Divendres sant i cap a Agullana, a còrrer "La Suada", una mitja
marató de muntanya amb uns 900 metres de desnivell positiu.
Aquest
any, 5 membres del Cames, un més que l'any passat i això que vam tenir dues baixes, en Marià i en Gerard, (aquest de darrera hora), al final, en Modest, l'Albert, en Periku, en Jesus i jo estàvem a la sortida preparats pels 21 quilòmetres.
Aquest any la sortida era del camp de futbol per tant vam aparcar allà i ja vam poder fer la inscripció i recollir el dorsal. L'Albert va aprofitar els moments previs per repartir publicitat de la cursa de la cirera de Terrades i animar al personal a venir a còrrer a Terrades el proper 2 de juny.
Abans
de la sortida l'ambient ja era el de sempre i la gent
esperant la sortida dels prop de 85/90 participants. Amb força puntualitat
es va fer la sortida des de el camp de futbol on
ràpidament va començar la cursa baixant i estirant ràpidament el grup de participants.
Com l'any anterior, uns primers quilòmetres de puja i baixa que
permetien anar fent i recuperar una mica a les baixades. Aquest primer
tram vam anar agrupats menys en Jesús que anava per nota i preparar la seva marató de muntanya del Cap de Creus.
Amb les primeres pujades la resta també ens vam anar separant a poc a poc, en Modest i jo vam quedar una mica per davant d'en Periku i l'Albert però ja abans de l'avituallament de Santa Eugènia, ja havia per dut a en Modest.
A
l'avituallament, com és habitual veure una mica i menjar i preparar-se pel llarg tros de pujada constant que teníem per davant. En
aquest tram ja cadascú feia el que podia. Em vaig quedar sol però ràpidament vaig atrapar a un altre corredor pujant i sense dir-nos res vam anar fent camí. Jo estirant a les pujades i ell atrapant-me a les baixades.
D'aquí
fins a dalt del mirador pujar, pujar i pujar, i tot i que em semblava que aquest any anava pitjor físicament,
vaig còrrer més que l'any passat per que a dalt de tot hi vaig arribar amb 8 minuts menys. Per cert, grans animadors a dalt, en David i en Juan Diego.
Tot i que a la sortida estava tot núvols, a mitja pujada ja havíem superat el nivell dels núvols i per sobre el sol era radiant i ja la calor i l'esforç començava a fer "efecte", això si, les vistes espectaculars, ho dic per que a dalt vaig parar uns segons a descansar i poder-ne gaudir.
Ràpidament el
descens, en un primer tram més humit i que relliscava, i en un segon
tram més llarg molt tècnic pel bosc i amb força dificultat per les pluges caigudes, arbres caiguts i a trams molta aigua i evidentment peus molls.
A aquest tram més tècnic i perillós vaig decidir i no arriscar i menys després de veure caure i rodolar uns metres un company que anava per darrera, tot i que no es va fer mal. Superat tranquil·lament aquest tram, vam arribar ja a una zona més fàcil de corrent i de descens.
Uns quants rierols més, alguns es podien saltar altres no i ens vam haver de mullar els peus, i la proximitat de l'arribada feia que les cames ja força cansades continuessin corrent tot i les dificultats.
Els
darrers quilòmetres, superant families de la marxa del xino-xano, i com cada any altres corredors que
ja se'ls feia llarga la cursa, els podia avançar tot i no anar massa ràpid.
Finalment,
2h 39' 05", una mica millor que l'any anterior. Per davant, en Jesús havia fet 2h 12' 29", uff, això si és còrrer. En Modest 2h 56' 36", en Periku 2h 57' 09" i
l'Albert 2h 58' 53".
Cal comentar que segons diuen ells van fer de "llebres" a la tercera classificada de "master", (crec que era aquesta la classificació, si m'equivoco em sap greu, igual que per no saber el nom).
En fi, una més al sac i de moment aquest any, 3 mesos, 3 mitjes, i dues de muntanya, a veure l'abril...
Fins aviat, salut i cames.