A continuació us passo la crònica que m'ha fet arribar en Marià de la seva darrera gesta a una mitja marató de muntanya, aquest cop a la primera edició de la mitja marató de l'Albera a Llançà.
Objectius plenament aconseguits: participar a la cursa, poder-la acabar i finalment, acabar-la en menys de tres hores, PLE.
Portava setmanes entrenant. La por dels darrers dies, més que no pas la cursa per si mateixa, el temps previst, vent i temperatures molt baixes. Finalment però, el diumenge 23 de gener a les 9 del matí i amb una temperatura de sis graus i sense tramuntana, uns 300 participants, amb un centenar de caminadors, vam começar la mitja marató de l'Albera.
Els primers dos quilòmetres, el recorregut planejava i fins el qquilòmetre 3'5 les rampes eren fluixetes. A partir d'aquí començàven les rampes fortes fins a Sant Genís del Terrer, quilòmetre 4'1. Aquest punt va marcar ja molt el lloc final de cadascú.
Al Coll de les Portes, al quilòmetre 4'6 i ja amb 265 metres de pujada acumulats, hi havia el primer control i tot seguit una petita baixada fins a Sant Silvestre, quilòmetre 6'3 a on hi havia un avituallament i el segon control. La cosa anava bé però ara tocava la forta pujada fins el cim del colòs de la jornada, el Puig d'Esquers.
Era una pujada de sis quilòmetres i 495 metres de desnivell. Tots els del meu grupet vam fer quasi tota la pujada caminant, tot i això vaig avançar 5 ó 6 corredors/caminadors abans d'arribar al cim, quilòmetre 12, content i satisfet donat que ja estava al cim del Puig d'Esquers i en només 1 hora 35 minuts.
A partir d'aquí nomès faltaven 9'2 quilòmetres per l'arribada però hi havia trampa. Vam començar el descens fins el Mas patiràs, quilòmetre 13'6, però quedàven dos ascens curts, però molt forts, el Puig del Llop i el Puig de Tifell, quilòmetre 14'3 amb un altre control. En aquest punt ja vam fer els 976 metres de des nivell de pujada acumulada però amb la moral dèbil donat que les cames ja començàven a fallar.
Només faltava baixar i ens anàvem esperant els uns als altres però la mala sort va aparèixer en forma de sobrecàrrega muscular al bessó esquerre, que em va fer parar. Em vaig fer algunes "fregues" i massatgbes mentre passàven 7 ó 8 corredors interessant-se pel meu estat i oferint-me la seva ajuda per si havien d'avisar a algú.
Vaig continuar per intentar acabar els menys de 6 quilòmetres que faltàven. Vaig afluixar el ritme fins a l'arribava i em van passar 6 ó 7 corredors més però vaig arribar, coix com és habitual darrerament però al lloc 134 dels 300 participants que vam sortir. En total 21'2 quilòmetres i 976 metres de desnivell acumulat.
Després, com sempre, entrega de la bossa regal, una samarreta, publicitat i una ampolla de vi pels primers 150 classificats. Entrega de premis als guanyadors. La senyalització una mica pobra però bé, els avituallaments molt complerts amb begudes, fruita i barretes. L'entrega de l'entrepà lenta però en general bona nota a l'organització per tornar-hi l'any vinent amb vosaltres.
Marià
Objectius plenament aconseguits: participar a la cursa, poder-la acabar i finalment, acabar-la en menys de tres hores, PLE.
Portava setmanes entrenant. La por dels darrers dies, més que no pas la cursa per si mateixa, el temps previst, vent i temperatures molt baixes. Finalment però, el diumenge 23 de gener a les 9 del matí i amb una temperatura de sis graus i sense tramuntana, uns 300 participants, amb un centenar de caminadors, vam começar la mitja marató de l'Albera.
Els primers dos quilòmetres, el recorregut planejava i fins el qquilòmetre 3'5 les rampes eren fluixetes. A partir d'aquí començàven les rampes fortes fins a Sant Genís del Terrer, quilòmetre 4'1. Aquest punt va marcar ja molt el lloc final de cadascú.
Al Coll de les Portes, al quilòmetre 4'6 i ja amb 265 metres de pujada acumulats, hi havia el primer control i tot seguit una petita baixada fins a Sant Silvestre, quilòmetre 6'3 a on hi havia un avituallament i el segon control. La cosa anava bé però ara tocava la forta pujada fins el cim del colòs de la jornada, el Puig d'Esquers.
Era una pujada de sis quilòmetres i 495 metres de desnivell. Tots els del meu grupet vam fer quasi tota la pujada caminant, tot i això vaig avançar 5 ó 6 corredors/caminadors abans d'arribar al cim, quilòmetre 12, content i satisfet donat que ja estava al cim del Puig d'Esquers i en només 1 hora 35 minuts.
A partir d'aquí nomès faltaven 9'2 quilòmetres per l'arribada però hi havia trampa. Vam començar el descens fins el Mas patiràs, quilòmetre 13'6, però quedàven dos ascens curts, però molt forts, el Puig del Llop i el Puig de Tifell, quilòmetre 14'3 amb un altre control. En aquest punt ja vam fer els 976 metres de des nivell de pujada acumulada però amb la moral dèbil donat que les cames ja començàven a fallar.
Només faltava baixar i ens anàvem esperant els uns als altres però la mala sort va aparèixer en forma de sobrecàrrega muscular al bessó esquerre, que em va fer parar. Em vaig fer algunes "fregues" i massatgbes mentre passàven 7 ó 8 corredors interessant-se pel meu estat i oferint-me la seva ajuda per si havien d'avisar a algú.
Vaig continuar per intentar acabar els menys de 6 quilòmetres que faltàven. Vaig afluixar el ritme fins a l'arribava i em van passar 6 ó 7 corredors més però vaig arribar, coix com és habitual darrerament però al lloc 134 dels 300 participants que vam sortir. En total 21'2 quilòmetres i 976 metres de desnivell acumulat.
Després, com sempre, entrega de la bossa regal, una samarreta, publicitat i una ampolla de vi pels primers 150 classificats. Entrega de premis als guanyadors. La senyalització una mica pobra però bé, els avituallaments molt complerts amb begudes, fruita i barretes. L'entrega de l'entrepà lenta però en general bona nota a l'organització per tornar-hi l'any vinent amb vosaltres.
Marià
