Un any més el Cames va participar a Empúries, aquest any només a la mitja marató. Hi vam anar en Gerard, àlies el màquina i jo.
Com que la sortida era a les 8:30 del matí hi vam anar d'hora i amb no gaire temps pels preparatius, saludar-nos, fer una petita volta, saludar alguns coneguts com en Manu, la Imma i en Jordi, (tots ells van fer una bona mitja), i ràpidament deixar roba i cap al passeig per les ruïnes guiats per la guàrdia romana.
La sortida de la marató i mitja marató es va fer conjuntament quan passaven 5 minuts de dos quarts. Com és habitual molts corredors, però aquest any nou rècord d'inscrits amb 1643, sumant les tres curses. Any a any aquesta cursa creix i molt.
La sortida, sempre complicada al passeig d'Empúries, va fer que tardèssim uns 45 segons a passar sota la pancarta de sortida, i no estàvem dels últims. Un cop en marxa, intentar agafar el ritme el més aviat possible, direcció Sant Pere Pescador, i anar passant quilòmetres per arribar el millor possible al final.
El primer tram planer, el vam fer prou ràpid, el fet de ser planer i els nervis de la sortida i l'empenta del grup, ens feia anar endavant. Encara anat direcció Sant Pere, els primers de la marató i la mitja ja tornaven.
Nosaltres al nostre ritme, més estable però prou ràpid per la distància de la cursa. Quan hem tornat a Sant Martí d'Empúries, en Gerard i jo ens hem separat una mica. He anat mantenint el ritme i ell s'ha anat quedant enrrera. Volia provar com havia anat "l'entrenament" de la mitja de muntanya d'Agullana, sense forçar massa per arribar bé, però a l'hora per provar per la mitja de Girona de diumenge vinent.
Durant forces quilòmetres ja pels carrers de L'Escala i les urbanitzacions que vam passar, em vaig afegir a un grupet que em va portar una estona però que a partir del quilòmetre 15 van començar a tirar massa fort per acabar i jo ja no estava per pujar més el ritme. Ho vaig provar a la distància però només durant un quilòmetre.
Ja de tornada a Sant Martí, quan faltaven uns 3 quilòmetres i mig, vaig decidir d'aixecar una mica el peu, no sobraven les forces i no volia forçar per evitar lesions que trenquessin el ritme d'entrenaments i curses fets fins ara. A més anava uns tres minuts per sota de la meva millor marca a la mitja, i el més important, la mitja de muntanya va ser molt dura i dues mitjes en una setmana no ho havia fet mai.
Faltant poc més d'un quilòmetre per l'arribada, el màquina d'en Gerard em va atrapar, no anava sobrat però allà el tenia, al meu costat. Em va demanar si anava bé, li vaig dir que si que havia afluixat una mica per no forçar i que ja acabava així.
Es va posar al davant meu i ja vam acabar així, després de la darrera pujada, ja em vaig deixar anar fins a l'arribada i vam entrar amb poc més de 5 segons de diferència. Al final, content, una altra mitja al sarró, i millorant marca d'un minut, tot i haver afluixat al final i pensar ja en la propera a Girona diumenge vinent, tot un repte, tercera mitja marató en 17 dies, a veure si ho aconsegueixo.
Fins aviat, salut i cames.
Com que la sortida era a les 8:30 del matí hi vam anar d'hora i amb no gaire temps pels preparatius, saludar-nos, fer una petita volta, saludar alguns coneguts com en Manu, la Imma i en Jordi, (tots ells van fer una bona mitja), i ràpidament deixar roba i cap al passeig per les ruïnes guiats per la guàrdia romana.
La sortida de la marató i mitja marató es va fer conjuntament quan passaven 5 minuts de dos quarts. Com és habitual molts corredors, però aquest any nou rècord d'inscrits amb 1643, sumant les tres curses. Any a any aquesta cursa creix i molt.
La sortida, sempre complicada al passeig d'Empúries, va fer que tardèssim uns 45 segons a passar sota la pancarta de sortida, i no estàvem dels últims. Un cop en marxa, intentar agafar el ritme el més aviat possible, direcció Sant Pere Pescador, i anar passant quilòmetres per arribar el millor possible al final.
El primer tram planer, el vam fer prou ràpid, el fet de ser planer i els nervis de la sortida i l'empenta del grup, ens feia anar endavant. Encara anat direcció Sant Pere, els primers de la marató i la mitja ja tornaven.
Nosaltres al nostre ritme, més estable però prou ràpid per la distància de la cursa. Quan hem tornat a Sant Martí d'Empúries, en Gerard i jo ens hem separat una mica. He anat mantenint el ritme i ell s'ha anat quedant enrrera. Volia provar com havia anat "l'entrenament" de la mitja de muntanya d'Agullana, sense forçar massa per arribar bé, però a l'hora per provar per la mitja de Girona de diumenge vinent.
Durant forces quilòmetres ja pels carrers de L'Escala i les urbanitzacions que vam passar, em vaig afegir a un grupet que em va portar una estona però que a partir del quilòmetre 15 van començar a tirar massa fort per acabar i jo ja no estava per pujar més el ritme. Ho vaig provar a la distància però només durant un quilòmetre.
Ja de tornada a Sant Martí, quan faltaven uns 3 quilòmetres i mig, vaig decidir d'aixecar una mica el peu, no sobraven les forces i no volia forçar per evitar lesions que trenquessin el ritme d'entrenaments i curses fets fins ara. A més anava uns tres minuts per sota de la meva millor marca a la mitja, i el més important, la mitja de muntanya va ser molt dura i dues mitjes en una setmana no ho havia fet mai.
Faltant poc més d'un quilòmetre per l'arribada, el màquina d'en Gerard em va atrapar, no anava sobrat però allà el tenia, al meu costat. Em va demanar si anava bé, li vaig dir que si que havia afluixat una mica per no forçar i que ja acabava així.
Es va posar al davant meu i ja vam acabar així, després de la darrera pujada, ja em vaig deixar anar fins a l'arribada i vam entrar amb poc més de 5 segons de diferència. Al final, content, una altra mitja al sarró, i millorant marca d'un minut, tot i haver afluixat al final i pensar ja en la propera a Girona diumenge vinent, tot un repte, tercera mitja marató en 17 dies, a veure si ho aconsegueixo.
Fins aviat, salut i cames.
Hi va faltar gent del Cames allà, és una cursa maca de fer i cada vegada amb més corredors. L'any vinent no hi falteu. Per cert, algú s'apunta a Girona diumenge vinent?
ResponEliminaFelicitar des de aquí a en Manu, la Imma i sobretot en Jordi, un habitual de les mitjes, conegut d'en Gerard, que la veritat, el senyor portava un ritme infernal, ni en els millors quilòmetres meus el vaig poder atrapar.
Els de Figueres qquè tal? alguna crónica?
Sous unes màquines de fer mitjes, només felicitar-vos a tots i que ens poguem veure aviat.
ResponEliminaSalut i Cames.