Avui el Cames estava dividit entre El Far i LLers, per sort, són tants els amics del Cames que ens permet ser present a dues curses el mateix dia. I cada dia el nombre d'amics creix i aprofito per fer-ho públic aquí, tothom pot ser del Cames, només calen ganes de passar-ho fer i fer-ho practicant esport, principalment corrent i a
nant en bici, això si, sempre cadascú al seu nivell.
Feta aquesta crida i com que encara no tinc crónica de la marxa de la cirera de Llers, començaré per la marxa dels Masos del Far d'Empordà.
Aquest matí a El Far hi havia força ambient. La primera edició d'aquesta marxa dels Masos, organitzada per diversport, ha atret a força gent fins aquest petit poble de l'Alt Empordà. I ho comento per que segons els comentaris que he sentit, hi havia força gent de fora, em refereixo a gent de les comarques de Barcelona, i segons sembla, això també ha fet que la cursa tingués la sortida a les 10 del matí, hora poc habitual a les curses i menys al mes de juny, quan la calor ja apreta.
Abans de la sortida ja ens hem saludat amb altres amics del Cames i hem comentat algunes coses donat que feia dies que no ens veiem i sempre està bé retrobar als amics i posar-se al dia.
A la sortida jo crec que segur forces més de 100 participants, entre ells en Gerard i un col·lega seu, en Francesc, que serà un bon fitxatge, i jo, i força nivell entre els que anaven a disputar la victòria. De fet crec que, si no he he sentit malament, el guanyador ha fet 34 minuts i pico, i això ja sabeu que és còrrer molt.
La sortida s'ha fet força puntual i dintre de la urbanització direcció carretera de Vilamalla però la que va a parar al polígon. Al trencant de l'Oliva hem girat a l'esquerra per fer el primer tram de camí. Hem fet una petita volta per tornar direcció a la carretera que havíem deixat per travessar-la i anar direcció de l'Oliva però per la part del darrera.
Tot aquest tram ha estat asfaltat i amb lleugera baixada per davant d'alguns masos, característics d'El Far, per al final d'aquest tram anar a parar a l'altra carretera que porta a la zona de carretera de l'Escala. Allà hem fet un tram i hem sortit a la dreta, passant per sota de la nacional i girant tot seguit a la dreta per fer uns dos quilòmetres per un camí paral·lel a la carretera nacional.
En aquest tram hem trobat l'avituallament, un dels punts febles d'aquesta prova, ha estat un fracàs. Sense tenir en compte que ja a aquestes alçades la gent anava necessitada d'aigua i de refrescar-se una mica, no hem estat pocs els que hem passat de llarg aquest punt vist el caos qque hi havia. Havien avisat abans de la sortida que en aquest punt cadascú s'hauria d'agafar l'aigua per que no hi haria gent que la donés, però ningú ha dit que això volia dir agafar-te tu l'ampolla i posar-te-la tu al got.
En Gerard i jo simplement hem passat de llarg però pel que han comentat a l'arribada molta gent s'ha hagut de parar, (a alguns no els hi ha fet res parar i descansar una mica però en una cursa de 10 quilòmetres la finalitat de l'avituallament no és aquesta), però als que anàven primers no els ha fet gràcia i sembla ser que en aquest sentit no estaven contents. Una cosa a millorar.
A partir d'aquest punt hem acabat de fer el camí paral·lel a la nacional per tornar a passar per sota, girar a laa dreta i enfilar un camí de retorn al poble passant pel mig del veïnat de l'Oliva i girar al final a l'esquerra per tornar a El Far passant pel rentador, la pujada a l'Ajuntament, la part del darrera de l'escola i retorn al punt de sortida.
L'anècdota, la senyora voluntària que control·lava el pas dels corredors entre el poble i la urbanització on es travessa la carretera de Vila-sacra. Ella sola, sense cap cotxe aturat, em veu baixar del poble, em mirar paso a uns dos metres d'ella, segueixo recte i quan havia passat feia uns vint metres em crida per dir-me que no era per on anava. Au, petat total, recula i enfila novament cap a ella i gira per fer els darrers tres-cents metres fins a l'arribada.
Al final he fet 48'35" amb molta calor i temps meu per que el de l'organització crec que no coincidia gaire. En Francesc crec que ha fet una mica menys de 46 i en Gerard, la veirtat que no ho sé, suposo que ell ja ho comentarà.
A l'arribada hem buscat l'ombra per descansar una mica, refrescar-nos i menjar una mica després de recollir la bossa dels regals. Bé doncs una cursa més al curriculum del Cames que com ha proposat en Gerard, hauríem de fer ja un llistat i publicar-ho al bolg. Jo em comprometo a fer-ho però espero que vigileu si em deixo alguna cursa o marxa que hagi participat algú del Cames i jo no hagi posat.
Fins aviat, salut i cames.
nant en bici, això si, sempre cadascú al seu nivell.Feta aquesta crida i com que encara no tinc crónica de la marxa de la cirera de Llers, començaré per la marxa dels Masos del Far d'Empordà.
Aquest matí a El Far hi havia força ambient. La primera edició d'aquesta marxa dels Masos, organitzada per diversport, ha atret a força gent fins aquest petit poble de l'Alt Empordà. I ho comento per que segons els comentaris que he sentit, hi havia força gent de fora, em refereixo a gent de les comarques de Barcelona, i segons sembla, això també ha fet que la cursa tingués la sortida a les 10 del matí, hora poc habitual a les curses i menys al mes de juny, quan la calor ja apreta.
Abans de la sortida ja ens hem saludat amb altres amics del Cames i hem comentat algunes coses donat que feia dies que no ens veiem i sempre està bé retrobar als amics i posar-se al dia.
A la sortida jo crec que segur forces més de 100 participants, entre ells en Gerard i un col·lega seu, en Francesc, que serà un bon fitxatge, i jo, i força nivell entre els que anaven a disputar la victòria. De fet crec que, si no he he sentit malament, el guanyador ha fet 34 minuts i pico, i això ja sabeu que és còrrer molt.
La sortida s'ha fet força puntual i dintre de la urbanització direcció carretera de Vilamalla però la que va a parar al polígon. Al trencant de l'Oliva hem girat a l'esquerra per fer el primer tram de camí. Hem fet una petita volta per tornar direcció a la carretera que havíem deixat per travessar-la i anar direcció de l'Oliva però per la part del darrera.
Tot aquest tram ha estat asfaltat i amb lleugera baixada per davant d'alguns masos, característics d'El Far, per al final d'aquest tram anar a parar a l'altra carretera que porta a la zona de carretera de l'Escala. Allà hem fet un tram i hem sortit a la dreta, passant per sota de la nacional i girant tot seguit a la dreta per fer uns dos quilòmetres per un camí paral·lel a la carretera nacional.
En aquest tram hem trobat l'avituallament, un dels punts febles d'aquesta prova, ha estat un fracàs. Sense tenir en compte que ja a aquestes alçades la gent anava necessitada d'aigua i de refrescar-se una mica, no hem estat pocs els que hem passat de llarg aquest punt vist el caos qque hi havia. Havien avisat abans de la sortida que en aquest punt cadascú s'hauria d'agafar l'aigua per que no hi haria gent que la donés, però ningú ha dit que això volia dir agafar-te tu l'ampolla i posar-te-la tu al got.
En Gerard i jo simplement hem passat de llarg però pel que han comentat a l'arribada molta gent s'ha hagut de parar, (a alguns no els hi ha fet res parar i descansar una mica però en una cursa de 10 quilòmetres la finalitat de l'avituallament no és aquesta), però als que anàven primers no els ha fet gràcia i sembla ser que en aquest sentit no estaven contents. Una cosa a millorar.
A partir d'aquest punt hem acabat de fer el camí paral·lel a la nacional per tornar a passar per sota, girar a laa dreta i enfilar un camí de retorn al poble passant pel mig del veïnat de l'Oliva i girar al final a l'esquerra per tornar a El Far passant pel rentador, la pujada a l'Ajuntament, la part del darrera de l'escola i retorn al punt de sortida.
L'anècdota, la senyora voluntària que control·lava el pas dels corredors entre el poble i la urbanització on es travessa la carretera de Vila-sacra. Ella sola, sense cap cotxe aturat, em veu baixar del poble, em mirar paso a uns dos metres d'ella, segueixo recte i quan havia passat feia uns vint metres em crida per dir-me que no era per on anava. Au, petat total, recula i enfila novament cap a ella i gira per fer els darrers tres-cents metres fins a l'arribada.
Al final he fet 48'35" amb molta calor i temps meu per que el de l'organització crec que no coincidia gaire. En Francesc crec que ha fet una mica menys de 46 i en Gerard, la veirtat que no ho sé, suposo que ell ja ho comentarà.
A l'arribada hem buscat l'ombra per descansar una mica, refrescar-nos i menjar una mica després de recollir la bossa dels regals. Bé doncs una cursa més al curriculum del Cames que com ha proposat en Gerard, hauríem de fer ja un llistat i publicar-ho al bolg. Jo em comprometo a fer-ho però espero que vigileu si em deixo alguna cursa o marxa que hagi participat algú del Cames i jo no hagi posat.
Fins aviat, salut i cames.
Felicitats a tots per aquesta nova cursa on els Cames em estat representats, com ve deies a la crònica, som tant grans que ens podem repartir amb dues curses al mateix dia.
ResponEliminaSalut i cames i fins aviat.
El tema de l'avituallament un desastre, la pobra senyora no donava a l'abast per posar aigua als gots... Si he hagut de fer cua, per veure una mica d'aigua !!!.. I en quan al temps, amb altres companys tots coincidien al voltant d'un minut menys.. No sé si a vosaltres també us ha passat.. De totes maneres, molt bé per la cursa.. Simplement, a millorar-la de cares a propers anys !!
ResponEliminaHola Pere!
ResponEliminaJo de l'avituallament ho tinc clar, quants èrem, 140, diuen? doncs què costa posar 140 ampolles petites i fora problemes? No sé que pot costar una ampolla petita comprada a l'engròs, 0'35? Collons que paguem 7,-€ anticipada i 10,-€ no anticipada.
Segon comentari, no té perdó deixar allà amb aquell "marron" a la pobre senyora que no sabia d'on li baixaven. Jo veient el tema vaig passar de llarg.
Un altre tema el temps, jo també tinc aquesta diferència de minut i pocs segons de més que posen a la classificació. Això no ho trobo tant de problema per que sempre me'l miro jo però tampoc no entenc què van fer.
Coincideixo amb tu que la cursa molt bé, el recorregut també i totalment d'acord amb que simplement prendre nota dels errors i millorar. Està clar que només s'equivoca qui fa les coses per tant, endavant i la propera anirà millor.
Salutacions.