Bé companys ja tenim aquí la crónica de la marxa de la cirera de Llers. Us faig aquesta introducció per aclarir que si a l'anterior crònica deia que èrem tan "grans" que podíem participar a dues curses el mateix dia a dos pobles diferents, encara pordíem dir que som més "grans" per que el Cames va participar a les dues distàncies de la marxa de la Cirera ;-))))
Un cop fet aquest apunt us comento que la crónica següent és un mix de les cróniques d'en Marià i d'en Modest als que haig d'agrair l'esforç de fer-les i col·laborar així amb el manteniment i actualització del blog. Com que hi van haver participants a les dues distàncies hi ha dues cróniques. Gràcies.
Sortida en grup de tots els components assistents a la marxa de la Cirera de Llers però ja als pocs metres tots separats per grups, en Marià i la Beth, en Jordi i l'Helena i l'Albert i en Modest, (ja hem permetreu afegir que aquesta és la parella més "rara" de les tres), per agafar cada grup, el ritme adequat per poder acabar la cursa amb les millors condicions possibles.
L'Albert i un servidor, (Modest), vam agafar el camí cap a la cursa llarga veient ja força escampats els corredors que s'enfilen per la pista fin s arribar sota Palau Surroca.
Un cop arribats al primer control, l'Albert es troba que dins la sabata hi té una pedreta que li ha fet una butllofa, primer contratemps que de moment no és greu i que el deixa seguir a la seva primera aventura a cursa llarga. Tot agafant un ritme prudent, anem fent camí i ens serveix per atrapar algun corredor que semblava que ja anava una mica justet de forces, tot i que s'agafa a la nostra cua i ens va seguint per deseguida arribar al següent avituallament.
Parada per beure alguna cosa i continuar. El sol comença a apretar una mica i no cal fer-ho durar gaire estona. L'Albert comença a tenir problemes als peus, ja té dues butllofes, una a cada peu, però tot i això, apretant les dents arribem al final amb un temps de 1 hora 43 minuts.
En Jordi, l'Helena, la Beth i jo, (Marià), hem fet la curta, com ha comentat en Modest, deseguida hem fet parelles i a l'encreuament ja ens hem separat de l'Albert i en Modest i hem anat fent camí cap a l'avituallament. Allà ens hem refrescat tots plegats i hem continuat camí tots junts.
A poc a poc, en Jordi i l'Hele
na ens han deixat donat que les petites pujades dels últims quilòmetres ens han fet reduir el pas a la Beth i a mi per finalment arribar amb 54 minuts i 49 en Jordi i l'Helena.
A la foto, el present i un possible futur pel Cames Ajudeu-me.
Cal dir també, que l'organització, com cada any ha estat molt bé per tractar-se de gent no vinculada a l'esport i que ho han desinteressadament. Poder altres entitats esportives que organitzen aquests tipus de curses s'haurien de replantejar algunes coses, sobretot el tema dels preus, crec que a vegades n'abusen.
Salut i cames.
Un cop fet aquest apunt us comento que la crónica següent és un mix de les cróniques d'en Marià i d'en Modest als que haig d'agrair l'esforç de fer-les i col·laborar així amb el manteniment i actualització del blog. Com que hi van haver participants a les dues distàncies hi ha dues cróniques. Gràcies.
Sortida en grup de tots els components assistents a la marxa de la Cirera de Llers però ja als pocs metres tots separats per grups, en Marià i la Beth, en Jordi i l'Helena i l'Albert i en Modest, (ja hem permetreu afegir que aquesta és la parella més "rara" de les tres), per agafar cada grup, el ritme adequat per poder acabar la cursa amb les millors condicions possibles.
L'Albert i un servidor, (Modest), vam agafar el camí cap a la cursa llarga veient ja força escampats els corredors que s'enfilen per la pista fin s arribar sota Palau Surroca.
Un cop arribats al primer control, l'Albert es troba que dins la sabata hi té una pedreta que li ha fet una butllofa, primer contratemps que de moment no és greu i que el deixa seguir a la seva primera aventura a cursa llarga. Tot agafant un ritme prudent, anem fent camí i ens serveix per atrapar algun corredor que semblava que ja anava una mica justet de forces, tot i que s'agafa a la nostra cua i ens va seguint per deseguida arribar al següent avituallament.
Parada per beure alguna cosa i continuar. El sol comença a apretar una mica i no cal fer-ho durar gaire estona. L'Albert comença a tenir problemes als peus, ja té dues butllofes, una a cada peu, però tot i això, apretant les dents arribem al final amb un temps de 1 hora 43 minuts.
En Jordi, l'Helena, la Beth i jo, (Marià), hem fet la curta, com ha comentat en Modest, deseguida hem fet parelles i a l'encreuament ja ens hem separat de l'Albert i en Modest i hem anat fent camí cap a l'avituallament. Allà ens hem refrescat tots plegats i hem continuat camí tots junts.
A poc a poc, en Jordi i l'Hele
na ens han deixat donat que les petites pujades dels últims quilòmetres ens han fet reduir el pas a la Beth i a mi per finalment arribar amb 54 minuts i 49 en Jordi i l'Helena.A la foto, el present i un possible futur pel Cames Ajudeu-me.
Cal dir també, que l'organització, com cada any ha estat molt bé per tractar-se de gent no vinculada a l'esport i que ho han desinteressadament. Poder altres entitats esportives que organitzen aquests tipus de curses s'haurien de replantejar algunes coses, sobretot el tema dels preus, crec que a vegades n'abusen.
Salut i cames.
Felicitats a tots!!!
ResponEliminaAixò si, especialment a l'Albert que s'estrenava a llarga distància. Ara segur que s'hi enganxa com ens ha passat a altres.
Si senyor, felicitar a tots els membres que han fet aquesta cursa i la del Far, esperem que la propera cursa que hi hagi, poguem ser-hi tots.
ResponEliminaApunteu el que cantava l'Albert quan va arribar,
" Au,au,au.. aquesta la he terminau, la propera la cursa del Fau", o sigui que ja ho sabeu.
Salut i Cames.
No em voldria deixar d'esmentar el grup de petits corredors que surten a la foto amb nosaltres, que van fer corrent la cursa de 8 Kms,
ResponEliminadesde aquest blog felicitar el futur dels Cames.
Aquests valents son, en Lluís, Martí, Gerard, Lagresa, Arnau i Jaume.
Aquest petits i futur Cames, van entrar 30 segons darrera nostre, i molta cursa per davant.
ResponEliminaPer el que far l’Albert he quedat parat, ja tenim una nova maquina de corre llargues distancies, per fer resultats millors o no, o com nosaltres a passar-ho bé i patir
Enhorabona Albert ja tens el diploma de Cames.
Que en sabem d’en Ferran i en Marc
En Modest té raó, felicitar al futur del Cames, tenen bons mestres, jajaja
ResponEliminaEn Ferran i en Marc són màquines de fer quilòmetres, tan te'ls trobes a Llers fent 17km com a Selva de Mar fent quilòmetres pel Cap de Creus.
Felicitats a tots!!!!!! això marxaaaaaa!