Us deixo la crònica que m'ha fet arribar l'Albert, de la marxa de Vilabertran.
Avui al matí ens hem tornat a trobar tres esportistes, en Modest, en Marià i l’Albert, quasi proffessionals, lo de professionals va per en Modest i en Marià ja que només feia 48 hores que havien participat a la mitja marató d’Agullana.
Ells dos després d’estar el dissabte a la tarda meditant, es truquen i posteriorment em truquen x confirmar que aniríen a la marxa de Vilabertran diumenge.
I aquí ens tobem a les 07h 20 aprox a la plaça del poble on dispossats a pagar els religiossos 5 euros i començar a escalfar les cames i la musculatura x començar una volta d’uns 14 km.
Després de pagar, amb en Marià i en Modest fem el corresponent cafè i ens donen compte del següent:
Un corredor d’uns 70 anys que també feia el cafè li demana a l’Alba que li possi un rajolí de whisky, i no curt, i,… ara sabem que hem de fer per poder arribar a 70 anys hem de fer aquesta tàctica!!!
Bé, a les 07:55 ja estavem dispossats a fer la sortida amb el corresponent coet de les 08 hores quan veiem que els que feien la volta a peu ja havien sortit i alguns que la feien corrent també havien surtit, en definitiva, dels 100 participants que més o menys erem a la sortida erem uns 15!!! Res professional!!!
Durant tot el trajecte, d’uns 14 km, que s’ha fet en una hora 23 minuts hem anat tots tres junts corrent i anar passant alguns caminadors, entre ells la mare d’en Modest i en Lluís que també han participat.
En cap moment en Modest i en Marià, s’han vist superats pel cansament acumulat del divendres, tot i que en algun moment si que sentien quelcom rum rum a les cames. El circuit l’hem anat fent sense pressa però tota l’estona corrent.
Després de passar l’únic control que hem trobat, aigua i taronges, hem apretat el pas una estona i sense adonar-nos ens hem plantat a l’entrada del poble d’on hem fet una arribada segura i ben feta.
Allà no ens esperava ningú, vull dir, no hi havia ni públic ni cinta,, de fet tot allò que estem acostumats a veure en les demés proves que hem participat.
En aquest punt ens hem acostat a la taula on hem pogut gaudir d’un entrepà de butifarra amenitzat amb all i oli, enciam i un von porró de vi. Un cop refetes les panxes ens hem anat retirant cadascú a casa seva.
Ha estat una jornada còmode pel fet de còrrer ja que hem anat molt bé, i pel temps que ens ha acompanyat bó tot el matí.
Escrit per Albert Espinosa Gibert
Avui al matí ens hem tornat a trobar tres esportistes, en Modest, en Marià i l’Albert, quasi proffessionals, lo de professionals va per en Modest i en Marià ja que només feia 48 hores que havien participat a la mitja marató d’Agullana.
Ells dos després d’estar el dissabte a la tarda meditant, es truquen i posteriorment em truquen x confirmar que aniríen a la marxa de Vilabertran diumenge.
I aquí ens tobem a les 07h 20 aprox a la plaça del poble on dispossats a pagar els religiossos 5 euros i començar a escalfar les cames i la musculatura x començar una volta d’uns 14 km.
Després de pagar, amb en Marià i en Modest fem el corresponent cafè i ens donen compte del següent:
Un corredor d’uns 70 anys que també feia el cafè li demana a l’Alba que li possi un rajolí de whisky, i no curt, i,… ara sabem que hem de fer per poder arribar a 70 anys hem de fer aquesta tàctica!!!
Bé, a les 07:55 ja estavem dispossats a fer la sortida amb el corresponent coet de les 08 hores quan veiem que els que feien la volta a peu ja havien sortit i alguns que la feien corrent també havien surtit, en definitiva, dels 100 participants que més o menys erem a la sortida erem uns 15!!! Res professional!!!
Durant tot el trajecte, d’uns 14 km, que s’ha fet en una hora 23 minuts hem anat tots tres junts corrent i anar passant alguns caminadors, entre ells la mare d’en Modest i en Lluís que també han participat.
En cap moment en Modest i en Marià, s’han vist superats pel cansament acumulat del divendres, tot i que en algun moment si que sentien quelcom rum rum a les cames. El circuit l’hem anat fent sense pressa però tota l’estona corrent.
Després de passar l’únic control que hem trobat, aigua i taronges, hem apretat el pas una estona i sense adonar-nos ens hem plantat a l’entrada del poble d’on hem fet una arribada segura i ben feta.
Allà no ens esperava ningú, vull dir, no hi havia ni públic ni cinta,, de fet tot allò que estem acostumats a veure en les demés proves que hem participat.
En aquest punt ens hem acostat a la taula on hem pogut gaudir d’un entrepà de butifarra amenitzat amb all i oli, enciam i un von porró de vi. Un cop refetes les panxes ens hem anat retirant cadascú a casa seva.
Ha estat una jornada còmode pel fet de còrrer ja que hem anat molt bé, i pel temps que ens ha acompanyat bó tot el matí.
Escrit per Albert Espinosa Gibert
A Vilabertran, com sempre , poc profesional el tema de la sortida, però no et pots perdre l'arribada. Bon temps per còrrer i l'hem anat fent xino-xano per poder descarregar les cames desprès de la mitja d'Agullana. No m'hagues pensat mai poder fer les dues curses en dos díes.
ResponEliminaSalut i cames.