dilluns, 12 d’octubre de 2009

PASSEJADA AMB BTT A NAVATA 11/10/2009

Com havíem avançat, ahir vam anar a la passejada a Navata per un circuit d'uns 32 quilòmetres que al final van ser poc més de 34.

El diumenge a les vuit vam quedar en Dani, en Jordi, en Santi i jo. Vam carregar les bicis a la furgo d'en Dani i vam passar a recollir a en Santi a Figueres, camí de Navata. El dia pintava bé per anar a fer una "passejada" en bici, dia clar, quasi sense aire i un recorregut que prometia.

Quan vam arribar al centre btt de Navata vam fer primer l'inscripció, que per cert, era gratuita, només feien el llistat d'inscripció per saber la gent que participava i si es perdia algú i l'havien d'anar a buscar. Després a la furgoneta a descarregar les bicis i preparar-nos per la sortida.

La sortida va ser passades les nou del matí, uns deu minuts. Aquest cop si van trobar el petard per donar la sortida, als aproximadament centenar de ciclistes que vam fer la ruta llarga. Al costat de la sortida ja tenien el caliu per fer les xuies i les botifarres.

La sortida es va fer en direcció a la urbanització Mas Pau, baixant i passant per un bosc i un camí força còmode i que ja havíem fet altres vegades. La sortida quasi va ser un sprint. La sortida i la baixada afavorien que tothom tingués forces per sortir més ràpid del que és costum. Un cop vam arribar a passar Mas Pau vam agafar direcció Avinyonet i Vilanant passant per sota d'un pont que travessa la carretera d'Olot.

A partir d'aquí la ruta ja es va posar més sèria, el ritme que portàvem fins llavors era prou dur com per començar a notar ja una mica el desgast a les cames quan el camí pujava. A aquestes alçades en Jordi i en Santi ja s'havien avançat a mi i a en Dani que anava al seu ritme una mica per darrera. El camí, prop de Taravaus començava amb pujades curtes però intenses. Un cop ja aprop de Vilanant vam enllaçar amb el camí que vam fer el diumenge passat a la Marxa a peu però en sentit contrari.

Preveient el que venia vaig afluixar una mica el ritme per que just després de Vilanant hi havia unes quantes pujades curtes però intenses i el ritme que portàvem no permetia gaires esforços extres. Arribant però a Vilanant vaig veure a en Santi i vaig decidir mantenir el ritme i ja l'atraparia a les pujades. Vaig anar uns quilòmetres al seu darrera per camps i oliveres i quan va arribar la primera pujada, a dalt de tot el vaig atrapar. Vam fer pocs metres junts. Una altra pujada una mica més forta i es va quedar enrrera i jo vaig seguir amb els companys que ell havia anat fins ara.

Quedava la part més dura i entretinguda per fer en bici. Vam apretar una mica el ritme un cop recuperats i vam fer camí ràpidament entre boscos, caminets, trialeres i altres passos que no eren ni trialeres on hi havia més feia a passar forats, evitar branques i obstacles que pedalar i just després una forta pujada on s'havia d'anar en fila fins arribar a un tros planer a un camp. Un altre petit descans i tornem amb les pujades finsa arribar al punt més alt del recorregut, Lladó, desde on es veia gran part de l'Empordà i fins i tot el mar gràcies al dia clar que feia.

Estàvem quasi al final del recorregut però crec que va ser la part més dura donat que va ser un continua zig-zag per camps amb camins difícils per les herbes, roderes, fang,..., i el cansament acumulat per acabar amb una petita pujada abans d'entrar de nou a Navata i arribar al punt d'origen, una hora i cincuanta-cinc minuts després de la sortida. En Jordi feia uns 8 minuts que havia arribat i en Santi va arribar uns cinc minuts després de la meva arribada i en Dani uns cinc minuts després que en Santi.

Després una mica de descans i un fart de menjar botifarres i xuies amb pa amb tomata.

Ens veiem aviat, salut i cames.

1 comentari:

  1. Felicitats a en Jordi, que no sé com corre tant, sense entrenar entre setmana. I sobretot, a en Dani, que va arrivar a fregar nostre. Felicitats per la progressió que ha fet, desde les primeres sortides en que ho va voler provar.
    Santi.

    ResponElimina