Un diumenge més vam quedar per anar a fer una mica de bici pels voltants de Vila-sacra i la nostra comarca. Vam sortir a les vuit del matí amb l’idea de tornar aviat per que hi havia gent que havia de tornar aviat per que tenien altres compromisos. Vam sortir en Dani, en Manolo, en Josep, en Jordi i jo.
La previsió era d’estar de tornada a casa cap a les 10, per tant, no lluny no podíem anar però si que una mica ràpid per no sortir només per fer uns quants quilòmetres. Vam posar desde el principi un ritme una mica més ràpid que de costum.
Havíem quedat que faríem una ruta que ja havíem fet, la de Delfià i Peralada però amb una variant al final per evitar fer carretera i allargar fins les dues hores la sortida.
Vam sortir direcció Vilanova per seguir per la deixalleria de Pedret i Marzà i travesear la N-260 pel pont de la mateixa deixalleria. A partir d’allà, bon camí fins arribar a trobar la carretera de Peralada a Garriguella. Allà a la casa que hi ha vam baixar per un camí amb força pendent però que aquest cop, a diferència d’altres vegades, estava en molt bon estat i es podia baixar ràpid.
La resta, també en bon estat, no tanta pendent però suficiente per baixar ràpid fins a sortir a un camp de vinyes que ja tenen un aspecte força verd tot i que al raïm encara li falta força per estar al seu punt. No deixa de ser però magnífic poder fer sortides en bici que et permetin passar pel mig de vinyes.
Travessem la carretera i continem per camí que ens portarà a la casa de turisme rural Mas Hortus. Abans però, com sempre, una mica de pujada no massa forta però que exigeix una mica per arribar al mas, i tot i això s’arriba a dalt a tope de pulsacions. Esperem a tothom i continuem camí a Delfià.
Fins allà, baixada per bon camí amb pedres que emprenyen una mica però que no impedeixen que es pugui fer ràpid. A la granja, la passem per la dreta i anem a buscar el camí a Delfià però no hi arribem i girem a l’esquerra per agafar direcció a Peralada.
Comencem a baixar i ens trobem un grup de ciclistes, són forces, vuit o nou, resulta que són la colla de l’Enric, en Jose i en Montoro entre altres, vam comentar la ruta que volien fer i tots dos grups vam continuar camí. Una salutación desde el nostre blog i a veure si algun dia fem una sortida conjunta amb ells, coneixen moltes rutes que nosaltres encara no hem fet.
Desde allà el mateix camí de sempre per arribar a Peralada, un primer tros de pedres per després ser una pista ample i en molt bon estat que permet rodar força i bé fins a Peralada. Reagrupament i travessem el poble per a la rotonda de devant del Castell de Peralada, deixar la carretera i agafar un camí paral·lel.
La veritat és que és un molt bon camí per evitar la carretera i anar més segurs. Una pista ampla i en bon estat. Una mica de puja i baixa ràpid i en pocs quilòmetres tornem a estar al pont de la carretera N-260, i de camí cap a casa.
Al final, quasi 35 quilòmetres en dues hores tal i com havíem previst fer.
Fins aviat, salut i cames.
La previsió era d’estar de tornada a casa cap a les 10, per tant, no lluny no podíem anar però si que una mica ràpid per no sortir només per fer uns quants quilòmetres. Vam posar desde el principi un ritme una mica més ràpid que de costum.
Havíem quedat que faríem una ruta que ja havíem fet, la de Delfià i Peralada però amb una variant al final per evitar fer carretera i allargar fins les dues hores la sortida.
Vam sortir direcció Vilanova per seguir per la deixalleria de Pedret i Marzà i travesear la N-260 pel pont de la mateixa deixalleria. A partir d’allà, bon camí fins arribar a trobar la carretera de Peralada a Garriguella. Allà a la casa que hi ha vam baixar per un camí amb força pendent però que aquest cop, a diferència d’altres vegades, estava en molt bon estat i es podia baixar ràpid.
La resta, també en bon estat, no tanta pendent però suficiente per baixar ràpid fins a sortir a un camp de vinyes que ja tenen un aspecte força verd tot i que al raïm encara li falta força per estar al seu punt. No deixa de ser però magnífic poder fer sortides en bici que et permetin passar pel mig de vinyes.
Travessem la carretera i continem per camí que ens portarà a la casa de turisme rural Mas Hortus. Abans però, com sempre, una mica de pujada no massa forta però que exigeix una mica per arribar al mas, i tot i això s’arriba a dalt a tope de pulsacions. Esperem a tothom i continuem camí a Delfià.
Fins allà, baixada per bon camí amb pedres que emprenyen una mica però que no impedeixen que es pugui fer ràpid. A la granja, la passem per la dreta i anem a buscar el camí a Delfià però no hi arribem i girem a l’esquerra per agafar direcció a Peralada.
Comencem a baixar i ens trobem un grup de ciclistes, són forces, vuit o nou, resulta que són la colla de l’Enric, en Jose i en Montoro entre altres, vam comentar la ruta que volien fer i tots dos grups vam continuar camí. Una salutación desde el nostre blog i a veure si algun dia fem una sortida conjunta amb ells, coneixen moltes rutes que nosaltres encara no hem fet.
Desde allà el mateix camí de sempre per arribar a Peralada, un primer tros de pedres per després ser una pista ample i en molt bon estat que permet rodar força i bé fins a Peralada. Reagrupament i travessem el poble per a la rotonda de devant del Castell de Peralada, deixar la carretera i agafar un camí paral·lel.
La veritat és que és un molt bon camí per evitar la carretera i anar més segurs. Una pista ampla i en bon estat. Una mica de puja i baixa ràpid i en pocs quilòmetres tornem a estar al pont de la carretera N-260, i de camí cap a casa.
Al final, quasi 35 quilòmetres en dues hores tal i com havíem previst fer.
Fins aviat, salut i cames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada