Aquesta vegada el protagonisme toca a en Modest, l'Albert i un nou simpatitzant del Cames, en Periku, que ni més ni menys es van enfrontar a la cursa del Far, mitja de muntanya i de les dures amb més de 1100 metres de desnivell positiu.
La crònica és d'en Modest que tot i que no s'esplaia gaire anem millorant i ja les seves cròniques són el triple del que eren al principi. Gràcies Modest. Ja us deixo amb el relat però abans felicitats a tots tres per la cursa, no tothom és capaç de còrrer/caminar quasi quatre hores.
"Repte aconseguit!!!!, però no sense patir i molt.
Un cop arribats a Maçanet cap a 2/4 de vuit, anem a la plaça on hi ha la sortida a recollir el dorsal. Es comença a notar l'ambient de cursa, gent i cotxes amunt i avall pels carrers del poble. Ens canviem i cap a la sortida. Per animar-nos, abans de començar a córrer, ens comuniquen que el recorregut és una mica més llarg que una mitja marató, collonut, només ens faltava això.
Tret de sortida i a suar, com quasi sempre ens quedem cap a la cua a un ritme d'anar fent i ja arribarem com calgui, entre pujades i baixades, el primer avituallament, sembla que de moment anem bé de temps. A partir d'aquí ens foten per un corriol molt llarg i amb molta pendent, de moment s'ha acabat còrrer, caminar ràpid i anar pujant fins arribar al segon control, a l'ermita del Fau (979 m.). Menjar, beure i començar el tobogan de pujar i baixar fins arribar a la carena.
Vistes impresionants i la calor començava a apretar de valent al llocs on no hi ha arbres. En una baixada força forta, patacada d'en Periku contra un arbre sense gaires conseqüències, alguna rascada a prop d'un ull i els genolls un mica pelats. Assistència mèdica rapida i cap avall.
Es comença a fer llarg però anem fent, de moment sembla que s'han acabat els corriols i enganxem pista, cosa que ja permet agafar una mica més de ritme. Anem combinant el caminar amb el córrer i fent camí ja hem passat l'avituallament de Tapis. Sembla tot baixada, però no, encara queda alguna muntanyeta per pujar. En un corriol de baixada molt trencat, segona patacada d'en Periku, aquesta vegada la cosa sembla molt més sèria, pelats a les mans i un gran cop al genoll, cosa que ens fa patir una mica per que s'hagués fet mal i no pogués continuar, però de moment sembla que pot seguir i anem fent.
Ja sentim el trànsit de la carretera que arriba a Maçanet i això ens anima a fer un últim esforç i acabar la cursa , si senyor!!!, ja estem entrant al poble, volta cultural per dins del poble i per fi, l'arribada, amb un temps de 3 h, 34 m creuem la línia de meta, l'Albert, en Periku i en Modest."
Fins aviat, salut i cames.

