Crec que els quatre del Cames
que vam participar estem d'acord en que va estar molt bé, va ser divertit i una experiència genial, (els comentaris de la resta de participants també eren super positius i que repetiran segur). A més no cal oblidar l'organització, perfecte, i això que aquesta prova no era fàcil d'organitzar i menys fer dues rondes donat tot el tema logístic que comportava 50 kayaks i 100 bicicletes i l'espai necessari. "Chapeau" per l'organització.A un quart de vuit vam quedar a Vila-sacra per sortir cap a Llançà. En David, en Sergi, en Gerard i jo a participar a la kayakló, les dones i en Dani, amb resaca de casament del dia anterior a animar i donar suport.
A tres quarts de vuit començava el marcatge i s'obrien les boxes per deixar les bicis i tot el necessari per participar. Com que vam matinar vam trobar lloc davant mateix del passeig per deixar els cotxes i vam ser dels primers a fer el marcatges i deixar les coses.
La gent començava a arribar i l'ambient a festa esportiva aumentava. Vam anar saludant a molts coneguts, en Luque i en Xavi, en Carles i en Xavi, en Jordi i en Paco, l'Edu i el seu nebot,..., i paro per que em deixo gent segur, molts coneguts disposats a passar-ho bé.
A un quart de nou, preparació pel kayak. Recollida de l'hermilla salvavides, pales i intensa classe teòrica de com fer anar el kayak el millor possible. Tot seguit cap al kayak i direcció platja de Grifeu per anar agafant contacte amb el kayak i fer les primeres palades. Ràpidament es va veure qui havia pujat a un kayak i qui no.
Amb en Gerard, la cosa ens va semblar "xunga" ja a l'escalfament però hi vam arribar més ràpid del que pensàvem. En David i en Sergi ja havien arribat, es va notar que en David té un kayak, (ahí queda eso).
Tot i arribar més tard ens vam fer un forat al seu costat a la sortida del kayak. No cal que us comenti que en Gerard va anar més de tres vegades a pixar, ja ho fa a les curses imagineu allà sentint el sorroll de les onades, era un no parar...
El sol abans de la sortida ja apretava i el matí prometia calor tot i que tot just eren les 9 del matí. Pocs minuts després sortida i tothom al kayak per començar. Nosaltres vam sortir prou bé, però en David i en Sergi van tenir més problemes, només començar van perdre un rem. Això no va ser problema per que ràpidament ens passessin al davant.
Nosaltres amb més problemes de coordinació i després de diferents abordatges que vam patir, ràpidament vam quedar a la part del darrera del grup, per acabar al final penúltims del kayak després d'algun abordatge més. Mentres en David i en Sergi ja feia estona que havien sortit de l'aigua, tot i que desde el nostre kayak no feia la sensació que fos tanta estona, (després a les fotos he pogut comprovar la distància real).
Tot i sortir els penúltims de l'aigua, com que tenia la sensació que la resta no estaven lluny m'ho vaig agafar amb calma tot i que en Gerard i els animadors m'apretaven. Abans d'agafar la bici i posar-me les sabates amb les cales vaig agafar una barreta, feia quasi tres hores que havia esmorzat i encara quedava el més dur per davant. Un cop preparat tot, vam sortir amb les bicis de boxes i vam pujar, diria que vam sortir els últims però no ho tinc del tot clar.
Això si, en Gerard, tot i no ser habitual de la bici ràpidament es va posar les piles i va començar a agafar ritme, a poc a poc però ritme, so bretot al primer tram curt per asfalt que ja ens va permetre agafar alguna parella. De totes maneres només arribar a la riera vam quedar atrapats donat que només passava una bici i vam haver de fer "cua".
Quan la riera es va obrir i van començar les pedres i la sorra vam avançar ja a més gent, (algun tram per avançar la gent que quedava atrapada a la sorra el vam fer a peu), de totes maneres ni rastre de l'altra parella del Cames.
Com que ja coneixíem la pujada, no vam apretar gaire al principi, i així només arribar a les primeres pujades primeres parelles que ja anaven a peu. Això només volia dir que habitualment no fan bici, les pujades eren fortes però amb prou feines portàvem 100 metres de pujada.
Amb l'esforç cnstant d'en Gerard vam anar atrapant gent i al final ja vam començar a veure l'altra parella del Cames, que aviat vam atrapar. A partir d'aqui vam fer quasi tota la pujada junts per dir-ho d'alguna manera, en Sergi i en Gerard per una banda i en David i jo una mica més endavant, "pressionant" als companys per que no afluixessin.
Més aviat del previst vam arribar al punt més alt i a partir d'aquí, tots quatre junts cap a la baixada per pista ampla i retorn a Llançà. El més ràpid en Sergi, per agafar ventatge al pla i a la cursa a peu. En David el va seguir i a continuació en Gerard i jo, (velocitat punta de baixada meva, 46'1 km/h).
Al pla i la riera vam recuperar metres als companys i vam entrar a l'asfalt junts però en Sergi i en David van fer sprint final i ens van treure uns 10 segons a l'entrada a boxes per deixar les bicis.
Només quedava la part de còrrer però sort que només èren poc més de 2 quilòmetres. Per què? doncs per que la meitat era un circuit per la sorra de la platja i l'altra meitat un puja-baixa pel Castellà.
A la sortida de boxes, en Sergi i en David, ens van agafar distància, ells no s'havien de canviar però jo m'havia de treure les de bici amb cales per passar a les de còrrer, aquí vam perdre poc més d'un minut, sobretot gràcies a la gran ajuda d'en Gerard que enm va treure el casc ;)))))).
Al poc de començar el cò
rrer en Sergi va notar molèsties degut a l'esforç i va haver de fer trams caminant. Nosaltres a la part més forta com a parella i amb en crack Gerard vam apretar a la sorra i vam superar algunes parelles més abans del final.Entrada triomfal de les dues parelles del Cames al passeig de Llançà i un altre repte del Cames aconseguit per dues parelles. El temps final, menor de l'esperat, en Sergi i en David, 1h26'41" (lloc 62) i en Gerard i jo 1h21'32" (lloc 50).
La resta del matí gaudint del sol i de la segona ronda del kayakló. Potser em repeteixo però felicitats a l'organització, (no m'estranya que repeteixin al 2012), i sobretot amics del Cames, no us perdeu la II kayakló per que val molt la pena.
Fins aviat, salut i cames.
