diumenge, 6 de setembre de 2009

GARRIGUELLA - PUIG D'ESQUERS -- GARRIGUELLA 06/09/2009

A la segona ha anat la vençuda. Al segon intent hem aconseguit pujar, sense posar el peu a terra, al cim del Puig d'Esquers. La fita però té una mica de "trampa", hem eliminat tota la part planera, desde Vila-sacra fins a Garriguella, i hem començat més o menys a la mateixa alçada per fer tota la pujada sencera però hem eliminat els quilòmetres d'aproximació a la zona.

Hem sortit d'hora amb en Jordi i en Manolo per que en Jordi havia de tornar d'hora a casa per un compromís familiar, a dos quarts de vuit hem sortit cap a Garriguella i només de baixar les bicis hem hagut de canviar la càmara de la roda davantera d'en Jordi per que estava punxada, (segurament de la sortida del cap de setmana passat), i ell ja ha fet "l'escalfament " abans de pujar a la bici.


El camí fins a Vilamaniscle ha servit d'escalfament, sempre ja començant a pujar però sense cap problema. Travessar Vilamaniscle, com ja sabeu d'altres vegades, és un altre tema. No són més de cinc-cents metres però tota l'estona és amb força pendent cap amunt. A partir d'aquí, un cop hem entrat en calor, (al matí quan hem sortit feia fresqueta), continuar pujant, baixada curta però ràpida i començar a pujar el Puig 'Esquers fins a dalt de tot sense descans.

Hem començat molt bé, a bon ritme i dosificant una mica no fos cas que faltessin les forces. En Manolo, amb bici nova, encapçalant el grup i nosaltres comentant-li la pujada i el que es trobaria. Ha pogut comprovar que el principi del primer tram ja pujava i que el final encara ho feia més però sense cap problema.


Ens hem agrupat al final del primer tros per començar el segon. Tot pujada i anar fent fins a la barrera que hem passat i continuat pujant però a uns cent metres, un cop hem començat de nou a pujar, en Manolo s'ha anat quedant i al final "pajaron". Ha estat una llàstima però avui no era el dia i ha hagut de tornar. Les cames s'han quedat sense forces i no tiraven i s'ha estimat més tornar.

En Jordi havia continuat camí cap a dalt i jo havia esperat a en Manolo però finalment també he hagut de pujar so, i s'ha notat que no havíem fet els quilòmetres del planer per que la pujada s'ha fet molt més còmode i no amb els problemes de la primera vegada.


Després la tornada com sempre que abans hem pujat molt ràpida. En trenta minuts hem baixat i hem arribat a Garriguella sense problemes.

Fins aviat, salut i cames.

6 comentaris:

  1. Molt bé, esteu fets unes maquines, jo amb vosaltres no vindre, dons jo necesito posar els dos peus a terra per descansar ja que tinc més de 45 anys, enhora bona
    ""A la segona ha anat la vençuda. Al segon intent hem aconseguit pujar, sense posar el peu a terra""

    ResponElimina
  2. Esteu fets uns animals, jo amb vosaltres no vindre, dons jo necesito posar els dos peus a terra per descansar ja que tinc més de 34 anys. Tarats! Espero que algu m'entengui.
    Santi.

    ResponElimina
  3. jo us entenc perfectament, amb aquesta colla de màquines serà molt dificil surtir sense agafar cap cobriment de cor.Quan començeu a fer les curses anireu igual?

    ResponElimina
  4. Ja falta menys per la primera cursa, almenys per mi, aniré a Capmany a fer els 10 km, també n'hi ha una de 20 km, espero que algú més s'animi.
    Marià, estaria bé una crònica de la sortida que vas fer al Cadí amb alguna foto, anima't i ens ho fas arribar per publicar-ho.
    Per cert, per diumenge alguns "cames" intentarem fer una bogeria, pujar en bici al Canigó, bé fins al refugi a quasi 2200 metres, després ja veurem si pujem a peu fins al cim, (espero arribar almenys al refugi encara que sigui caminant, ja us informaré).
    Ens veiem a Capmany.

    ResponElimina
  5. jo espero començar a la marxa de Navata per anar agafant el ritme, i preparar la de Girona,no
    estaré en tant bona forma com els integrants dels
    cames que s'han passat tot l'estiu anant amb bici,però alguna cosa farem.

    ResponElimina
  6. A Capmany no hi puc anar tinc Gegants, peró ja he comançat a corre

    ResponElimina