Diumenge a les 6:45 vam carregar les bicis i vam anar cap a Roses per fer una ruta pel Cap de Creus, de Roses fins a Cadaques, i tornar. Vam sortir en Dani, en Jordi i jo però anant cap a Roses en Santi va trucar per dir que s'apuntava però que ell no estava en bona forma i que faria un recorregut més curt sortint de Cala Montjoi.
Vam descarregar les bicis al parking de la piscina municipal de Roses. Allà vam sortir i vam agafar direcció al passeig i d'allà al Port per fer el primer tram per la carretera de l'Almadrava amb petits puja i baixa però sense més dificultat.
Els primers quilòmetres tranquils fins arribar al camí de terra que ens va portar fins a Punta Falconera on vam agafar un camí alternatiu per avitar la pujada per la pista ampla. El camí alternatiu però també tenia la seva dificultat, alguns salts, forces pedres, forces branques però un camí bonic, una mica tècnic i molt agradable per dies amb sol com el de diumenge.
Als pocs quilòmetres però vam tornar a la pista principal per acabar d'arribar a la carretera de Montjoi i baixar de forma ràpida fins a El Bulli i Cala Montjoi.
Allà vam veure la furgo d'en Santi aparcada però ell ja havia començat camí per avançar-nos una mica però nosaltres al com ençar camí en Jordi portava una mica fluixa la roda del davant i vam haver de parar un parell de vegades per inflar-la.
A partir d'aquí vam arribar quasi a Cala Joncols i allà les pujades més fortes, abans de començar la pujada vam haver de baixar de la bici i passar una barrera del Parc del Cap de Creus i tot seguit uns quants quilòmetres de pujada. A partir d'aquí, cadascú va agafar el seu ritme i en Santi ja el teníem a la vista. En pocs minuts el vam atrapar per una camí amb pedres però bó per pujar amb comoditat. La pendent força important però sempre constant cosa que ens va anar bé per mantenir un ritme constant.
Agafem a en Santi i el
deixem enrrera ràpidament, comenta que vol tornar ja cap a la furgo però només portava uns cinc quilòmetres i aquest comentari meu el fa continuar almenys fins a esperar a en Dani. Per davant, en Jordi posant el ritme i jo al darrera seu.
A dalt, passem una nov a barrera i aprofitem per canviar la roda de la bici d'en Jordi abans de començar a baixar cap a Cadaques. En pocs minuts van arribar en Dani i en Santi, van veure que canviavem roda i van continuar. Ja se'ns feia tard i havíem decidit que com a molt uns vint minuts més de camí i fer la volta per tenir temps de tornar a casa a temps.
Al final, no vam poder baixar fins a Cadaques però ens vam quedar a uns tres quilòmetres, vam fer unes fotos i vam començar a tornar. No portàvem ni un quilòmetre i en Santi va trencar la cadena. La pitjor averia que pots tenir si no tens l'eina adequada, com és el cas d'en Santi, principalment, que no en porta cap. Nosaltres aquesta tampoc la portem però almenys portem altres i càmares de recanvi, (ho dic per que en Santi tot i tornar a peu pel trencament de la cadena, no va poder aprofitar ni les baixades a sobre de la bici perquè va perdre l'aire de les rodes i no portava camares de recanvi).
Després de decidir que ell aniria tornant, donat que tenia la furgo a Cala Montjoi, i nosaltres seguíem camí per arribar a Roses i sobretot l'hora a casa, vam començar a baixar per la mateixa pista ràpida. A la tornada vam trobar molts ciclistes que tot just pujàven i el sol ja apretava força.
Ja quasi al fin al de la baixada de Cadaques i Cala Joncols, arribant a Cala Montjoi, vaig caure, no sé com però em vaig trobar a terra sense saber què havia passat i sentint a en Dani dient: ¡quina òstia! ¡quina òstia! t'has fet mal? i jo encara sense saber què havia passat.
Al moment vaig notar un fort cop a l'espatxa dreta, quasi no la podia moure, però deseguida vaig veure que havia passat per sobre de la bici i havia picat a terra amb l'espatlla. El casc tenia un cop i tot el lateral dret ratllat, sang al colçe, la cara també i el canell esquerra ple de sang i un bony bastant important.
En Dani em va acabar d'espantar dient que m'havia trencat les dents. En aquest punt em vaig preocupar per que vaig pensar que estava força malament perque jo amb la llengua m'ho tocava i no m'ho motava trencat, em vaig espantar però deseguida vaig veure que era sorra i sang. Vaig treure sorra de la boca durant deu minuts.
El bony del canell també em va preocupar però també vaig veure que no estava trencat per que podia moure perfectament la mà i tots els dits. Al final res trencat però una forta caiguda que no em va deixar continuar. Desprès d'un quart d'hora vaig acabar d'arribar fins a Cala Montjoi, uns 100 metres i allà vaig esperar a en Dani.
En Dani va continuar fins a trobar a en Jordi i ell va anar a buscar la furgo i en Jordi va agafar el meu cotxe i el va portar fins a Vila-sacra. Finalment a casa vam tornar a netejar les ferides i curar i gràcies de no haver-me trencat res.
Esperem que aquesta caiguda no impedeixi la pujada al Canigó de 15 dies, a veure com recupero, de moment molt a poc a poc però ja veurem.
Ens veiem aviat, salut i cames.
Vam descarregar les bicis al parking de la piscina municipal de Roses. Allà vam sortir i vam agafar direcció al passeig i d'allà al Port per fer el primer tram per la carretera de l'Almadrava amb petits puja i baixa però sense més dificultat.
Els primers quilòmetres tranquils fins arribar al camí de terra que ens va portar fins a Punta Falconera on vam agafar un camí alternatiu per avitar la pujada per la pista ampla. El camí alternatiu però també tenia la seva dificultat, alguns salts, forces pedres, forces branques però un camí bonic, una mica tècnic i molt agradable per dies amb sol com el de diumenge.
Als pocs quilòmetres però vam tornar a la pista principal per acabar d'arribar a la carretera de Montjoi i baixar de forma ràpida fins a El Bulli i Cala Montjoi.
Allà vam veure la furgo d'en Santi aparcada però ell ja havia començat camí per avançar-nos una mica però nosaltres al com ençar camí en Jordi portava una mica fluixa la roda del davant i vam haver de parar un parell de vegades per inflar-la.
A partir d'aquí vam arribar quasi a Cala Joncols i allà les pujades més fortes, abans de començar la pujada vam haver de baixar de la bici i passar una barrera del Parc del Cap de Creus i tot seguit uns quants quilòmetres de pujada. A partir d'aquí, cadascú va agafar el seu ritme i en Santi ja el teníem a la vista. En pocs minuts el vam atrapar per una camí amb pedres però bó per pujar amb comoditat. La pendent força important però sempre constant cosa que ens va anar bé per mantenir un ritme constant.
Agafem a en Santi i el
deixem enrrera ràpidament, comenta que vol tornar ja cap a la furgo però només portava uns cinc quilòmetres i aquest comentari meu el fa continuar almenys fins a esperar a en Dani. Per davant, en Jordi posant el ritme i jo al darrera seu.A dalt, passem una nov a barrera i aprofitem per canviar la roda de la bici d'en Jordi abans de començar a baixar cap a Cadaques. En pocs minuts van arribar en Dani i en Santi, van veure que canviavem roda i van continuar. Ja se'ns feia tard i havíem decidit que com a molt uns vint minuts més de camí i fer la volta per tenir temps de tornar a casa a temps.
Al final, no vam poder baixar fins a Cadaques però ens vam quedar a uns tres quilòmetres, vam fer unes fotos i vam començar a tornar. No portàvem ni un quilòmetre i en Santi va trencar la cadena. La pitjor averia que pots tenir si no tens l'eina adequada, com és el cas d'en Santi, principalment, que no en porta cap. Nosaltres aquesta tampoc la portem però almenys portem altres i càmares de recanvi, (ho dic per que en Santi tot i tornar a peu pel trencament de la cadena, no va poder aprofitar ni les baixades a sobre de la bici perquè va perdre l'aire de les rodes i no portava camares de recanvi).
Després de decidir que ell aniria tornant, donat que tenia la furgo a Cala Montjoi, i nosaltres seguíem camí per arribar a Roses i sobretot l'hora a casa, vam començar a baixar per la mateixa pista ràpida. A la tornada vam trobar molts ciclistes que tot just pujàven i el sol ja apretava força.
Ja quasi al fin al de la baixada de Cadaques i Cala Joncols, arribant a Cala Montjoi, vaig caure, no sé com però em vaig trobar a terra sense saber què havia passat i sentint a en Dani dient: ¡quina òstia! ¡quina òstia! t'has fet mal? i jo encara sense saber què havia passat.
Al moment vaig notar un fort cop a l'espatxa dreta, quasi no la podia moure, però deseguida vaig veure que havia passat per sobre de la bici i havia picat a terra amb l'espatlla. El casc tenia un cop i tot el lateral dret ratllat, sang al colçe, la cara també i el canell esquerra ple de sang i un bony bastant important.
En Dani em va acabar d'espantar dient que m'havia trencat les dents. En aquest punt em vaig preocupar per que vaig pensar que estava força malament perque jo amb la llengua m'ho tocava i no m'ho motava trencat, em vaig espantar però deseguida vaig veure que era sorra i sang. Vaig treure sorra de la boca durant deu minuts. El bony del canell també em va preocupar però també vaig veure que no estava trencat per que podia moure perfectament la mà i tots els dits. Al final res trencat però una forta caiguda que no em va deixar continuar. Desprès d'un quart d'hora vaig acabar d'arribar fins a Cala Montjoi, uns 100 metres i allà vaig esperar a en Dani.
En Dani va continuar fins a trobar a en Jordi i ell va anar a buscar la furgo i en Jordi va agafar el meu cotxe i el va portar fins a Vila-sacra. Finalment a casa vam tornar a netejar les ferides i curar i gràcies de no haver-me trencat res.
Esperem que aquesta caiguda no impedeixi la pujada al Canigó de 15 dies, a veure com recupero, de moment molt a poc a poc però ja veurem.
Ens veiem aviat, salut i cames.
Espero que et milloris ràpid d'aquesta caiguda, que ja sembla de profesional, pel que expliques vas passar barato.
ResponEliminaSalut i cames.
Gràcies Modest. Ara que han passat els dies encara ho tinc més clar, he passat barato, barato, jo diria regalat.
ResponEliminaEns veiem aviat a alguna cursa.
Ànims, cal posar els cinc sentits, dons quant vas relaxat es quan més caigudes hi ha, per el que fa la rallada del cas, millor al cas que no al cap, dons jo era un dels que me resistia a no portar cas, fins que vaig veure una caiguda amb els cas trencat.
ResponEliminaA vegam. Que tal com espliques les coses, pot semblar que sigui un arreplegat. Jo porto un material prou exelent. I m'agrada dur la bici ben rebisada, avans de cada sortida. Per això al principi duia de tot. I després de deu anys de no trencar cadena, ni importar-me els rebentons pk duia tubelees, he acabat per deixar de dur-ho. Si inexplicablement, ara ha canviat aquest index d'averia per cursa feta, no t'amoinis que ja tinc de tot. I també em sembla absurd, que tots duem de tot, quadriplicat. Santi.
ResponElimina