Amb retard però us faré una petita crònica, amb el que m'ha explicat en Dani, del que va ser la primera marató btt 100km, (i no sé si hi haurà una segona edició), que va tenir força participants tot i la duresa de la prova.
Al final jo no hi vaig anar, no em vaig veure amb cor de fer els 100 km havent entrenat només els diumenges i en Dani si va tirar endavant amb el repte.
A la sortida tot eren nervis per començar a fer quilòmetres i provar l'experiència. A la sortida tot preparat i sortida força puntual. Deseguida camí direcció a Lladó per anar a buscar la pujada a l'Estela. D'entrada, tot i no ser competitiva, els més forts ja van sortir a un ritme molt ràpid comparat amb la resta i més esperant 100 quilòmetres per davant.
A poc de començar la pujada primers problemes amb la senyalització i primers dubtes amb el camí a seguir donat que els rètols durant tot el trajecte estaven clavats a terra i no tots especificàven si el camí era el de 50 o el de 100. Sort de l'Agustí, un amic d'en Dani, que anava amb el gps i va poder confirmar la ruta bona.
Després d'una primera pujada dura i amb dificultat tècnica per les pedres, (els que hi heu anat ja sabeu com és el camí), s'arribava al primer avituallament. Un altra problema, ja quasi havia passat tothom i ja no els quedava aigua, increíble però cert. Dossificant l'aigua i arreplegant el que podia de tot arreu en Dani va continuar camí però ja amb el neguit de saber si tindria prou aigua, quedava molt de camí, feia calor i encara molta pujada.
Va continuar camí amb el seu amic Agustí, esperant-lo a estones per que començava a tenir dificultats per portar un ritme constant. Abans però del segon avituallament un altre tram de pujada que va fer al seu ritme però allà un problema que ja començava a ser greu. No els quedava aigua tampoc i hi havia altres participants qu
e ja plegaven per que no hi havia aigua, el camí era complicat i encara faltava molt.
En Dani, emprenyat, va agafar l'aigua que els quedava als nois que donaven per acabada la seva participació, va aprofitar per menjar alguna cosa i va acabar d'esperar al seu company. Un ccop va arribar, una mica de descans i a estirar-lo per continuar per que ja es feia tard.
Més camí de pujada i pujada amb unes vistes impressionants ja pujant al Bassegoda, que tot i que alguns quilòmetres els va haver de fer a peu per no carregar massa les cames, valien la pena aturar-se a fer fotos i veure el paisatge.
Per sort, a l'avituallament del menjar, hi havia alguna cosa de menjar, tampoc hi havia aigua però va poder menjar una mica abans d'acabar de fer els trams de pujada. En aquest punt ja tenia assumit que havia de passar amb l'aigua que tenia i la que trobés pel camí a alguna font. A l'avituallament li van dir que els que anaven per davant no anaven molt lluny però que per darrera ara ja ell era el darrer per que tothom ja havia anat abandonant. Li van demanar si ell continuava i com bon taure va dir que si, que fins al final, "ja podeu avisar a l'arribada que m'esperin, que jo l'acabo".
Un cop va començar ja la baixada, més o menys al quilòmetre 65, va posar la màquina a tope per fer una baixada ràpida i intentar recuperar alguna cosa. El següent avituallament ja no existia i a uns 10-15 quilòmetres de l'arribada el van anar a trobar els de l'organització per demanar-li que plegués, increíble, després de quasi 90 quilòmetres li demanen que plegui, al·lucino, en comptes d'animar-lo...
Lògicament va passar i va arribar a la meta a on ja quasi no quedaven ni els de l'organització que ja ho tenien quasi tot desmuntat, lamentable rebuda a en Dani i per a qualsevol persona que hagi fet una prova d'unes 11 hores, més de 9 a sobre de la bici.
Tot i jo no hi vaig participar, després del que em va explicar en Dani i algun altre participant, m'agradaria comentar que l'organització no va superar la prova. Increíble que ja al primer avituallament no hi hagi aigua, tampoc a cap dels següents, pels participants que anaven a la "cua". Increíble que arribis a un avituallament i ja no existeixi. Increíble que arrribis a la meta i ho tinguis quasi tot desmuntat. Increíble que hi hagi participants que es perdin i facin 130 km i els hagin d'anar a buscar les seves parelles en cotxe. Increíble que no es respecti l'esforç dels participants, Increíble que després de més de 9 hores es "recomani" que ho deixi còrrer. Increíble...
En fi, em sap greu ser tan crític amb un grup que organitza una prova per tothom però és el que he recollit de la gent amb la que he parlat i comentaris que m'han arribat.
Salut i cames.
Al final jo no hi vaig anar, no em vaig veure amb cor de fer els 100 km havent entrenat només els diumenges i en Dani si va tirar endavant amb el repte.
A la sortida tot eren nervis per començar a fer quilòmetres i provar l'experiència. A la sortida tot preparat i sortida força puntual. Deseguida camí direcció a Lladó per anar a buscar la pujada a l'Estela. D'entrada, tot i no ser competitiva, els més forts ja van sortir a un ritme molt ràpid comparat amb la resta i més esperant 100 quilòmetres per davant.
A poc de començar la pujada primers problemes amb la senyalització i primers dubtes amb el camí a seguir donat que els rètols durant tot el trajecte estaven clavats a terra i no tots especificàven si el camí era el de 50 o el de 100. Sort de l'Agustí, un amic d'en Dani, que anava amb el gps i va poder confirmar la ruta bona.
Després d'una primera pujada dura i amb dificultat tècnica per les pedres, (els que hi heu anat ja sabeu com és el camí), s'arribava al primer avituallament. Un altra problema, ja quasi havia passat tothom i ja no els quedava aigua, increíble però cert. Dossificant l'aigua i arreplegant el que podia de tot arreu en Dani va continuar camí però ja amb el neguit de saber si tindria prou aigua, quedava molt de camí, feia calor i encara molta pujada.
Va continuar camí amb el seu amic Agustí, esperant-lo a estones per que començava a tenir dificultats per portar un ritme constant. Abans però del segon avituallament un altre tram de pujada que va fer al seu ritme però allà un problema que ja començava a ser greu. No els quedava aigua tampoc i hi havia altres participants qu
e ja plegaven per que no hi havia aigua, el camí era complicat i encara faltava molt.En Dani, emprenyat, va agafar l'aigua que els quedava als nois que donaven per acabada la seva participació, va aprofitar per menjar alguna cosa i va acabar d'esperar al seu company. Un ccop va arribar, una mica de descans i a estirar-lo per continuar per que ja es feia tard.
Més camí de pujada i pujada amb unes vistes impressionants ja pujant al Bassegoda, que tot i que alguns quilòmetres els va haver de fer a peu per no carregar massa les cames, valien la pena aturar-se a fer fotos i veure el paisatge.
Per sort, a l'avituallament del menjar, hi havia alguna cosa de menjar, tampoc hi havia aigua però va poder menjar una mica abans d'acabar de fer els trams de pujada. En aquest punt ja tenia assumit que havia de passar amb l'aigua que tenia i la que trobés pel camí a alguna font. A l'avituallament li van dir que els que anaven per davant no anaven molt lluny però que per darrera ara ja ell era el darrer per que tothom ja havia anat abandonant. Li van demanar si ell continuava i com bon taure va dir que si, que fins al final, "ja podeu avisar a l'arribada que m'esperin, que jo l'acabo".
Un cop va començar ja la baixada, més o menys al quilòmetre 65, va posar la màquina a tope per fer una baixada ràpida i intentar recuperar alguna cosa. El següent avituallament ja no existia i a uns 10-15 quilòmetres de l'arribada el van anar a trobar els de l'organització per demanar-li que plegués, increíble, després de quasi 90 quilòmetres li demanen que plegui, al·lucino, en comptes d'animar-lo...
Lògicament va passar i va arribar a la meta a on ja quasi no quedaven ni els de l'organització que ja ho tenien quasi tot desmuntat, lamentable rebuda a en Dani i per a qualsevol persona que hagi fet una prova d'unes 11 hores, més de 9 a sobre de la bici.
Tot i jo no hi vaig participar, després del que em va explicar en Dani i algun altre participant, m'agradaria comentar que l'organització no va superar la prova. Increíble que ja al primer avituallament no hi hagi aigua, tampoc a cap dels següents, pels participants que anaven a la "cua". Increíble que arribis a un avituallament i ja no existeixi. Increíble que arrribis a la meta i ho tinguis quasi tot desmuntat. Increíble que hi hagi participants que es perdin i facin 130 km i els hagin d'anar a buscar les seves parelles en cotxe. Increíble que no es respecti l'esforç dels participants, Increíble que després de més de 9 hores es "recomani" que ho deixi còrrer. Increíble...
En fi, em sap greu ser tan crític amb un grup que organitza una prova per tothom però és el que he recollit de la gent amb la que he parlat i comentaris que m'han arribat.
Salut i cames.
Menys mal que no vaig anar. Hagués agafat una emprenyada, de 3 parells de collons. Moltes felicitats Dani. Increible i admirable, de debò.
ResponEliminaSanti.
No es pot organitzar una prova tant dura sense estar preparats o reparar en coses tant bàsiques com l'aigua, o que t'animin a deixar-ho desprès de l'esforç fet.
ResponEliminaNomés cal felicitar a tota la gent que es va atrevir a fer-la.
Salut i cames