dimecres, 7 de juliol de 2010

SORTIDA BTT DIUMENGE 04/07/2010

Desde la cursa de la Cirera que no feia cap entrada i ja tocava fer-ne alguna per que la gent no perdi el fil i les ganes de continuar entrenant. Aquestes setmanes no hi ha hagut gaires coses, sempre passa igual quan comença l'estiu, però ja haureu vist que he actualitzat el calendari i ja comencem a trobar algunes curses i marxes, tan a peu com de btt. Ja us aniré informant.

Diumenge passat amb en Dani vam sortir a dos quarts de set del matí per fer una "volta" en bici. Aquest cop però, tot i anar amb bici de muntanya vam decidir fer asfalt i provar de fer una sortida una mica més llarga en quilòmetres i una mica més dura en desnivell.

Vam sortir direcció Vilanova de la Muga per la carretera i allà vam fer un tram de camí per enllaçar amb la carretera de Pedret i Marzà i desde allà direcció Vilajuiga per començar deseguida a pujar Sant Pere de Rodes.

Aquesta pujada ja l'hem fet força vegades però no em deixa de cridar l'atenció que no té ni un moment de descans. Sempre puja i quasi sempre de força força constant. Una mica més al principi però jo diria que quasi tota la pujada té un mínim de desnivell del 6%. Ens ho vam agafar amb calma i vam trigar una hora a arribar al cim.

A partir d'allà començava l'aventura. Vam baixar per l'altra costa direcció al Port de la Selva i la veritat, ho vam fer de baixada però és molt més dura la pujada per aquest costat. El primer tram de descens, uns dos quilòmetres, casi és planer i has de donar pedals però després la baixada és rapidíssima i amb un asfalt no gaire bó i amb forces forats. Les velocitats són importants tot i no haver gaires rectes i no poder ni pedalar, només amb el desnivell és suficient per arribar als 60 quilòmetres hora en pocs segons.

En un quart d'hora vam fer el descens i vam arribar al Port de la Selva. En Dani va parar a comprar aigua a una benzinera i la senyora de la benzinera que netejava quasi li fot una pallissa per demanar-li si podia comprar una ampolla d'aigua. Vista la mala lluna de la senyora vam marxar deseguida, (tot i que podíem haver deixat a la senyora tancada a dintre ja que tenia les claus penjades a la porta per la part de fora), i vam agafar direcció Cadaqués per començar la segona pujada del dia.

Aquesta també és una pujada d'uns 8 quilòmetres però aproximadament amb la meitat de desnivell que la pujada a Sant Pere. La vam fer a bon ritme tot i que els quilòmetres acumulats ja començaven a fer importants pel que estem acostumats. Arribant a la rotonda de la carretera de Roses a Cadaqués els núvols ja eren importants i sobre la plana de l'Empordà ja es veia la pluja, i els llamps i trons.

Un parell de quilòmetres tirant cap amunt i al trencant del Pení vam començar els descens cap a Roses. Força ràpid i amb els núvols cada cop més aprop. A l'alçada del Mas Fumats un darrer esforç per pujar el ritme ja en planer i arribar el més aviat possible a casa i mullar-nos el mínim possible. No va ser possible i arribant a Castelló d'Empúries ja plovia però no va ser problema per que a aquelles alçades l'aigua de pluja refrescava més que no pas molestava.

Al final, tres hores i tres quarts, amb més de 61 quilòmetres i més de 1000 metres de pujada acumulats durant el matí. Ara a esperar la propera que espero que sigui aviat i a intentar pujar per primera vegada aquesta temporada el Puig d'Esquers pel costat de Vilamaniscle.

Fins aviat, salut i cames.

3 comentaris:

  1. Això vol dir que anireu al puja i baixa d’Agullana,

    ResponElimina
  2. Si Marià, t'apuntes? Nosaltres hi anirem per conèixer una mica la zona i no fer sempre les mateixes rutes.

    També, quasi segur, aniré diumenge vinent a fer la cursa de la Suada, també a Agullana, però la curta, 12km.

    ResponElimina
  3. De moment, estic interessat anar a la suada de 12 km, però ho faré a un ritme molt lent. Ho confirmaré divendres

    ResponElimina