De nou una ruta nova pel diumenge al matí. Vam quedar amb en Dani i en Jordi a dos quarts de set del matí per sortir direcció a Vilamaniscle per la ruta habitual, Vilanova de la Muga, Mas Hortus, Delfià i puja i baixa fins a Vilamaniscle en poc més d'una hora, tranquils per que la calor ja era important tot i ser dos quarts de vuit del matí.
A Vilamaniscle vam agafar direcció Rabós per anar a trobar el trencant de Sant Quirze de Colera. La baixada per carretera va ser força ràpida i la calor cada vegada apretava més. Ràpidament vam agafar direcció Sant Quirze a un ritme d'anar fent.
A aquella hora ja hi havia gent que pujava a Sant Quirze, tant en cotxe com en bici, un betetero ens va agafar abans d'arribar a Sant Quirze i ens va avançar a bon ritme, es notava que anava amb un punt més que nosaltres.
En arribar a Sant Quirze vam fer algunes fotos quasi sense baixar de la bici i vam començar la part més dura del recorregut, quasi tres quilòmetres de pujada, amb força pendent, camí amb pedres i complicat de fer i el pitjor, el calor apretant de valent.
Vam començar la pujada a bon ritme però cadascú el seu, per trobar-nos tots a dalt i fer la baixada junt. A mitja pujada una parella de francesos amb un cotxe esmorzant, al·lucinant, amb la de llocs i racons que té l'Empordà i aturar-se amb un cotxe al costat d'un camí per esmorzar, en fi...
A partir de la meitat de la pujada el tema es va anar complicant, el desnivell no baixava i a trossos pujava i cada cop més calor i complicat acabar tota la pujada sense posar un peu a terra. Un vam intentar una mica més però qui més qui menys a una 500 metres del cim tots havíem posat ja el peu a terra. Queda pendent de fer-la sense posar el peu a terra un altra dia que no faci tanta calor. Es pot fer però amb quasi 30 quilòmetres ja fets, el desnivell i la calor, va ser massa per nosaltres "domingueros" del btt.
Un cop a dalt tocava baixar, camí estret, ràpid i a alguns punts perillós. Realment pujar pel costat que nosaltres vam baixar és molt més dur que pel costat que nosaltres vam pujar, però algun dia s'haurà de fer. Vam baixar molt ràpid tot i que vam anar esperant a en Jordi que tenia problemes amb la suspensió davantera, millor dit, no tenia suspensió i complicava molt baixar ràpid i ho va haver de fer amb molt de compte.
Al final de la baixada vam arribar al Mas Pils, just al davant de la carretera d'Espolla a Banyuls, que anys enrrera va dir en Dani que ell l'havia fet per pista però que ara ja era pels cotxes.
Fins arribar a Espolla ràpid per una baixada a trosos amb "puja i baixa" de fins al 10% tant per pujar com per baixar. A partir d'Espolla un intent de trobar nous camins però que no va portar a res i finalment vam decidir de tornar per carretera fins a Mollet de Peralada, Peralada, Vilanova de la Muga i Vila-sacra.
Al final del matí, quasi 58 quilòmetres durant quasi tres hores i tres quarts amb molta calor però amb noves rutes i paisatges a la nostra motxilla.
Fins aviat, salut i cames.
A Vilamaniscle vam agafar direcció Rabós per anar a trobar el trencant de Sant Quirze de Colera. La baixada per carretera va ser força ràpida i la calor cada vegada apretava més. Ràpidament vam agafar direcció Sant Quirze a un ritme d'anar fent.
A aquella hora ja hi havia gent que pujava a Sant Quirze, tant en cotxe com en bici, un betetero ens va agafar abans d'arribar a Sant Quirze i ens va avançar a bon ritme, es notava que anava amb un punt més que nosaltres.
En arribar a Sant Quirze vam fer algunes fotos quasi sense baixar de la bici i vam començar la part més dura del recorregut, quasi tres quilòmetres de pujada, amb força pendent, camí amb pedres i complicat de fer i el pitjor, el calor apretant de valent.
Vam començar la pujada a bon ritme però cadascú el seu, per trobar-nos tots a dalt i fer la baixada junt. A mitja pujada una parella de francesos amb un cotxe esmorzant, al·lucinant, amb la de llocs i racons que té l'Empordà i aturar-se amb un cotxe al costat d'un camí per esmorzar, en fi...
A partir de la meitat de la pujada el tema es va anar complicant, el desnivell no baixava i a trossos pujava i cada cop més calor i complicat acabar tota la pujada sense posar un peu a terra. Un vam intentar una mica més però qui més qui menys a una 500 metres del cim tots havíem posat ja el peu a terra. Queda pendent de fer-la sense posar el peu a terra un altra dia que no faci tanta calor. Es pot fer però amb quasi 30 quilòmetres ja fets, el desnivell i la calor, va ser massa per nosaltres "domingueros" del btt.
Un cop a dalt tocava baixar, camí estret, ràpid i a alguns punts perillós. Realment pujar pel costat que nosaltres vam baixar és molt més dur que pel costat que nosaltres vam pujar, però algun dia s'haurà de fer. Vam baixar molt ràpid tot i que vam anar esperant a en Jordi que tenia problemes amb la suspensió davantera, millor dit, no tenia suspensió i complicava molt baixar ràpid i ho va haver de fer amb molt de compte.
Al final de la baixada vam arribar al Mas Pils, just al davant de la carretera d'Espolla a Banyuls, que anys enrrera va dir en Dani que ell l'havia fet per pista però que ara ja era pels cotxes.
Fins arribar a Espolla ràpid per una baixada a trosos amb "puja i baixa" de fins al 10% tant per pujar com per baixar. A partir d'Espolla un intent de trobar nous camins però que no va portar a res i finalment vam decidir de tornar per carretera fins a Mollet de Peralada, Peralada, Vilanova de la Muga i Vila-sacra.
Al final del matí, quasi 58 quilòmetres durant quasi tres hores i tres quarts amb molta calor però amb noves rutes i paisatges a la nostra motxilla.
Fins aviat, salut i cames.
