dilluns, 6 de juliol de 2009

COLERA - FRONTERA (05/07/2009)



Nou diumenge ciclista dels membres del Cames Ajudeu-me pels camins de la nostra comarca, aquest cop entrant a l'Espai Natural de l'Albera est, pel Coll del Frare (202 metres), entre Colera i Portbou, fins a la frontera natural amb França.

El matí va començar d'hora. Vam sortir de Vila-sacra a un quart de vuit del matí per intentar evitar al màxim la calor en la nostra pujada que prometia ser llarga i dura. Poc abans de les vuit del matí sortíem tots, en Santi, en Manolo, en Josep, en Jordi i jo, de Colera, a nivell del mar.

A l'hora de començar tothom tenia molt present que la darrera vegada que vam fer aquesta ruta no vam arribar al cim, ens vam quedar a uns dos quilòmetres del cim, que és la part més dura de la pujada, tant pel desnivell com pel mateix camí, amb molta pedra que dificulta el control de la bici ja difícil degut a l'esforç per pujar.
El primer tram de pujada el vam fer per l'antiga carretera de Portbou, asfalt, fet que fa més fàcil la pujada tot i que en pocs quilòmetres, menys de 5, passem d'estar a nivell del mar, a estar a 202 metres al Coll del Frare. La pujada la vam fer a bon ritme, fins i tot vam fer fotos sobre la marxa, però pensant en que el més dur estava al final. En Santi, com sempre es va distanciar al principi de la pujada i un cop a dalt ja l'havíem atrapat tots.

Reagrupament al Coll del Frare per començar junts el tram final d'uns set quilòmetres i mig de camí fins al cim que fa de frontera natural amb França i que en alguns trams coincideix amb el GR11. El camí de l'asfalt al camí al principi es va notar però deseguida vam agafar de nou el ritme que vam mantenir tot i la continua pujada que marcava el camí. En Santi de nou es va avançar per després esperar-nos més endavant. En Manolo i en Jordi a bon ritme i els Josep's tancant el grup a poca distància, reservant forces pel final.

Després de cinquanta-cinc minuts de pujada quasi constant, (amb més o menys desnivell), vam arribar a la "pujada". Aquí hi vam arribar agrupats però cadascú va posar la seva marxa per arribar fins a dalt. S'acabaven els paisatges i les impressionats vistes de la part nord del Cap de Creus i ara només es veia el cim.

El que l'anterior cop semblava una pujada impossible i a la que vam arribar amb les cames destrossades, aquest cop es va arribar amb forces suficients, per amb més o menys dificultat arribar fins al cim que abans s'ens havia resistit. Després d'una hora i vint minuts, tots havíem fet el cim i ens relaxàvem mirant el fabulós paisatge a banda i banda. Per un costat, Portbou, Llançà i el Port de la Selva, i per l'altre Cervere i Banyuls-sur-Mer. Val la pena.

De la baixada que us haig de dir, impressionant. El que vam trigar a pujar uns cinquanta-cinc minuts, vam trigar quinze a baixar. Molt de desnivell al principi, amb moltes pedres i revolts perillosos. Els frens a tope i els braços agarrotats d'agafar la bici i els frens amb força per no sortir del camí als revolts. Un petit tram per pedalar i de nou baixada, tros de camí i tros d'asfalt fins a Colera.

Sortida aquesta de muntanya que prova que les altres sortides que havíem fet han servit d'alguna cosa, les cames aguanten més i podem fer ara rutes que abans no podíem. A més les rutes comencen a ser de nivell i per tant els recorreguts i paisatges també són més espectaculars.


Fins la propera, salut i cames.

3 comentaris:

  1. Hola! Què us va semblar la pujada? Bé no? era un repte pendent i crec que el vam superar. Quin és el proper? S'accepten propostes, va....

    ResponElimina
  2. Per cert, la sortida familiar del proper diumenge es posposa de moment fins a trobar una altra data.

    ResponElimina
  3. El Santi ha bajado de la montaña? No lo he vuelto a ver, aunque Josep diga que si, fue capaz de dejarlo alla arriba.

    ResponElimina