II MITJA MARATÓ DE MUNTANYA L'ALBERA (22/01/2012)

Abans de començar a escriure la crónica d'aquest mitja marató de muntanya he estat pensant com començar-la i no he trobat la forma. Suposo que a vegades no estàs inspirat o simplement no és el dia, o potser el que passa és que cada vegada vols fer-ho millor i et poses el nivell més alt sense voler-ho.

Això crec que és el que ens passa a alguns amb el tema de còrrer i les curses, ens enganxa, volem fer-ho millor i cada vegada ens posem més reptes, sense moltes vegades, concients. Un exemple, en Marià, en Modest, l'Albert i jo.

Diumenge 22 de gener a les vuit del matí ja estàvem a Llançà preparats per fer una mitja marató, no fa gaire això per nosaltres era un aconteixement i ara ja per mi ha estat la vuitena, si a més afegim que era de muntanya, més complicat i al mes de gener, impossible fa un any, però allà estàvem 4 INCONSCIENTS.

Després dels primers comentaris vam recollir dorsal a la plaça Major, tot molt organitzat ja i molt d'ambient d'organització, corredors i també públic acompanyant de corredors. Cal dir que era el segon any de la prova i que l'any passat ja havia superat les seves previsions, quasi 300 participants i aquest any van repetir i també van "emplenar" amb quasi 500 participants, molta gent per una prova força exigent.

Tot i això, una gran organització, amb tot preparat per que tothom es trobés a gust a una cursa molt jove però amb moltes ganes de crèixer i amb molta energia per l'any vinent tornar a superar àmpliament el número de participants.

Va fer un dia esplèndid, la temperatura a l'hora de la sortida era moltt bona i durant tot el matí, fins i tot podríem dir que al sol i degut a l'esforç, feia calor, com ha canviat el temps en una setmana, diumenge passat la mitja de Vilamaniscle la van haver d'escurçar 4 quilòmetres per la meu, al mateix Puig d'Esquers que nosaltres havíem passat feia només una setmana amb un sol "espatarrant".

Bé comencem per que encara no he dit res de la cursa i ja fa quasi més d'un mes i mig que es va fer la prova. Com he comentat, molta gent i algunes dificultats per fer la sortida donat que es sortia d'un carrer estret i molts volíem estar al davant.

"Pepinazo" i sortida desde la plaça Major per anar a buscar ràpidament la riera. En Marià, disposat a rebaixar el seu temps de l'any anterior va sortir disparat. Jo disposat a portar un ritme constant fins el cim del Puig d'Esquers i allà ja es veuria si tenia cames per arribar bé, i en Modest i l'Albert al darrera a pocs metres un cop ja passada la riera i enfilant les primeres pujades.

Allà, una petita cua, pas molt estret, empinat i amb un fil ferro una mica perillós al mig del corriol, la gent encara força agrupada i va tocar fer cua, dos tres minuts abans no es va allargar la fila de corredors. Aquest un primer tram força empinat, s'havia de fer a peu i en fila, pràcticament fins a dalt a sortir al camí que ens portava al primer control.

Pas ràpid pel control, ben organitzat amb tres persones marcant i sense pèrdua de temps. En Marià encara el veia, lluny però el veia, i l'Albert i en Modest també al girar els vaig veure per darrera. Vistes espectaculars i ràpid descens pel camí a Sant Silvestre, aprofitant per recuperar una mica l'aire i encara amb molts quilòmetres per davant.

A mitja baixada, vasm sortir del camí per entrar en un petit corriol de baixada, no massa tècnica però ràpida i curta. Un cop a baix, vam començar uns quilòmetres força planers però amb la dificultad d'haver de passar forces vegades un "riu" i intentar no ficar el peu a l'aigua. Un altre control i avituallament i uns metres més enllà, la llarga pujada fins el Puig d'Esquers.

A partir d'aquí hi havia un primer tram dur però que encara es podia "còrrer" i el pendent no era exagerat i que faig fer "corrent", de quasi dos quilòmetres. Després ja tot caminant, tot el ràpid que podia, però caminant fins al cim del Puig d'Esquers. Aquí la gent anava ja molt cremada, vaig avançar força gent i això que jo anava caminant però la pujada tenia un pendent molt fort i els que havien forçat abans ho van notar força.

Al cim del Puig d'Esquers, control i baixada, i quan dic baixada, dic baixada i perillosa. Tot el que havia desitjat abans per que s'acabés la pujada ara era el doble per acabar amb la baixada. El primer tram de baixada era molt tècnic, molt empinat i força perillós. Allà on posaves el peu, una pedra relliscava. Vaig decidir afluixar força i sortir un metre del camí per evitar les pedres i les relliscades i ajudar-me amb els matolls per posar els peus amb més seguretat.

Després de patir força, al següent control ja vaig sentir que per ràdio deien que el primer ja havia arribat a mi, després d'una hora quanranta i pocs minuts, encara em quedàven més de set quilòmetres. El pitjor però era el que tenia al davant, un altre pic super empinat que vaig fer caminant amb un company que havia baixat al davant meu.

Vam baixar junts al principi però després ell va forçar més i jo no estava segur d'arribar amb forces i menys després de veure com pel davant veia altres corredors pujant un altre pic igual que el que havíem fet caminant. El vaig deixar fer i vaig arribar amb calma a l'inici de la següent pujada.

Amb més pena que glòria vam superar el cim i tot i que Llançà encara es veia lluny ara ja només quedava baixada. Això si, als pocs metres de començar a baixar les cames van començar també a fer figa. Vaig començar a trobar gent pel camí que caminava, altres que estaven estirats per que se'ls havia pujat el bessó,..., i jo amb amença dels meus bessons de fer el mateix.

De nou baix afluixar una mica però per sort no vaig tenir problemes. Algun corredor em va avançar però crec que tot i el meu ritme baix vaig avançar més que no pas em van avançar. Entre ells el company que havia pujat amb mi el pic i que m'havia deixat enrrera baixant. Problemes amb els bessons i ja només podia caminar. Un altre amb bullofes als peus,..., es notava ja la duresa del recorregut.

Al final, per fi l'asfalt, però llarg es va fer aquest tram ja amb les cames super carregades després de l'esforç i la poca preparació però content i feliç d'haver acabar una altra mitja de muntanya. A l'arribada ja hi havia en Marià animant, satisfet també d'haver millorat el temps de l'any passat i havent fet 2h 41 minuts i jo 2h 45 minuts.

Vam decidir anar ràpidament al cotxe per abrigar-nos, recollir el bocata i anar a esperar els companys. Als pocs minuts de tornar a l'arribada en Modest, 2h 52 minuts. De l'Albert ens va comentar que venia "petat" i l'havia perdut ja feia molta estona. Com que tenia problemes vam pensar que potser havia plegat però vam demanar als organitzadors i ens van confirmar que seguia a la cursa. Tocava esperar.

Com els campions, no es va retirar, va lluitar i va arribar al final amb 3h 42 minuts. Felicitats Albert! el més fàcil hagués estat plegar però vas acabar.

Al final tots contents i satifets i una gran prova que cal repetir any rere any per que val molt la pena, això si, l'any vinent la prepara millor per no patir tant al final.

Fins aviat, salut i cames.