fins el final.

Uns tres quilòmetres finals sense forçar per que les cames ja feien avisos de colapsar-se si es feia un esforç de més, així doncs ha tocat posar ritme i acabar. A la plaça molta gent esperant i aplaudint a tots els corredors que arribàven i amb força ambient i una gran taula amb menjar per recuperar les calories perdudes durant més de dues hores i tres quarts.

Com he dit al principi, dur però creieu-me repetirem, en Marià ja ho ha fet avui, i ja prepara la següent mitja de muntanya, ja parlava de la cursa del Fau de Maçanet però de moment la propera demà passat, diumenge a Vilabertran, esperem que en Modest s'ho repensi i vingui, en Marià i jo suposo que farem doblet, si les cames i el temps ajuden, a veure si s'anima algú més.

Fins aviat, salut i cames.

3 comentaris:

  1. Crònica molt encertada, tot i que crec que t'has deixat algún i pujar, pujar i més pujar. Donar les gràcies a tots dos, Josep i Marià per anar seguint al meu ritme, que era una mica mes lent que el meu, aquestes curses si es fan acompanyat, semblen no tant dures, que per cert, aquesta ho ha estat molt, però amb la satisfacció de haber-la fet, i com no, pensar en tornar a repetir l'any que bé si anem com cal de preparació.
    Salut i Cames.

    ResponElimina
  2. Potser si que m'he deixat alguna pujada però la veritat, impossible saber-ne quantes vam fer. En Marià hauria de confirmar els metres de desnivell pujant que vam fer.
    Una altra cosa, totalment d'acord, fer tota la pujada junts la va fer menys dura del que pot arribar a ser aquesta cursa si la fas sol. Un plaer còrrer amb en Marià i en Modest.
    Per què abans de començar diem que estem bojos i només acabar ja hi volem tornar?

    ResponElimina
  3. Bé, tot es diferent els desnivell son brutals, corriols i pistes en males condicions , no hi ha gent que t’animi en el recorregut, i es molt diferent corre per la ciutat o al mig de la natura, que particularment m’ha agrada més.
    Cal esmentar que la senyalització que estava molt bé i els avituallament també, per el que far la diferencia de metres acumulats l’organització diu 890 m i a mi amb va sortir 920 m, no es viable al 100% el meu altímetre.
    Molt satisfet sense lesions i en ganes de tornar-hi, de moment diumenge..

    ResponElimina