XXXV MARATÓ DE BARCELONA (16/03/2014)

Crònica de una Marató anunciada.

Feia temps que ho tenia al cap, abans dels 50 anys, fer una Marató i que fos la de Barcelona, per proximitat i bellesa. Em va costar decidir-me, tot i que a finals d'agost ja tenia baixat un" planning" d'entrenament no va ser fins a finals de novembre que m'hi vaig inscriure.

Entrenaments i mes entrenaments durant tres mesos i mig, tot i que per decidir si mi apuntava vaig provar durant 2 mesos anar fent  4 o 5 sortides setmanals per si seria factible seguir el pla d'entrenament, total 5 mesos i mig d'entrenament, tot una mica dur i llarg.

Bé, anem pel que ha estat l'experiència de la Marató, tot i que uns quants de vosaltres ja n'ha fet alguna.

Dissabte recollida del dorsal i detalls, i esperar a l'endemà, al gran dia, tot i que des de divendres era a Barcelona, van ser dues nits amb poques hores dormides i tenses, tot esperant al diumenge al mati.

Arriba el diumenge, metro a les 7.15 més o menys i cap a Plaça Espanya, on m'haig de trobar amb en Waldo i un seu amic. Nervis de principiant i un cop amb en Waldo anem cap al lloc de sortida, acompanyats de família i amics.

El temps passa a poc a poc, l'ambient es va caldejant i es va omplint de corredors, entrem dins el nostre calaix i a esperar. Sensacions estranyes entre nervis i emoció que a vegades costa contenir, passen els minuts i ens comencem a moure cap a la sortida, això s'acosta, han passat vint minuts i es el nostre moment de sortir, ens desitgem sort amb en Waldo i endavant.

Amb un ritme d'anar fent, poc més de 6 minuts al km anem  pels carrers de Barcelona, ambient espectacular a la sortida i als carrers propers, van passant els kms i les sensacions són bones, de moment la temperatura és agradable però ja vindran les calors cap al final de recorregut.

Ens trobem amb la família i amics als kms 11, 18 i 22, això funciona, però de cop en Waldo em comenta que no segueix, que no es troba en condicions i que prefereix no seguir, un cop que no m'esperava i que em va saber molt de greu per ell. Segueixo tot sol seguint el ritme més o menys igual que abans, però amb les cames que ja comencen a deixar-se notar, tot i que em trobo be.

La calor es nota cada cop mes però els kms van caient, em torno a trobar la família i amics als kms 27 i 29, a partir d'aquest punt es comença a veure una mica de tot, gent estirant les cames, caminant, etc.., estic arribant cap el 35 i comencen a venir les rampes en els abductors, però tot i això vaig pas a pas cap al final.

Més enllà, veig L' Arc de Triomf, allà em trobo un altre cop amb família i amics, que important que es l'ànim de la gent. Sense gaire temps per poder dir gaire res vaig enfilant els últims kms amb cada cop més problemes a les cames, però sense impedir-me anar fent.

Falta poc i ja veig els arcs d'arribada, allà salta l'Enric i fem els últims metres junts, emoció continguda i una alegria immensa al veure que he  estat capaç de finalitzar la Marató i bastant millor del que em pensava.

Una experiència recomanable.