Feia temps que volia fer una cursa de muntanya i a Agullana per primer cop en feien una de 12 quilòmetres i la cinquena edició dels 21 quilòmetres, anomenada la Suada. Un mes després de la cursa de La Cirera de Llers, i sense cap símptoma de lesió, vaig decidir d'anar cap a Agullana.
Com si es tractés d'un professional, em vaig llevar d'hora, vaig esmorzar cereals, un plàtan i fruita, i cap a les 8 vaig arribar a Agullana. Poc ambient. Vaig anar a fer la inscripció, 10 euros amb dret, al finalitzar la cursa, de fer un bany a la piscina, sorteig amb el número de dorsal, bossa regal, botifarra, pintxos de fruita i beure.
A les 9 van donar la sortida, molt familiar, només uns 90 participants, crec jo, dels quals una vintena ja feia dues hores que la feien caminant. Només sortir, comença a pujar, tot i que anava a un ritme lent, les pulsacions força accelerades.
Quilòmetre quatre, 29 minuts i primer avituallament i control, després de beure vaig continuar l'ascensió. Al cap d'una hora corrent per aquelles muntanyes, m'adono que no estic fent la cursa de 12 quilòmetres.
Efectivament, al cap de cinc minuts més em trobo amb un altre avituallament amb control i em confirmen que m'he passat l'encreuament dels 12 quilòmetres. Jo volia donar mitja volta i ells m'animen a continuar. Després d'una xerrada de tres minuts faig un glop més de beguda energètica que donaven i "Cames ajudeu-me".
Amb la concentració "a tope", de la decisió que havia pres, al cap de deu minuts em trobo amb un company fent de control·lador, en Jepi, que també m'anima dient que ja estava però que encara em faltava mitja hora de pujada fins arribar a dalt, en total una hora i mitja de pujada.
Tot seguit comença la baixada igual o més dura que la pujada, saltant i esquivant pedres, novament un altre avituallament. Aquest cop agafo una barreta i més beguda isotònica. Fins a les hores, camí molt ombrívol, i després amb baixades amb menys desnivells i ones podia còrrer més bé. Atrapo a un participant que estva pitjor que jo, pensant-me que jo era l'últim, arribem a un altre avituallament i pregunto si tenia algú més darrera meu i em diuen que hi ha cinc persones més. Animats, arranquem junts, però al cap d'uns minuts em diu que vagi fent, que ell vol anar més a poc a poc pel cansament acumulat.
Era un tram difícil, per sota la línea de llum amb el sol que "apretava" i les forces flaquejaven. Finalment, l'últim avituallament i control i últims quatre quilòmetres per pista, inacabables però finalment l'arribada, amb 21 quilòmetres, 2:32 hores i 840 metres de desnivell.
Molt satisfet per la meva primera i no última mitja de muntanya.
Marià Llop.
Com si es tractés d'un professional, em vaig llevar d'hora, vaig esmorzar cereals, un plàtan i fruita, i cap a les 8 vaig arribar a Agullana. Poc ambient. Vaig anar a fer la inscripció, 10 euros amb dret, al finalitzar la cursa, de fer un bany a la piscina, sorteig amb el número de dorsal, bossa regal, botifarra, pintxos de fruita i beure.
A les 9 van donar la sortida, molt familiar, només uns 90 participants, crec jo, dels quals una vintena ja feia dues hores que la feien caminant. Només sortir, comença a pujar, tot i que anava a un ritme lent, les pulsacions força accelerades.
Quilòmetre quatre, 29 minuts i primer avituallament i control, després de beure vaig continuar l'ascensió. Al cap d'una hora corrent per aquelles muntanyes, m'adono que no estic fent la cursa de 12 quilòmetres.
Efectivament, al cap de cinc minuts més em trobo amb un altre avituallament amb control i em confirmen que m'he passat l'encreuament dels 12 quilòmetres. Jo volia donar mitja volta i ells m'animen a continuar. Després d'una xerrada de tres minuts faig un glop més de beguda energètica que donaven i "Cames ajudeu-me".
Amb la concentració "a tope", de la decisió que havia pres, al cap de deu minuts em trobo amb un company fent de control·lador, en Jepi, que també m'anima dient que ja estava però que encara em faltava mitja hora de pujada fins arribar a dalt, en total una hora i mitja de pujada.
Tot seguit comença la baixada igual o més dura que la pujada, saltant i esquivant pedres, novament un altre avituallament. Aquest cop agafo una barreta i més beguda isotònica. Fins a les hores, camí molt ombrívol, i després amb baixades amb menys desnivells i ones podia còrrer més bé. Atrapo a un participant que estva pitjor que jo, pensant-me que jo era l'últim, arribem a un altre avituallament i pregunto si tenia algú més darrera meu i em diuen que hi ha cinc persones més. Animats, arranquem junts, però al cap d'uns minuts em diu que vagi fent, que ell vol anar més a poc a poc pel cansament acumulat.
Era un tram difícil, per sota la línea de llum amb el sol que "apretava" i les forces flaquejaven. Finalment, l'últim avituallament i control i últims quatre quilòmetres per pista, inacabables però finalment l'arribada, amb 21 quilòmetres, 2:32 hores i 840 metres de desnivell.
Molt satisfet per la meva primera i no última mitja de muntanya.
Marià Llop.
Felicitats crack!! De totes maneres anar a fer 12 i fer-ne 21 2sense problemes", vol dir que "una mica en forma estàs"
ResponEliminaA la propera m'apunto.
Potser em faig repetitiu però jo de gran vull ser com en Marià! Quina màquina!
ResponEliminaUna pregunta Marià, pot ser que diumenge, per la marxa de btt, sigui el mateix recorregut que vau fer per La Suada?
ResponEliminaSi és que si, podries donar-nos referències de la pujada?
Trams petits potser si, de camí, perquè tots els creuàvem, però tot era corriols impossible amb bicicleta o molt tècnic
ResponEliminaEns veurem diumenge
Gràcies Marià. De Vila-sacra vindrem tres. Ens veiem diumenge.
ResponEliminaEi!!!
ResponEliminaDeu n'hi dó això de fingir que t'has equivocat quan realment ja tenies en ment fer la de 21 Km !! je je!!
Molt bé això de no tenir molèsties ja que per a tu ja feia temps que les lesions no et deixaven ser el corredor que ets veritablement!!!
I lo millor és que el següent diumenge la fas en MTB!! un crak!!