Divendres sant i cap a Agullana, a còrrer "La Suada", una mitja
marató de muntanya amb uns 900 metres de desnivell positiu.
Aquest
any, 5 membres del Cames, un més que l'any passat i això que vam tenir dues baixes, en Marià i en Gerard, (aquest de darrera hora), al final, en Modest, l'Albert, en Periku, en Jesus i jo estàvem a la sortida preparats pels 21 quilòmetres.
Aquest any la sortida era del camp de futbol per tant vam aparcar allà i ja vam poder fer la inscripció i recollir el dorsal. L'Albert va aprofitar els moments previs per repartir publicitat de la cursa de la cirera de Terrades i animar al personal a venir a còrrer a Terrades el proper 2 de juny.
Abans
de la sortida l'ambient ja era el de sempre i la gent
esperant la sortida dels prop de 85/90 participants. Amb força puntualitat
es va fer la sortida des de el camp de futbol on
ràpidament va començar la cursa baixant i estirant ràpidament el grup de participants.
Com l'any anterior, uns primers quilòmetres de puja i baixa que
permetien anar fent i recuperar una mica a les baixades. Aquest primer
tram vam anar agrupats menys en Jesús que anava per nota i preparar la seva marató de muntanya del Cap de Creus.
Amb les primeres pujades la resta també ens vam anar separant a poc a poc, en Modest i jo vam quedar una mica per davant d'en Periku i l'Albert però ja abans de l'avituallament de Santa Eugènia, ja havia per dut a en Modest.
A
l'avituallament, com és habitual veure una mica i menjar i preparar-se pel llarg tros de pujada constant que teníem per davant. En
aquest tram ja cadascú feia el que podia. Em vaig quedar sol però ràpidament vaig atrapar a un altre corredor pujant i sense dir-nos res vam anar fent camí. Jo estirant a les pujades i ell atrapant-me a les baixades.
D'aquí
fins a dalt del mirador pujar, pujar i pujar, i tot i que em semblava que aquest any anava pitjor físicament,
vaig còrrer més que l'any passat per que a dalt de tot hi vaig arribar amb 8 minuts menys. Per cert, grans animadors a dalt, en David i en Juan Diego.
Tot i que a la sortida estava tot núvols, a mitja pujada ja havíem superat el nivell dels núvols i per sobre el sol era radiant i ja la calor i l'esforç començava a fer "efecte", això si, les vistes espectaculars, ho dic per que a dalt vaig parar uns segons a descansar i poder-ne gaudir.
Ràpidament el
descens, en un primer tram més humit i que relliscava, i en un segon
tram més llarg molt tècnic pel bosc i amb força dificultat per les pluges caigudes, arbres caiguts i a trams molta aigua i evidentment peus molls.
A aquest tram més tècnic i perillós vaig decidir i no arriscar i menys després de veure caure i rodolar uns metres un company que anava per darrera, tot i que no es va fer mal. Superat tranquil·lament aquest tram, vam arribar ja a una zona més fàcil de corrent i de descens.
Uns quants rierols més, alguns es podien saltar altres no i ens vam haver de mullar els peus, i la proximitat de l'arribada feia que les cames ja força cansades continuessin corrent tot i les dificultats.
Els
darrers quilòmetres, superant families de la marxa del xino-xano, i com cada any altres corredors que
ja se'ls feia llarga la cursa, els podia avançar tot i no anar massa ràpid.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWnq_53LBuv1LuFUadgMYaphT8h7DDq0T1oLsiHZEuFl3UcFAtuF3cPhFNa6rUqnMFuFVmtJshmn56l5-_GfxHZMqqXVSwdRIKH41oFAPfsLxla7PHGVNfPmC-kH2eksyimBdPpGQvSgXW/s320/Foto.JPG)
Finalment,
2h 39' 05", una mica millor que l'any anterior. Per davant, en Jesús havia fet 2h 12' 29", uff, això si és còrrer. En Modest 2h 56' 36", en Periku 2h 57' 09" i
l'Albert 2h 58' 53".
Cal comentar que segons diuen ells van fer de "llebres" a la tercera classificada de "master", (crec que era aquesta la classificació, si m'equivoco em sap greu, igual que per no saber el nom).
En fi, una més al sac i de moment aquest any, 3 mesos, 3 mitjes, i dues de muntanya, a veure l'abril...
Fins aviat, salut i cames.