De nou diumenge passat a les set del matí vam sortir amb en Dani de Vila-sacra per anar a fer una "passejada" en btt pel Cap de Creus, aquest cop per això per intentar preparar una mica una "marxa" que en Dani té ganes i que són 100 km amb 2500 metres de desnivell positiu, com he dit, no res, una "passejada".
Ja veurem com acaba el tema, ell convençut que si però jo no ho tinc tan clar. Això de fer l'Estela i tot seguit el Bassegoda ho veig molt negre, i després del Bassegoda, per molta baixada que hi hagi, faltaran 40 km per arribar. En fi, ja ho sentirem a dir.
Per això diumenge vam decidir fer algun quilòmetre més per veure com anava la cosa. No va anar malament i la veritat que passejar pel Cap de Creus en btt és espectacular. Sempre descobreixes camins i paisatges nous i millors.
Com el cap de setmana anterior, fins aribar a Roses va ser només rodar una mica i arribar bé fins a les primeres pujades per anar entrant en calor. Ho vam fer a un ritme més fort però sense forçar i ja arribant a Selva de Mar ens vam trobar amb molts "beteteros" però com deu mana. Vam demanar i ens van dir que escalfàven per l'Open tàctic de Selva de Mar.
S'ha de veure com "escalfen", pujen a un ritme que ja m'agradaria i a més parlant amb el company, en fi amb aquesta forma ja faria els 100 km sense pensar-m'ho. Com que per nosaltres era baixada no ens van veure patir gens.
Com que el món és petit, ja quasi al final de la baixada com veure dos "runners" i sorpresa, en Marc i en Ferran entrenant. No m'estanyen després els seus resultats. Aquells camins no són precissament planers i ells fent quilòmetres pel Cap de Creus. Felicitats nois.
Nosaltres vam seguir camí cap al Port de la Selva per anar a buscar el camí de Perafita. El vam trobar fàcilment després d'una dura, intensa però curta pujada per uns carrers d'una urbanització i vam iniciar camí direcció Perafita.
La veritat que vam anar fent, el camí no era complicat tot i les pujades i baixades, i permetia anar parlant i comentant les vistes. Els camins molt ben indicats i nets i fàcils per "beteteros", runners, senderistes,..., i també per les vaques, "toros" i búfals que hi ha per tota aquesta zona.
No gaire estona vam trigar a fer tot aquest camí i un cop vam arribar a la carretera de Cadaqués vam enfilar ja ràpidament el camí de tornada cap a casa. Al final poc menys de 4 hores i poc més de 65 quilòmetres de preparació pels 100 quilòmetres, (insuficients a dia d'avui però ja en parlarem).
Aprofito per demanar als nostres amics del final feliç si s'animen als 100 quilòmetres. Complicat però sembla ser que tenim tot el dia i que hi ha dinar pel camí. Ja comentareu.
Fins aviat, salut i cames.