Després d'una setmana sense publicar res tornem amb la sortida de diumenge passat que es presentava com un repte i que, ja us avanço, tots finalment vam aconseguir.
En principi la cosa semblava difícil, anar a Sant Pere de Rodes, desde Vila-sacra i tornar. No ho havíem fet mai, tot i que la distància si que l'havíem superat algunes vegades, pujar a Sant Pere sempre és un repte, i m
és quan arribes ja amb un quants quilòmetres a les cames, (la darrera vegada que ho havíem fet vam sortir desde Vilajuiga, estalviant uns 22 quilòmetres).
Vam quedar com sempre a les vuit per sortir de Vila-sacra cap a Sant Pere de Rodes. Vam sortir només quatre, en Josep, en Dani, en Manolo i jo. Un matí fresc i molt agradable per anar en bici i sobretot per fer la pujada que havíem de fer.
Sortida directe cap a Vilanova de la Muga, d'allà a Marzà i quasi tres quilòmetres més per arribar a Vilajuiga en poc més de 35 minuts.
Un cop a Vilajuiga la gent ja comença a agafar el ritme de pujada encara que no hagi començat però la qüestió sicològica aquí és molt important.
Primer quilòmetre de preparació passant pel mig del poble i davant d'Aigües de Vilajuiga, girem a la dreta i tot seguit a l'esquerra per situar-nos ja a la carretera que puja a Sant Pere de Rodes, primer quilòmetre amb només un desnivell de 1'8%.
Tot seguit un petit descanset d'uns quants centenars de metres i el desnivell comença a canviar i aser de pujada, un 4% que ens porta dels 33 als 90 metres d'alçada, i a on ja comencem a veure els trams més forts que haurem de superar. Aquest punt suposa ja que el grup es separi. En Manolo per davant i en Dani per darrera amb el seu "ritme".
Comencen els cinc quilòmetres on es fa la veritable pujada, el tercer quilòmetre té una pendent del 7'9%, el tram més dur. Sort que és al principi i les cames escara estan prou bé per superar aquest tram. En Manolo a la seva i en Dani, "amenaçant" que se'n tornava. Jo em vaig quedar amb l'altre Josep que ja anava "petao", i encara li quedava.
Un quart i cinquè quilòmetres molt durs per la pendent i per l'acumulació ja de pujada, amb uns desnivells del 6'8% i del 7'7% respectivament. En Manolo desaparegut i en Dani encara no ha abandonat. Jo si que abandono a l'altre Josep i m'en vaig a buscar a en Manolo, en Josep diu que pujarà fins que ens creuem baixant.
De les vistes, espectaculars, dels dòlmens,... ni us parlo feina hi havia a pujar.
La pujada encara no s'havia acabat, quedaven encara dos quilòmetres durs al 6'6% i al 7'1% per acabar de fer els trams de pujada durs. Al final del sisè quilòmetre vaig veure per fi a en Manolo però molt lluny i per darrera en Josep i en Dani que al seu ritme però encara no s'havia rendit.
Un darrer esforç per superar aquest dos quilòmetres i per fi arribem a la zona del parquing, molt més suau però ja "petats" després de la pujada i acumulació de quilòmetres, quasi una vintena desde la sortida.
Torno a veure a en Manolo, encara lluny, però el tram més suau, del 3'7%, em permet apropar-me a ell i agafar-lo just a dalt de tot després de fer el darrer quilòmetre amb en desnivell del 3'5%. Per fi.
Comencem la baixada amb en Manolo i a poc més d'un quilòmetre del cim ens trobem
en Josep que diu que ell acaba de pujar, que "ara ja acabo" i que "segui baixant i ens trobem a Vilajuiga". Seguim i a poc més d'un quilòmetre i mig, oh sorpresa! en Dani, no s'ha rendit i diu que ell també puja, es nota que és "vasco".
Decidim amb en Manolo de tornar a pujar per acompanyar-lo per que tot i que sembla poca distància són uns 10 minuts fins al cim. Arribant, en Josep començava a baixar. Finalment hem arribat tots i comencem la baixada junts.
Una pujada de 8'8 quilòmetres amb un desnivell de 484 metres i un promig de pendent del 5'5%.
Baixada ràpida fins a Vilajuiga amb puntes de velocitat entre 65 i 70 quilòmetres hora que fan que en menys de 15 minuts tornem a estar a Vilajuiga camí de tornada a casa. Els quilòmetres es comencen a notar a les cames i el ritme de tornada no és tan viu però tornem a estar a casa en poc més de dues hores i mitja. Gran jornada "dominguera".
Fins la propera, salut i cames.
En principi la cosa semblava difícil, anar a Sant Pere de Rodes, desde Vila-sacra i tornar. No ho havíem fet mai, tot i que la distància si que l'havíem superat algunes vegades, pujar a Sant Pere sempre és un repte, i m
és quan arribes ja amb un quants quilòmetres a les cames, (la darrera vegada que ho havíem fet vam sortir desde Vilajuiga, estalviant uns 22 quilòmetres). Vam quedar com sempre a les vuit per sortir de Vila-sacra cap a Sant Pere de Rodes. Vam sortir només quatre, en Josep, en Dani, en Manolo i jo. Un matí fresc i molt agradable per anar en bici i sobretot per fer la pujada que havíem de fer.
Sortida directe cap a Vilanova de la Muga, d'allà a Marzà i quasi tres quilòmetres més per arribar a Vilajuiga en poc més de 35 minuts.
Un cop a Vilajuiga la gent ja comença a agafar el ritme de pujada encara que no hagi començat però la qüestió sicològica aquí és molt important.
Primer quilòmetre de preparació passant pel mig del poble i davant d'Aigües de Vilajuiga, girem a la dreta i tot seguit a l'esquerra per situar-nos ja a la carretera que puja a Sant Pere de Rodes, primer quilòmetre amb només un desnivell de 1'8%.
Tot seguit un petit descanset d'uns quants centenars de metres i el desnivell comença a canviar i aser de pujada, un 4% que ens porta dels 33 als 90 metres d'alçada, i a on ja comencem a veure els trams més forts que haurem de superar. Aquest punt suposa ja que el grup es separi. En Manolo per davant i en Dani per darrera amb el seu "ritme".
Comencen els cinc quilòmetres on es fa la veritable pujada, el tercer quilòmetre té una pendent del 7'9%, el tram més dur. Sort que és al principi i les cames escara estan prou bé per superar aquest tram. En Manolo a la seva i en Dani, "amenaçant" que se'n tornava. Jo em vaig quedar amb l'altre Josep que ja anava "petao", i encara li quedava.
Un quart i cinquè quilòmetres molt durs per la pendent i per l'acumulació ja de pujada, amb uns desnivells del 6'8% i del 7'7% respectivament. En Manolo desaparegut i en Dani encara no ha abandonat. Jo si que abandono a l'altre Josep i m'en vaig a buscar a en Manolo, en Josep diu que pujarà fins que ens creuem baixant.
De les vistes, espectaculars, dels dòlmens,... ni us parlo feina hi havia a pujar.
La pujada encara no s'havia acabat, quedaven encara dos quilòmetres durs al 6'6% i al 7'1% per acabar de fer els trams de pujada durs. Al final del sisè quilòmetre vaig veure per fi a en Manolo però molt lluny i per darrera en Josep i en Dani que al seu ritme però encara no s'havia rendit.
Un darrer esforç per superar aquest dos quilòmetres i per fi arribem a la zona del parquing, molt més suau però ja "petats" després de la pujada i acumulació de quilòmetres, quasi una vintena desde la sortida.
Torno a veure a en Manolo, encara lluny, però el tram més suau, del 3'7%, em permet apropar-me a ell i agafar-lo just a dalt de tot després de fer el darrer quilòmetre amb en desnivell del 3'5%. Per fi.
Comencem la baixada amb en Manolo i a poc més d'un quilòmetre del cim ens trobem
en Josep que diu que ell acaba de pujar, que "ara ja acabo" i que "segui baixant i ens trobem a Vilajuiga". Seguim i a poc més d'un quilòmetre i mig, oh sorpresa! en Dani, no s'ha rendit i diu que ell també puja, es nota que és "vasco".Decidim amb en Manolo de tornar a pujar per acompanyar-lo per que tot i que sembla poca distància són uns 10 minuts fins al cim. Arribant, en Josep començava a baixar. Finalment hem arribat tots i comencem la baixada junts.
Una pujada de 8'8 quilòmetres amb un desnivell de 484 metres i un promig de pendent del 5'5%.
Baixada ràpida fins a Vilajuiga amb puntes de velocitat entre 65 i 70 quilòmetres hora que fan que en menys de 15 minuts tornem a estar a Vilajuiga camí de tornada a casa. Els quilòmetres es comencen a notar a les cames i el ritme de tornada no és tan viu però tornem a estar a casa en poc més de dues hores i mitja. Gran jornada "dominguera".
Fins la propera, salut i cames.
Companys! val la pena que us animeu a aquestes sortides o que en proposeu vosaltres. A vegades costen però la satisfacció personal de fer-les fa que valguin la pena.
ResponEliminaFelicito a en Josep i en Dani que no pensaven arribar a dalt i ho van aconseguir. Felicitats!
A en Dani també per que el seu Euskaltel ha guanyat per fi una altra etapa al Tour, jajaja
Què passa? Esteu tots de vacances i no teniu temps ni per posar un comentari? Colla de ganduls...
ResponElimina