I ara la crónica de la marxa de Llers que ens fa el nostre company Periku.
Diumenge, 10 de juny, de fira a Llers, i tres membres del Cames, -Modest, Albert i Periku- ens vam acostar per participar en una nova edició, la cinquena, de la Marxa popular de la cirera organitzada pels Xiquets de Llers.

L´ambient era familiar i es veien més corredors que altres anys. Molt bona participació, al voltant dels 150 participants.
Un cop fetes les inscripcions i comentar la jugada amb companys a la espera d´encetar la marxa, aquesta entrava en acció. Hi havia la possibilitat de fer dues distàncies, la curta de vuit quilòmetres i la llarga de disset. Amb la empenta que caracteritza els membres d´aquest club atlètic amateur la decisió estava pressa, faríem la llarga de disset.
Aquesta vegada l’itinerari el corríem en sentit contrari a les edicions anteriors que s´havien dut a terme. Així doncs, sortint del poble direcció Nord-Oest, trencàvem a mà esquerra per anar a agafar a través de pistes forestals la zona de la carretera d´Avinyonet a la alçada del trencant de Sant Quirze d´Olmells.
Un cop arribats al primer avituallament ens desviaven als que fèiem la distància llarga per una pista també a la esquerra on ens emportàrem una sorpresa, una munió de cotxes i furgonetes tipus California donaven a l´indret una impressió de festa rave-after hour, del tot equivocada per cert, perquè de fet allà s´hi organitzava una altra cursa, aquesta però d´orientació.
L´itinerari anava molt bé, ben senyalitzat i portàvem un ritme adequat a la distància, reservant una mica de forces per acabar els disset quilòmetres dignament.
Llavors vam començar a tenir la sensació que en algun punt ens havíem equivocat, un cop tornàvem a empalmar amb el trajecte curt, la direcció que agafàvem era totalment de retorn, ja no el vam deixar i arribàvem a la meta havent fet els vuit de la curta i un xic més del desviament que ens havien marcat.
A l´arribada el comentari era general, el segon trencant de la distància llarga no estava prou ben senyalitzat i tothom va fer la curta.
Un error en la logística de marcatge va aigualir -a ple sol- un xic la marxa, sobretot en els desitjàvem arribar més enllà dels volts de Mas Molar i Mas Oliveres.
Un punt a resoldre per part de la organització per a properes edicions i que desitgem que no desvirtuï la bona i nombrosa acollida d´enguany.
Per concloure una anècdota de bon rotllo per als col·legues esportistes d´orientació, que arribaven a la marxa de la cirera pensant que era l´inici de la seva cursa. I la reflexió que ens fèiem era obvia, si no troben la sortida, desorientats, poques opcions tenen a guanyar una cursa d´orientació....
Salut i Cames,
Periku