RIVALITAT FAMILIAR 24/08/2009

La setmana passada quan en Jordi em va dir si volia anar a fer una sortida en bici amb ell i amb el seu germà ràpidament vaig dir que si, amb la condició que fos dilluns. Dit i fet, truca al seu germà i confirma que dilluns farem una sortida. Fins aquí tot normal, ara us poso en antecedents.

Existeix una "rivalitat familiar" entre en Jordi i en Quim que no bé de molt lluny però que pel que sembla s'havia endurit darrerament i hi havai comptes que saldar.

Tot bé per l'eterna discussió entre la bici tradicional i l'spinning. En Quim en practica habitualment i sembla ser que en Jordi rebia per tots costats per part d'en Quim. En Jordi havia anat a fer una classe amb el seu germà i va anar prou bé però quedava l'altra part, que en Quim fés una sortida de les que fem.

En Jordi ho va preparar a consciència, ell mateix i la ruta. Sortida a les quatre de la tarda, amb sol i una mica de vent. Anem a la zona de Vilanova però abans anem al riu i li fa fer un parell de petites rampes per començar a desgastar-lo. Passem Vilanova i anem a buscar les dues o tres pujades curtes però fortes de la zona.

La primera, la del darrera de la deixalleria, s'arriba per un camí planer i de cop petit gir a l'esquerra i pujada forta. En Quim amb prou feines s'ho espera i quasi no té temps ni de canviar de plat, li costa arrancar però pujada sense problema. Ràpida baixada i anem a buscar la segona quasi sense descansar, aquesta ja es veu i en Quim no pateix tant tot i que té problemes amb l'aigua.

En Jordi a la seva, continua apretant el ritme per desgastar al seu germà, en Quim però es regula el que pot però és el primer dia i no sap que el seu germà li deixa el millor pel final.

Travessem la N-260 i anem direcció pel Mas Hortus on hi ha un perill d'sprints entre germans que provoca com no en Jordi per anar deixant sense forces al seu germà, l'objectiu, que posi el peu a terra.

Arribem sense problema al Mas Hortus i el fem al revés del que fem habitualment, baixem direcció Garriguella i entre vinyes anem reculant per anar a trobar el camí que habitualment fem de baixada i que el pendent és molt fort. En Quim ja va força desgastat i supera les dues primeres pujades força bé però arriba el moment clau que no em vull perdre, ni en Jordi tampoc. L'espera just abans de girar a la dreta i un cop gira i veu la impressionant pujada que l'espera en Quim posa el peu a terra i en Jordi és la persona més feliç del món.

La veritat que si vas just de forces, girar a la dreta i veue aquell pendent et menja les poques forces que puguis tenir, els que hi heu passat ho sabeu...

A partir d'aquí i un cop posat el peu a terra tornada cap a casa un cop fets quasi trenta-un quilòmetres. En Jordi ha aconseguit el que volia i em sap greu pels que practiquen spinning però crec que està sobrevalorat. Està bé per fer manteniment però poca cosa més, una sortida en bici és una sortida, per moltes hores d'spinning que facis.

Aquí us deixo amb aquesta història de rivalitat familiar si vosaltres també en teniu, m'ho feu arribar i ho posem, farem el blog més complert. Gràcies i ànims Quim que la propera serà més dura.

Fins aviat, salut i cames.