diumenge, 30 d’agost de 2009

CANTALLOPS - CASTELL DE REQUESENS - L'AVIÓ - CANTALLOPS 30/08/2009

Un diumenge més, sembla que la bici encara no la pengem, hem fet una sortida, aquesta sortint de Cantallops. Una sortida que jo recordava més dura, de la darrera vegada que l'havia fet, però que a l'hora de la veritat s'ha fet molt bé i a bon ritme tot i les zones de forta pendent i pedres que hi ha al recorregut.

Hem quedat a dos quarts de vuit a Vila-sacra per sortir, en Manolo, en Jordi i jo, hem carregat les bicis i hem passat per Figueres a recollir a en Santi, que com no, ens ha fet esperar una mica, tot i que almenys, aquesta vegada no s'ha despenjat a darrera hora com feia habitualment.

Amb una mica de retard sobre el previst, vuit i vint, i teníem previst les vuit, hem començat a pedalar a Cantallops. En general, i si mirem el desnivell de la pujada al Castell de Requesens no trobaríem massa dificultat per que és del 4'35%, però la dificultat està en que aquest promig és això un promig i quasi tot el desnivell, uns 290 metres estan concentrats en els dos primers quilòmetres, 170 metres i al darrer quilòmetre, 72 metres. És a dir, 242 metres en 3 quilòmetres i 48 metres en la resta de 3 quilòmetres sis-cents cinquanta metres.

Començar ha estat el més difícil, feia fresca, aire i en fred, dos quilòmetres de pujada al 8% que ràpidament ens ha fet passar del fred a la calor. En Santi tenia una mica més de dificultat i volia bufandes i coses per abrigar-se, cosa habitual en ell. La resta agafant ritme per tot el que faltava.

Un cop passada la primera dificultat, relaxació i començar a gaudir de les vistes fins a l'arribada al trencant per pujar al Castell de Requesens i segona dificultat del dia, un tram d'un quilòmetre al 7'5% que en principi en Manolo deia que passava de pujar per que ja hi ha via pujat però que al final, com bon escalador que és, no s'ha pogut resistir i ha pujat amb la resta.

Un cop a dalt, unes fotos i ràpidament a la bici. La suada de la pujada amb la fresca i l'aire que bufava et deixava fred ràpidament i encara quedava un tros per pujar, primer fins a Requesens i després fins a l'avió.

Un cop recuperem el camí de pujada a Requesens després d'una curta baixada, de nou a pujar, sense tanta pendent però amb molts revolts dibuixant la forma d'una serp recargolada que tothom superava com podia..., bé tots per fora per reduir el desnivell però com no en Santi per dintre, suposem que anava "sobrat".

Només un comentari, al començament d'aquest tram hi havia una vaca que ha mirat força malament a en Manolo, sense més conseqüències.

Ràpidament arribem a Requesens on fem algunes fotos i per no agafar fred seguim camí cap al segon tram de la pujada, quasi quatre quilòmetres amb no massa pendent de promig però amb forces pedres i camí més complicat i estret que el que havíem fet fins llavors.

Al principi, molta roca i forats per s'havien d'evitar i tot seguit un tram de pedra força gran que complicava la pujada. Un cop superat pujada constant amb les millors vistes del matí. El matí molt clar facilitava veure forces quilòmetres de l'Empordà i tot el golf de Roses. Com que la pujada no era massa forta, en trams més còmedes, hem pogut gaudir força de la vista. De fet, l'opinió ha estat unànim en el sentit de que nomès per les vistes valia la pena pujar fins allà.

La proximitat de l'arribada a l'avió ha animat al grup al darrer tram de pujada tot i que quedava el millor del matí, un darrer tram d'uns dos-cents vint metres amb una pendent 20'1%, impressionant només de veure el desnivell quan hi estàs arribant. Superat sense problemes el darrer tros, hem deixat les bicis i hem fet la "visita turística" a l'avió.

La història d'aquest avió, de fet és tracta d'un hidroavió, és de l'any 1986, concretament del 19 de juliol. Per aquelles dates, hi va haver un incendi que va durar 5 dies que va cremar més de setze mil hectàrees de l'Albera. Va afectar a més de 21 municipis. Aquest hidroavió, amb quatre bombers francesos, participava a les tasques d'extinció de l'incendi quan en un dels vols es va estavellar contra la muntanya. Hi van morir els quatre bombers. A una roca del lloc de l'accidenthi ha una placa que ho recorda.

Després baixada a Cantallops, una hora i tres quarts de pujada i mitja hora de baixada, i una altra gran ruta feta. La temporada s'acaba però encara queden rutes per fer, almenys la volta al Pantà, qui s'apunta?

Fins aviat, salut i cames.

3 comentaris:

  1. Fotos molt xules. Molt bona definició de tot el paisatge del darrera, per una camera tant petita i compacte. LLastima k només hagis publicat aquestes.
    Santi.

    ResponElimina
  2. Em sap greu Santi però això de tu ho has fet primer, com quan erem petits, no s'hi val. Al blog hi ha fotos de tothom del club, si a tu et molesta ho dius i no surts més.
    Demanar-me les fotos i després penjar-les al teu facebook no crec que sigui correcte, en tots cas es publiquen al facebook del Cames Ajudeu-me.
    En tot cas, si vols modificar alguna foto, com has fet, i només sortir tu, em podria semblar bé però la resta t'agrairia que les treguis i ja les penjarem al facebook del Cames.
    Per cert, rondinaire potser ho sóc però amb nens com tu no em queda més remei. I de barrufet potser també però no pas gaire més que tu, quant ets més alt que jo? 5 centímetres?

    ResponElimina
  3. "La temporada s'acaba però encara queden rutes per fer, almenys la volta al Pantà, qui s'apunta?"
    Jo, peró cal avisar amb temps

    ResponElimina