V CURSA DE BTT "PUJA I BAIXA" D'AGULLANA 25/07/2010

Un altre diumenge més vam participar a una marxa de btt, aquest cop a Agullana. A dos quarts de vuit en Dani, en Jordi i jo vam carregar les bicis i motxilles i vam anar cap a Agullana.

A les vuit, més o menys, vam arribar i allà ja ens vam trobar amb en Marià, membre també dels Amics del final feliç. Als pocs minuts van arribar també el crack Modest i el seu fill, l'Albert i més companys del final feliç, que ja em perdonaran però no recordo els noms. I no m'oblido de la "màquina", José Manuel. Tots disposats a passar un bon matí de diumenge fent esport amb companys.

La inscripció la vam poder fer ràpidament i ens va quedar temps suficient per descarregar-ho tot, comentar la jugada breument amb els companys i escalfar una mica. El nombre de participants va estar entre 50 i 60 aproximadament, per la prova llarga.

Cap a les 9 es va donar la sortida, primer a la curta i tot seguit a la llarga, un cop l'organització va fer algunes puntualitzacions sobre el recorregut. Com sempre,vam sortir a la cua amb els companys del final feliç. Vam fer una sortida neutralitzada pel poble i ja abans de sortir del poble havíem perdut al grup. La veritat és que van sortir força ràpid i ens van deixar enrrera ràpidament.

Un cop fora del poble, vam anar per un camí asfaltat durant aproximadament uns tres quilòmetres, en aquest tram ja ens vam separar del grup del final feliç i no ens vam veure més. Aquest primer tram asfaltat ja anava pujant força però era força còmode de portar el ritme.

Un cop vam sortir del camí, a més de la dificultat d'anar pujant quasi tota l'estona, (havíem de pujar desde els 170 metres d'alçada de la sortida fins els poc més de 800 del Coll de Portell), es va afegir la dificultat de trobar-nos, durant molts quilòmetres, gran quantitat de branques al mig del camí. S'havia de vigilar força per evitar que es fiquessin entre els radis de les rodes i ens fessin caure.

Al principi es va fer força llarg, el fet d'anar pujant tota l'estona feia que els quilòmetres no passessin i el cansament s'anés acumulant ja de bon principi. Als pocs quilòmetres vam trobar el primer avituallament-control. Vam continuar camí pujant i passant pel mig de boscos espectaculars i amb vistes impressionants, sempre que un forat al mig del bosc ho permetia.

Algun control més i parada al de La vajol. Menjar una mica i beure força, xerrar i descansar i de mou camí cap amunt per fer el darrer tram de pujada, primer cap al Coll de la Manrella i tot seguit al Coll de Portell.

El primer tram tot just sortir de La Vajol, molt agradable de fer. Tot i ser un petit corriol pel mig del bosc i amb forces pedres al camí que s'havien d'evitar amb una mica de tècnica, potser va fer un dels trams més "macus" de fer. Després, pujar, pujar i pujar amb cada vegada menys forces.

Al final d'un tram de pujada amb forces branques vam sortir a l'esplanada del Coll de la Manrella i allà un altre avituallament-control. Tornem a menjar, beure, xerrar descansar i fer alguna foto abans de fer el darrer tram de pujada.

El darrer tram de pujada un camí amb molta vegetació, quasi no es veia, si es veia era per que dies abans havia passat el cotxe de la organització i les herbes estaven aixafades. Al final, el camí impossible, s'havia de fer carregant la bici fins a dalt. La panoràmica immillorable, podíem veure tota la plana de l'Empordà i forces quilòmetres de la Catalunya Nord.

Vam aprofitar per fer-nos unes fotos abans de començar ja la baixada de tornada a Agullana. Això si, el primer tram de baixada, ple de pedres, impossible, i el segon, una pendent, ja ho confirmarà en Dani amb les dades del gps però segur que superava el 50% de desnivell, excessiu per nosaltres. Vam baixar a peu i el tram final si que el vam fer a sobre de la bici.

La primera part del descens el vam fer per la part francesa per bones i amples pistes que per primera vegada en tot el matí ens deixava agafar una mica de velocitat. Alguns trams estaven plens de pedres i forats però en general es podia fer força bé.

Al tram final, van començar les incidències del dia, el gps es va aturar, en Dani va punxar per primera vegada, ens vam aturar i en deu minuts ho vam tenir arreglat. Vam continuar camí i en Jordi es va quedar una mica enrrera.

En Dani va tornar a punxar als pocs quilòmetres i vam aturar a fer el canvi. Problema, la càmara que duia en Dani no tenia el "pitorro" prou llarg i ens va portar quasi 20 minuts poder-la emplenar d'aire per poder continuar marxa.

A tot això en Jordi no havia arribat, conseqüència, s'havia perdut. Per sort, quan vam arribar a Agullana el vam trobar allà. S'havia equivocat de camí però va tenir la sort de fer-ho per un que el va portar directament al poble. En canvi nosaltres vam haver de fer més volta per arribar. Això si el tram final de pujada en Dani el va fer a peu. La roda no tenia prou aire i era impossible avançar.

Al final, amb pujades, baixades, parades a fer fotos, punxades, avituallaments, xerrades i tot, tres hores quaranta-dos minuts de matinal lúdico-esportiva, que esperem repetir l'any vinent a Agullana sense tantes incidències.

Al final vam recollir una samarreta i una gorra de regal, vam menjar una mica i a carregar les bicvis per tornar cap a cada. Un diumenge més una nova ruta de la nostra comarca que ens ha descobert nous camins i racons.

Fins aviat, salut i cames.

V CURSA DE BTT "PUJA I BAIXA" D'AGULLANA

A Agullana diumenge faran la V Cursa de btt "Puja i Baixa", com a continuació de la cursa a peu que van fer diumenge passat i a on va participar el nostre company Marià.

Hi haurà dos recorreguts, un de curt de 10-12 quilòmetres i el recorregut llarg de 25 quilòmetres passant per La Vajol, Coll de Manrella, Coll de Portell i tornada a Agullana.

La sortida es farà a les 9:00 del matí al Camp Municipal d'esports. Les inscripcions es faran una hora abans de la sortida i el preu és de 10,-€. Hi haurà servei de dutxes i botifarrada al final, obsequi pels participants i sorteig entre els participants, i pels que vulguin, bany a la piscina municipal. Animeu-vos per que junt amb els amics del final feliç, podem ser una colla.

Salut i cames.

III MARXA EN BTT A VILAÜR 18/07/2010

Diumenge, set trenta del matí i sortim en Dani i jo cap a Vilaür a participar a la III Marxa en btt de Vilaür. Només arribar ja veiem el pàrquing a l'entrada del poble i la zona esportiva a uns cent cinquanta metres del pàrquing.

Aparquem i anem directament a fer la inscripció. Tot i que falta encara mitja hora hi ha molt de moviment i forces "beteteros" ja escalfant i preparant les seves "màquines". A la zona d'inscripció la cua és considerable, hi ha dues persones fent inscripcions però tot i això tardem uns 10 minuts a fer-la. Vist que només quedaven uns quinze minuts per la sortida anem cap al cotxe i preparem les nostres bicis.

De camí trobem a alguns companys, entre ells els "bojos" del btt, en Julien i els seus "col·legues", que habitualment participen a competicions però com que aquest cap de setmana no en tenien veien a fer aquesta de Vilaür que deia que estava molt bé, (malment vam pensar en Dani i jo, serà dur). La veritat que hi havia força nivell, el primer va fer una hora vint minuts, poc més de la meitat del que vam tardar nosaltres.

Degut a la gran quantitat de gent la sortida es va retrasar un quart d'hora, just cinc minuts de fer la inscripció el darrer participant es va donar la sortida. En Dani i jo al final, esperant a sortir darrera de totes les "màquines".

El recorregut va ser molt "trenca-cames" i ja només de començar ja ho vam poder comprovar. Gran part del recorregut passava per boscos i per tant la calor la vam patir però només a estones del recorregut. El "puja-baixa" era constant i fins que no es va seleccionar una mica la gent, al principi a vegades havies de posar el peu a terra esperant a que la gent passés per alguna pujada per on només passava una bici.

En tres o quatre quilòmetres la gent ja es va seleccionar i ja vam anar poder tirant sense entrebancs. Pujades curtes però intenses i baixades curtes però encara més intenses, (a un parell d'elles, peu a terra per que la roda del darrera volia passar a la del davant).

Aturades als avituallaments per menjar una mica de fruita i veure una mica i de nou en marxa fent camí fins al final. Aquest darrer tram un pel massa tècnic per nosaltres que afegit al cansament va costar una mica de fer però després de dues hores quaranta-dos minuts vam arribar el 107 i 108 de la cursa llarga, d'entre aproximadament uns 120 participants que van fer aquest recorregut.

Al final a taula a menjar botifarra, veure una mica i de postres una mica de sindria i cap a casa. Una sortida nova que ha quedat grabada al gps per repetir algun dia.

Fins aviat, salut i cames.

V CURSA I MARXA LA SUADA D'AGULLANA 18/07/2010

Feia temps que volia fer una cursa de muntanya i a Agullana per primer cop en feien una de 12 quilòmetres i la cinquena edició dels 21 quilòmetres, anomenada la Suada. Un mes després de la cursa de La Cirera de Llers, i sense cap símptoma de lesió, vaig decidir d'anar cap a Agullana.

Com si es tractés d'un professional, em vaig llevar d'hora, vaig esmorzar cereals, un plàtan i fruita, i cap a les 8 vaig arribar a Agullana. Poc ambient. Vaig anar a fer la inscripció, 10 euros amb dret, al finalitzar la cursa, de fer un bany a la piscina, sorteig amb el número de dorsal, bossa regal, botifarra, pintxos de fruita i beure.

A les 9 van donar la sortida, molt familiar, només uns 90 participants, crec jo, dels quals una vintena ja feia dues hores que la feien caminant. Només sortir, comença a pujar, tot i que anava a un ritme lent, les pulsacions força accelerades.

Quilòmetre quatre, 29 minuts i primer avituallament i control, després de beure vaig continuar l'ascensió. Al cap d'una hora corrent per aquelles muntanyes, m'adono que no estic fent la cursa de 12 quilòmetres.

Efectivament, al cap de cinc minuts més em trobo amb un altre avituallament amb control i em confirmen que m'he passat l'encreuament dels 12 quilòmetres. Jo volia donar mitja volta i ells m'animen a continuar. Després d'una xerrada de tres minuts faig un glop més de beguda energètica que donaven i "Cames ajudeu-me".

Amb la concentració "a tope", de la decisió que havia pres, al cap de deu minuts em trobo amb un company fent de control·lador, en Jepi, que també m'anima dient que ja estava però que encara em faltava mitja hora de pujada fins arribar a dalt, en total una hora i mitja de pujada.

Tot seguit comença la baixada igual o més dura que la pujada, saltant i esquivant pedres, novament un altre avituallament. Aquest cop agafo una barreta i més beguda isotònica. Fins a les hores, camí molt ombrívol, i després amb baixades amb menys desnivells i ones podia còrrer més bé. Atrapo a un participant que estva pitjor que jo, pensant-me que jo era l'últim, arribem a un altre avituallament i pregunto si tenia algú més darrera meu i em diuen que hi ha cinc persones més. Animats, arranquem junts, però al cap d'uns minuts em diu que vagi fent, que ell vol anar més a poc a poc pel cansament acumulat.

Era un tram difícil, per sota la línea de llum amb el sol que "apretava" i les forces flaquejaven. Finalment, l'últim avituallament i control i últims quatre quilòmetres per pista, inacabables però finalment l'arribada, amb 21 quilòmetres, 2:32 hores i 840 metres de desnivell.

Molt satisfet per la meva primera i no última mitja de muntanya.

Marià Llop.

III MARXA EN BTT A VILAÜR

I aquesta és la segona de les dues propostes que tenim per aquest cap de setmana. A Vilaür diumenge faran la III marxa en btt.

Hi haurà dos recorreguts, un de curt de 15 quilòmetres i el recorregut llarg de 30 quilòmetres per la zona de Vilaür, Sant Mori i Saus.

La sortida es farà a les 8:30 del matí a la pista esportiva de Vilaür. Les inscripcions es faran una hora abans de la sortida i el preu és de 15,-€ per no federats, com nosaltres. Hi haurà servei de dutxes i botifarrada al final, obsequi pels participants i sorteig d'un sopar. Animeu-vos.

Salut i cames.

V CURSA I MARXA LA SUADA D'AGULLANA

Aquesta és la primera de les dues propostes que tenim per aquest cap de setmana. A Agullana tenim la cursa i marxa, La Suada.

Hi haurà dues opcions, com habitualment passa amb el btt, una curta de 10-12 quilòmetres i l'opció llarga de 25 quilòmetres per muntanya, concretament d'Agullana fins a La Vajol, d'allà al Coll de Manrella, Coll de Portell i tornada a Agullana. Per tant cursa de muntanya en qualsevol dels dos recorreguts.

La sortida es farà a les 9 del matí al camp d'esports d'Agullana. Les inscripcions es faran una hora abans de la sortida i el preu és de 10,-€. Hi haurà servei de dutxes i botifarrada al final. També tindreu l'entrada gratuita a la piscina per diumenge. Animeu-vos.

Salut i cames.

SORTIDA BTT DIUMENGE 11/07/2010

De nou una ruta nova pel diumenge al matí. Vam quedar amb en Dani i en Jordi a dos quarts de set del matí per sortir direcció a Vilamaniscle per la ruta habitual, Vilanova de la Muga, Mas Hortus, Delfià i puja i baixa fins a Vilamaniscle en poc més d'una hora, tranquils per que la calor ja era important tot i ser dos quarts de vuit del matí.

A Vilamaniscle vam agafar direcció Rabós per anar a trobar el trencant de Sant Quirze de Colera. La baixada per carretera va ser força ràpida i la calor cada vegada apretava més. Ràpidament vam agafar direcció Sant Quirze a un ritme d'anar fent.

A aquella hora ja hi havia gent que pujava a Sant Quirze, tant en cotxe com en bici, un betetero ens va agafar abans d'arribar a Sant Quirze i ens va avançar a bon ritme, es notava que anava amb un punt més que nosaltres.

En arribar a Sant Quirze vam fer algunes fotos quasi sense baixar de la bici i vam començar la part més dura del recorregut, quasi tres quilòmetres de pujada, amb força pendent, camí amb pedres i complicat de fer i el pitjor, el calor apretant de valent.

Vam començar la pujada a bon ritme però cadascú el seu, per trobar-nos tots a dalt i fer la baixada junt. A mitja pujada una parella de francesos amb un cotxe esmorzant, al·lucinant, amb la de llocs i racons que té l'Empordà i aturar-se amb un cotxe al costat d'un camí per esmorzar, en fi...

A partir de la meitat de la pujada el tema es va anar complicant, el desnivell no baixava i a trossos pujava i cada cop més calor i complicat acabar tota la pujada sense posar un peu a terra. Un vam intentar una mica més però qui més qui menys a una 500 metres del cim tots havíem posat ja el peu a terra. Queda pendent de fer-la sense posar el peu a terra un altra dia que no faci tanta calor. Es pot fer però amb quasi 30 quilòmetres ja fets, el desnivell i la calor, va ser massa per nosaltres "domingueros" del btt.

Un cop a dalt tocava baixar, camí estret, ràpid i a alguns punts perillós. Realment pujar pel costat que nosaltres vam baixar és molt més dur que pel costat que nosaltres vam pujar, però algun dia s'haurà de fer. Vam baixar molt ràpid tot i que vam anar esperant a en Jordi que tenia problemes amb la suspensió davantera, millor dit, no tenia suspensió i complicava molt baixar ràpid i ho va haver de fer amb molt de compte.

Al final de la baixada vam arribar al Mas Pils, just al davant de la carretera d'Espolla a Banyuls, que anys enrrera va dir en Dani que ell l'havia fet per pista però que ara ja era pels cotxes.

Fins arribar a Espolla ràpid per una baixada a trosos amb "puja i baixa" de fins al 10% tant per pujar com per baixar. A partir d'Espolla un intent de trobar nous camins però que no va portar a res i finalment vam decidir de tornar per carretera fins a Mollet de Peralada, Peralada, Vilanova de la Muga i Vila-sacra.

Al final del matí, quasi 58 quilòmetres durant quasi tres hores i tres quarts amb molta calor però amb noves rutes i paisatges a la nostra motxilla.

Fins aviat, salut i cames.

SORTIDA BTT DIUMENGE 04/07/2010

Desde la cursa de la Cirera que no feia cap entrada i ja tocava fer-ne alguna per que la gent no perdi el fil i les ganes de continuar entrenant. Aquestes setmanes no hi ha hagut gaires coses, sempre passa igual quan comença l'estiu, però ja haureu vist que he actualitzat el calendari i ja comencem a trobar algunes curses i marxes, tan a peu com de btt. Ja us aniré informant.

Diumenge passat amb en Dani vam sortir a dos quarts de set del matí per fer una "volta" en bici. Aquest cop però, tot i anar amb bici de muntanya vam decidir fer asfalt i provar de fer una sortida una mica més llarga en quilòmetres i una mica més dura en desnivell.

Vam sortir direcció Vilanova de la Muga per la carretera i allà vam fer un tram de camí per enllaçar amb la carretera de Pedret i Marzà i desde allà direcció Vilajuiga per començar deseguida a pujar Sant Pere de Rodes.

Aquesta pujada ja l'hem fet força vegades però no em deixa de cridar l'atenció que no té ni un moment de descans. Sempre puja i quasi sempre de força força constant. Una mica més al principi però jo diria que quasi tota la pujada té un mínim de desnivell del 6%. Ens ho vam agafar amb calma i vam trigar una hora a arribar al cim.

A partir d'allà començava l'aventura. Vam baixar per l'altra costa direcció al Port de la Selva i la veritat, ho vam fer de baixada però és molt més dura la pujada per aquest costat. El primer tram de descens, uns dos quilòmetres, casi és planer i has de donar pedals però després la baixada és rapidíssima i amb un asfalt no gaire bó i amb forces forats. Les velocitats són importants tot i no haver gaires rectes i no poder ni pedalar, només amb el desnivell és suficient per arribar als 60 quilòmetres hora en pocs segons.

En un quart d'hora vam fer el descens i vam arribar al Port de la Selva. En Dani va parar a comprar aigua a una benzinera i la senyora de la benzinera que netejava quasi li fot una pallissa per demanar-li si podia comprar una ampolla d'aigua. Vista la mala lluna de la senyora vam marxar deseguida, (tot i que podíem haver deixat a la senyora tancada a dintre ja que tenia les claus penjades a la porta per la part de fora), i vam agafar direcció Cadaqués per començar la segona pujada del dia.

Aquesta també és una pujada d'uns 8 quilòmetres però aproximadament amb la meitat de desnivell que la pujada a Sant Pere. La vam fer a bon ritme tot i que els quilòmetres acumulats ja començaven a fer importants pel que estem acostumats. Arribant a la rotonda de la carretera de Roses a Cadaqués els núvols ja eren importants i sobre la plana de l'Empordà ja es veia la pluja, i els llamps i trons.

Un parell de quilòmetres tirant cap amunt i al trencant del Pení vam començar els descens cap a Roses. Força ràpid i amb els núvols cada cop més aprop. A l'alçada del Mas Fumats un darrer esforç per pujar el ritme ja en planer i arribar el més aviat possible a casa i mullar-nos el mínim possible. No va ser possible i arribant a Castelló d'Empúries ja plovia però no va ser problema per que a aquelles alçades l'aigua de pluja refrescava més que no pas molestava.

Al final, tres hores i tres quarts, amb més de 61 quilòmetres i més de 1000 metres de pujada acumulats durant el matí. Ara a esperar la propera que espero que sigui aviat i a intentar pujar per primera vegada aquesta temporada el Puig d'Esquers pel costat de Vilamaniscle.

Fins aviat, salut i cames.