V CURSA DE BTT "PUJA I BAIXA" D'AGULLANA 25/07/2010

Un altre diumenge més vam participar a una marxa de btt, aquest cop a Agullana. A dos quarts de vuit en Dani, en Jordi i jo vam carregar les bicis i motxilles i vam anar cap a Agullana.

A les vuit, més o menys, vam arribar i allà ja ens vam trobar amb en Marià, membre també dels Amics del final feliç. Als pocs minuts van arribar també el crack Modest i el seu fill, l'Albert i més companys del final feliç, que ja em perdonaran però no recordo els noms. I no m'oblido de la "màquina", José Manuel. Tots disposats a passar un bon matí de diumenge fent esport amb companys.

La inscripció la vam poder fer ràpidament i ens va quedar temps suficient per descarregar-ho tot, comentar la jugada breument amb els companys i escalfar una mica. El nombre de participants va estar entre 50 i 60 aproximadament, per la prova llarga.

Cap a les 9 es va donar la sortida, primer a la curta i tot seguit a la llarga, un cop l'organització va fer algunes puntualitzacions sobre el recorregut. Com sempre,vam sortir a la cua amb els companys del final feliç. Vam fer una sortida neutralitzada pel poble i ja abans de sortir del poble havíem perdut al grup. La veritat és que van sortir força ràpid i ens van deixar enrrera ràpidament.

Un cop fora del poble, vam anar per un camí asfaltat durant aproximadament uns tres quilòmetres, en aquest tram ja ens vam separar del grup del final feliç i no ens vam veure més. Aquest primer tram asfaltat ja anava pujant força però era força còmode de portar el ritme.

Un cop vam sortir del camí, a més de la dificultat d'anar pujant quasi tota l'estona, (havíem de pujar desde els 170 metres d'alçada de la sortida fins els poc més de 800 del Coll de Portell), es va afegir la dificultat de trobar-nos, durant molts quilòmetres, gran quantitat de branques al mig del camí. S'havia de vigilar força per evitar que es fiquessin entre els radis de les rodes i ens fessin caure.

Al principi es va fer força llarg, el fet d'anar pujant tota l'estona feia que els quilòmetres no passessin i el cansament s'anés acumulant ja de bon principi. Als pocs quilòmetres vam trobar el primer avituallament-control. Vam continuar camí pujant i passant pel mig de boscos espectaculars i amb vistes impressionants, sempre que un forat al mig del bosc ho permetia.

Algun control més i parada al de La vajol. Menjar una mica i beure força, xerrar i descansar i de mou camí cap amunt per fer el darrer tram de pujada, primer cap al Coll de la Manrella i tot seguit al Coll de Portell.

El primer tram tot just sortir de La Vajol, molt agradable de fer. Tot i ser un petit corriol pel mig del bosc i amb forces pedres al camí que s'havien d'evitar amb una mica de tècnica, potser va fer un dels trams més "macus" de fer. Després, pujar, pujar i pujar amb cada vegada menys forces.

Al final d'un tram de pujada amb forces branques vam sortir a l'esplanada del Coll de la Manrella i allà un altre avituallament-control. Tornem a menjar, beure, xerrar descansar i fer alguna foto abans de fer el darrer tram de pujada.

El darrer tram de pujada un camí amb molta vegetació, quasi no es veia, si es veia era per que dies abans havia passat el cotxe de la organització i les herbes estaven aixafades. Al final, el camí impossible, s'havia de fer carregant la bici fins a dalt. La panoràmica immillorable, podíem veure tota la plana de l'Empordà i forces quilòmetres de la Catalunya Nord.

Vam aprofitar per fer-nos unes fotos abans de començar ja la baixada de tornada a Agullana. Això si, el primer tram de baixada, ple de pedres, impossible, i el segon, una pendent, ja ho confirmarà en Dani amb les dades del gps però segur que superava el 50% de desnivell, excessiu per nosaltres. Vam baixar a peu i el tram final si que el vam fer a sobre de la bici.

La primera part del descens el vam fer per la part francesa per bones i amples pistes que per primera vegada en tot el matí ens deixava agafar una mica de velocitat. Alguns trams estaven plens de pedres i forats però en general es podia fer força bé.

Al tram final, van començar les incidències del dia, el gps es va aturar, en Dani va punxar per primera vegada, ens vam aturar i en deu minuts ho vam tenir arreglat. Vam continuar camí i en Jordi es va quedar una mica enrrera.

En Dani va tornar a punxar als pocs quilòmetres i vam aturar a fer el canvi. Problema, la càmara que duia en Dani no tenia el "pitorro" prou llarg i ens va portar quasi 20 minuts poder-la emplenar d'aire per poder continuar marxa.

A tot això en Jordi no havia arribat, conseqüència, s'havia perdut. Per sort, quan vam arribar a Agullana el vam trobar allà. S'havia equivocat de camí però va tenir la sort de fer-ho per un que el va portar directament al poble. En canvi nosaltres vam haver de fer més volta per arribar. Això si el tram final de pujada en Dani el va fer a peu. La roda no tenia prou aire i era impossible avançar.

Al final, amb pujades, baixades, parades a fer fotos, punxades, avituallaments, xerrades i tot, tres hores quaranta-dos minuts de matinal lúdico-esportiva, que esperem repetir l'any vinent a Agullana sense tantes incidències.

Al final vam recollir una samarreta i una gorra de regal, vam menjar una mica i a carregar les bicvis per tornar cap a cada. Un diumenge més una nova ruta de la nostra comarca que ens ha descobert nous camins i racons.

Fins aviat, salut i cames.