Companys, ha arribat la data esperada per en Manolo i per mi. Demà marxem cap a Sant Sebastià a "còrrer" la nostra primera marató el proper diumenge. "Còrrer" entre cometes per que després de poc més de tres mesos preparant-la arribem a l'hora de la veritat en les pitjors condicions possibles.
En Manolo tot just ja quinze dies que torna a còrrer després de més de tres setmanes de baixa per un trencament muscular a la cama, i no ha pogut preparar bé aquesta distància tan complicada. I jo, després de fer quasi tot el pla d'entrenament també em vaig trencar el passat 16 de novembre i desde llavors no he pogut sortir a còrrer cap dia, per tant diumenge serà el meu primer dia després de quinze dies sense sortir a còrrer.
Reconec que no són les millors condicions per anar a còrrer una prova tan dura però com que ja ens havíem inscrit i l'il·lusió per fer una prova com aquesta és tan gran, pot el segon i ens ho agafem com una nova experiència que intentarem viure al màxim per properes que segur que vindran.
Donades les circunstàncies, l'objectiu d'acabar la nostra primera marató ja ens sembla prou complicat però no se sap mai, anem i ho provem. Us anirem informant del dia a dia i si podem fins i tot penjarem fotos de la nostra experiència.
Ens veiem aviat, salut i cames.
En Manolo tot just ja quinze dies que torna a còrrer després de més de tres setmanes de baixa per un trencament muscular a la cama, i no ha pogut preparar bé aquesta distància tan complicada. I jo, després de fer quasi tot el pla d'entrenament també em vaig trencar el passat 16 de novembre i desde llavors no he pogut sortir a còrrer cap dia, per tant diumenge serà el meu primer dia després de quinze dies sense sortir a còrrer.
Reconec que no són les millors condicions per anar a còrrer una prova tan dura però com que ja ens havíem inscrit i l'il·lusió per fer una prova com aquesta és tan gran, pot el segon i ens ho agafem com una nova experiència que intentarem viure al màxim per properes que segur que vindran.
Donades les circunstàncies, l'objectiu d'acabar la nostra primera marató ja ens sembla prou complicat però no se sap mai, anem i ho provem. Us anirem informant del dia a dia i si podem fins i tot penjarem fotos de la nostra experiència.
Ens veiem aviat, salut i cames.
Mariques, no comenseu amb escuses prévies.
ResponEliminaJo sóc del parer, que si fins hi tot en el darrer moment, un no ho veu prou clar, és del tot respectable, abstenir-se.
Ara bé però. Si es comensa, s'acabava. Es tardi el k es tardi. Costi el k et costi. I es pateixi el k es pateixi.
I d vagades té més merit, el tardar molt i remolt. K el anar molt ràpid.
No penseu k ho podeu fer. Sabeu k ho fareu. Però més val tard k mai. Despacito però sin pausa. Ok?
Santi.
Diuen que córrer una marató és quelcom molt especial i els que ja ho hem fet ho podem assegurar...
ResponEliminaEspero que malgrat tot, podeu aconseguir el vostre somni i acabar-la, sens dubte, és una experiència única...
Ànims i endavant...pas a pas, kms a kms, disfrutant de l'ambient, de l'entorn i sobretot amb el convenciment de que ho podeu aconseguir, sempre que el cos respongui com cal...
SORT!!!!!
imma.
Us heu de ficar al cap que podeu,i segur que la fareu.Tots dos dous forts mentalment i no podeu tirar a terra tots aquest dies de preparació que heu estat fent. Vosaltres podeu, i nosaltres desde aqui us donarem anims pensant-hi.
ResponEliminaEndavant Cames i pit i coll....
Gràcies a tot i totes pels ànims.
ResponEliminaEsperem poder explicar-vos demà les sensacions i que cap dels dos tinguem recaigudes de les lesions. La veritat que estem força animats i amb ganes que sigui ja demà.