El passat diumenge 28 d'abril vaig anar a còrrer a Empúries una de les curses tradicionals del Cames, la mitja marató, en el seu moment vam començar amb el terç de marató i més tard, amb el canvi de distàncies, els 10 quilòmetres i la mitja marató, de moment a Empúries, la marató es resisteix.
Aquest any, del Cames, només vaig còrrer jo, en Gerard, amb grip de campionat, al final va ser baixa. Tot i que faig fer quasi 15 quilòmetres amb en Francesc Pous, que feia la marató. Va anar bé per que la distància no se'm va fer tan llarga i em va fer manten ir un bon ritme tota l'estona, i a ell també li va anar bé fer 15 quilòmetres amb companyia, els 27 quilòmetres restants ja van ser cosa seva.
El matí, climatològicament parlant, no va acompanyar gens, fred, vent, pluja,... van acompanyar tot el matí a tots els corredors, per cert, més de 1700 a les tres curses, tot i que com dic, el temps no va acompanyar gens.
La sortida a les 8:30 del matí es va fer pels corredors de la mitja i de la marató, sense pluja però amb fred i vent, des de el passeig d'Empúries, direcció a l'Escala. En Francesc i jo vam sortir junts, en principi decidits a anar junts però la cursa i el ritme ho acabarien de dir, (al final vam anar tota l'estona junts fins que les curses de la mitja i la marató es van separar).
El primer tram de la cursa el vam fer força protegits del vent però quan ja vam arribar a la carretera de Sant Pere, direcció la discoteca, la cosa va canviar. Tot i que al principi ens va afavorir, a la tornada ja ens anava en contra i llavors també va començar a ploure, poc, però a ploure, que amb la força del vent, les gotes picaven fort a la cara.
El ritme però era bó, molt bó, tant que vam haver de frenar una mica, jo per no petar abans dels 21 quilòmetres i en Francesc per que encara li faltaven més.
Cap a la zona dels càmping ens vam creuar ja amb l'Artur, primer classificat llavors i guanyador al final, i un perseguidor a uns 2 ó 3 segons. El grup dels perseguidors ja va trigar una mica més, llavors ja anaven crec que a més d'un minut llarg de distància. Nosaltres, al nostre ritme que encara era alt tot i haver baixat una mica, sobre els 5 minuts el quilòmetre, (a algú no li semblarà prou ràpid però per mi si), tot i que les sensacions eren bones.
La tornada a Empúries amb el vent en contra es va fer una mica llarga però deseguida vam arribar de nou al passeig i a la protecció, i al pas per la sortida, aproximadament uns 11 quilòmetres, ànims del públic per escalfar novament motors i fer els darrers 10 quilòmetres.
La sortida del passeig té el de sempre, pujada, que per cert, baixava el grup perseguidor dels dos primers molt ràpid, apurant ja les darreres forces i intentar distanciar a la restar abans dels quilòmetres finals.
A bon ritme vam fer la pujada per baixar ràpidament cap al passeig amb el terra moll i perillós amb la pintura, això si, en Gerard esperant-nos i animant-nos tot i el refredat, (un crack de company).
La sortida al passeig va ser el tram més dur, a més dels quilòmetres fets, el vent i la pluja ho van complicar més, a més el recorregut anava i venia pels carrers de L'Escala i tan trobaves pujada com baixada, com vent a favor com en contra.
Ens vam separar amb en Francesc i ja de tornada em vaig creuar també amb en Jaume Baraut, fent la marató a bon ritme, com sempre, ens vam saludar i animar mutuament.
A partir d'aquest moment va ser quan vaig anar a per marca personal, anava sobre els 5 minuts el quilòmetre i les cames encara responien, quedava la tornada pels carrers de L'Escala, anar fins la carretera de Sant Martí i l'arribada pel passeig. El més complicat era el tram de L'Escala, pel vent, la pluja, les pujades,... i vaig decidir apretar en aquest tram que encara les cames funcionaven bé.
El vaig poder superar amb dificultats però bé i a la baixada per anar a buscar ja Sant Martí d'Empúries vaig recuperar bé, per tant, una altra apretada fins quasi arribant a Sant Martí on en veure la proximitat vaig relaxar una mica. Però a l'entrar al passeig, amb gent que animava esperant a amics, coneguts, familiars,..., l'adrenalina entra en joc i fa la resta, 1h 43' 44" marca personal, rebaixa d'uns 3 minuts de l'anterior feta feia menys de 2 mesos a Banyoles.
Molt satisfet per la cursa vaig recollir la medalla de record i vaig anar a abrigar-me per que la fred era realment important i a comentar-ho amb en Gerard a l'espera que en Francesc passés pel quilòmetre 30. Va passar al cap d'una estona, força animat tot i el mal de cames però que al final li va valer la pena acabant la seva primera marató en 3h 59' 33", felicitats desde el Cames i també a en Jaume Baraut que afegeix una marató més al seu sac.
Fins aviat, salut i cames.
