El passat 12 d'octubre m'esperava a Cantallops d'una d'aquelles curses "noves" que encara no havia fet, cursa de muntanya xtrem. Amb aquest afegit era de preveure la dificultat i la veritat, al final la realitat va superar les previsions. Però bé comencem pel principi.
Aviat, la cursa no començava fins les 10 del matí, ja hi havia molt de moviment al voltant de la pista poliesportiva, lloc de la sortida i arribada, i això ja feia preveure que al final el nombre de corredors seria molt superior als que ens havíem inscrit per internet. Al final crec que vam ser uns 130 participants.
El recorregut de la cursa havia creat molta expectació per diferents motius, un d'ells per que l'havia fet el David Alsina, de Cantallops mateix, corredor de muntanya, coneixedor de la zona i per tant, es podia esperar qualsevol cosa. Els seus coneguts havien avisat. La gent de l'Ajuntament també abans de la cursa ens van avisar. L'organització, Diversport, també, (havien tardat, crec recordar, que quasi 5 hores en marcar tot el recorregut). Tot i això la gent estava amb ganes de començar i, tot i que semblava que bufava una mica el vent, la calor es feia notar i al final podia perjudicar però l'organització ja va avisar que gran part del recorregut era pel mig del bosc i per tant amb ombra, com així va ser.
Després d'una breu explicació del recorregut i d'informació sobre la situació dels avituallaments i també d'alguns punts perillosos degut al desnivell, es va donar la sortida. Al davant van sortir ràpid per agafar lloc donat que abans del primer quilòmetre hi havia un punt on s'havia de passar d'un en un i si et quedaves enrrera com jo, podies perdre una mica de temps si volies estar al davant. Com que no em preocupava vaig sortir al darrera.
En aquest primer punt vaig haver d'esperar una mica però un cop superat ja vaig veure que no seria important. Al meu davant ja tenia un camí, que cada vegada era més estret, empinat i amb rocs fins que de cop va passar a ser un itinerari, que no camí, que havíem de seguir a mida que pujàvem i pujàvem metres. De còrrer poc, el pendent ho feia impossible. Així durant metres i metres que es van fer eterns pel mig del bosc fins arribar al primer avituallament poc abans del tercer quilòmetre.
A continuació hi va haver un tram on el "camí" era un corriol estret però que podíem còrrer i més en un petit tram de baixada per continuar pujant amb menys pendent però ja amb les cames "tocades" per la primera dura pujada. La continuació va ser el tram amb vistes espectaculars al Castell de Requesens, per un camí de pedres espectacular però a l'hora que havies d'estar atent per no posar un peu mal posat i caure.
Un altre petit tram suau, creuem el camí que puja a Requesens i continuem camí avall, avall,... el que feia preveure una altra dura pujada, per dos motius, no anàvem direcció a Cantallops i encara faltàven alguns quilòmetres i per tant camí per fer.
Un cop acabada la baixada, va arribar la pujada, el primer tram encara el vaig poder fer corrent però ja cap al final, va tocar caminar, les cames quasi no podien i encara faltava camí. A més havien avisat que la darrera baixada s'havia de fer amb molt de compte per que tenia molta, mota pendent. Vaig decidir ser conservador.
Un cop de nou al camí de Requesens, ràpidament vam agafar un corriol a l'esquerre i deseguida vaam veure la baixada. Un corriol ple de pedres i amb molta pendent. Amb dos companys més vam fer la baixada, tots vam estar a punt d'anar al terra, al meu davant dues vegades, al darrera, almenys vaig sentir una vegada i jo vaig estar a punt dues vegades. La veritat, s'ha d
e dir que la baixada tenia la seva dificultat, complicat, tècnic, amb molta pendent però també que era espectacular.
Un cop acabada la baixada el pla. Uns darrers metres fins a l'arribada gaudint ja de l'esforç fet i sobretot dels apludiments de la gent a l'arribada. Al final, 1h 32 minuts 44 segons per fer uns 12'5 quilòmetres. Fantàstic.
L'organització una vegada més impecable, en tot moment atenent als participants i preocupats per que tothom estigués a gust. Fantàstic també la gent de Cantallops i l'Ajuntament que en tot moment van estar des de el primer moment donat suport a la cursa.
Aviat, la cursa no començava fins les 10 del matí, ja hi havia molt de moviment al voltant de la pista poliesportiva, lloc de la sortida i arribada, i això ja feia preveure que al final el nombre de corredors seria molt superior als que ens havíem inscrit per internet. Al final crec que vam ser uns 130 participants.
El recorregut de la cursa havia creat molta expectació per diferents motius, un d'ells per que l'havia fet el David Alsina, de Cantallops mateix, corredor de muntanya, coneixedor de la zona i per tant, es podia esperar qualsevol cosa. Els seus coneguts havien avisat. La gent de l'Ajuntament també abans de la cursa ens van avisar. L'organització, Diversport, també, (havien tardat, crec recordar, que quasi 5 hores en marcar tot el recorregut). Tot i això la gent estava amb ganes de començar i, tot i que semblava que bufava una mica el vent, la calor es feia notar i al final podia perjudicar però l'organització ja va avisar que gran part del recorregut era pel mig del bosc i per tant amb ombra, com així va ser.
Després d'una breu explicació del recorregut i d'informació sobre la situació dels avituallaments i també d'alguns punts perillosos degut al desnivell, es va donar la sortida. Al davant van sortir ràpid per agafar lloc donat que abans del primer quilòmetre hi havia un punt on s'havia de passar d'un en un i si et quedaves enrrera com jo, podies perdre una mica de temps si volies estar al davant. Com que no em preocupava vaig sortir al darrera.
En aquest primer punt vaig haver d'esperar una mica però un cop superat ja vaig veure que no seria important. Al meu davant ja tenia un camí, que cada vegada era més estret, empinat i amb rocs fins que de cop va passar a ser un itinerari, que no camí, que havíem de seguir a mida que pujàvem i pujàvem metres. De còrrer poc, el pendent ho feia impossible. Així durant metres i metres que es van fer eterns pel mig del bosc fins arribar al primer avituallament poc abans del tercer quilòmetre.
A continuació hi va haver un tram on el "camí" era un corriol estret però que podíem còrrer i més en un petit tram de baixada per continuar pujant amb menys pendent però ja amb les cames "tocades" per la primera dura pujada. La continuació va ser el tram amb vistes espectaculars al Castell de Requesens, per un camí de pedres espectacular però a l'hora que havies d'estar atent per no posar un peu mal posat i caure.
Un altre petit tram suau, creuem el camí que puja a Requesens i continuem camí avall, avall,... el que feia preveure una altra dura pujada, per dos motius, no anàvem direcció a Cantallops i encara faltàven alguns quilòmetres i per tant camí per fer.
Un cop acabada la baixada, va arribar la pujada, el primer tram encara el vaig poder fer corrent però ja cap al final, va tocar caminar, les cames quasi no podien i encara faltava camí. A més havien avisat que la darrera baixada s'havia de fer amb molt de compte per que tenia molta, mota pendent. Vaig decidir ser conservador.
Un cop de nou al camí de Requesens, ràpidament vam agafar un corriol a l'esquerre i deseguida vaam veure la baixada. Un corriol ple de pedres i amb molta pendent. Amb dos companys més vam fer la baixada, tots vam estar a punt d'anar al terra, al meu davant dues vegades, al darrera, almenys vaig sentir una vegada i jo vaig estar a punt dues vegades. La veritat, s'ha d
e dir que la baixada tenia la seva dificultat, complicat, tècnic, amb molta pendent però també que era espectacular.Un cop acabada la baixada el pla. Uns darrers metres fins a l'arribada gaudint ja de l'esforç fet i sobretot dels apludiments de la gent a l'arribada. Al final, 1h 32 minuts 44 segons per fer uns 12'5 quilòmetres. Fantàstic.
L'organització una vegada més impecable, en tot moment atenent als participants i preocupats per que tothom estigués a gust. Fantàstic també la gent de Cantallops i l'Ajuntament que en tot moment van estar des de el primer moment donat suport a la cursa.
He deixat pel final la curiositat, com a totes les gran proves, l'organització reserva els primers números als favorits i com no podia ser d'una altra manera, a aquestes alçades el Cames ja s'ha fet mereixedor d'estar entre els millor. L'organització va donar el número 1 al representant del Cames. Ja ho sabeu nois, aquí hi ha "nivell", almenys constància, no companys?
Fins aviat, salut i cames.
Només queda que felicitar-te per aquest nou repte aconseguit. Ja es comença a notar el temps que els components del nostre club està corrent amb curses, ja que cada cop son mes les participacions a curses mes llarges i dificils.
ResponEliminaQue no pari i fins a la propera.
Salut i Cames.
Sabeu alguna cosa de la cursa del carrer Cendrassos???.
tindre que deixar la bici i buscar temps per corre
ResponEliminaenveja.
Ja hem aconseguit el dorsal Nº 1, només falta que algú de cames pugi al podi, i ser del cames seria.......
Felicitats, una altre al sac
Gràcies companys! això és un espai per tots i ho fem tots.
ResponEliminaPerdoneu pel retard a contestar però he estat fora uns dies i no he pogut. Tampoc he pogut sortir a còrrer i d'això si que tinc el "mono", a veure si avui puc una estoneta...
Fins aviat, salut i cames.