III MITJA MARATÓ DE L'ALBERA DE LLANÇÀ (20/01/2013)

Al final no va ser tant, vull dir, el mal temps, una mica de vent a la zona del Puig d'Esquers, que bufava fort, però pel que s'esperava, no va ser tant.

El dia va començar amb la por del mal temps durant l'estona de la cursa i sobretot de la Tramuntana, que s'esperava forta al Puig d'Esquers, tant que el quart control finalment no el van posar al cim sino abans de la darrera pujada forta.

Tot i això, els corredors i caminadors van anar arribant a la zona de recollida de dorsals i es van poder retirar amb força fluidesa per fer tot seguit el comentari amb els companys i coneguts abans de la sortida a les nou del matí a la Plaça Major.

El Cames s'hi va presentar amb 7 membres, (tot i que a la foto només sortim 6); en Chen es va escapar i es va perdre la foto. A la propera ja el control·larem més i farem foto de grup ben maca i amb les samarretes noves.

La gent a l'hora de la sortida estava amb ganes i tothom estava preparat minuts abans de les nou, per poder donar la sortida puntualment. Amb el "pepinazo" es va donar la sortida i ràpidament el grup es va estirar pels carrers de Llançàa i tot seguit per la riera per anar a buscar ja el corriol de l'Ermita de Sant Genís del Terrer, que com l'any passat, es va fer una mica d'embut al principi, amb una cua d'uns minuts, per a continuació, pujar en filera fins a l'Ermita, per un cop a la pista, anar en direcció del Coll de les Portes, on hi havia el primer control. Aquest tram, com l'any passat, ja va castigar molt les cames.

Un cop passat el control, per la pista, vam agafar direcció Sant Silvestre per quasi al final de la baixada agafar el corriol de la dreta, GR-11, i baixar directe a l'Ermita on hi havia el segon control. Aquest tram, és ràpid i una mica tècnic però a l'hora curt. A partir d'aquest moment ja tothom anava en filera i cadascú al seu ritme.

De Sant Silvestre al següent punt de control, al Mas de Baix, a la barraca dels caçadors, tram relativament fàcil i planer però amb diferents passos d'un rierol. Fins aquí, tot més o menys tranquil, sense aire, tothom al seu ritme i sense incidències. A partir del tercer control començava la cursa de veritat, amb la pujada del Puig d'Esquers i tot el que hi havia a continuació.

Quan ja començava a pujar vaig veure que alguns companys ja venien per darrera i s'aturaven al tercer control. En aquest moment de la cursa, cadascú anava al seu ritme, uns caminant, altres caminant ràpid, altres corrent, altres combinant, és a dir, tothom ho feia com podia. 

Després de més d'una hora i mitja vam superar el cim del Puig d'Esquers. I després de superar la pujada i el fort vent que ja bufava, tocava el pitjor, almenys per mi, baixada fins al Mas Patiràs. Els que heu baixat sabeu del què parlo. 

Ho vam fer el millor que vam saber i almenys no vam caure, com algú que tenia pressa i volia aprofitar la baixada per avançar corredors i que ho va "pagar" amb alguna caiguda. Un cop acabada la perillosa baixada tocava el cinquè control i començar a pujar de nou, amb fort vent, al Puig del Llop. Un tram curt però de molta pujada per castigar les cames després de la forta baixada que ja havíen castigat prou les cames.

Només superar el Puig del Llop, de nou baixada i de nou forta pujada al Puig Tifell on hi havia el sisè control, superat sense problemes però ja amb forces quilòmetres a les cames i vàries pujades i baixades.

A partir d'aquí a còrrer per la Serra del Socarrador, amb pujes i baixes i fort vent lateral que va tirar fora del corriol a una noia que anava al davant meu, d'un cop de vent. 

Al final de la riera i un cop passat per sota la via del tren hi havia el setè control. Uns metres abans les cames havíen avisat ja que el seu límit havia arribat i vaig haver de parar un moment i fer uns estiraments. El tram final d'asfalt per dintre de la població, el més dur. Les cames ja no podien més i es va fer molt llarg fins poder arribar a la recta final on ja els ànims de la gent fan que no t'aturis i entris caminant a l'arribada.

Al final quasi dues hores quaranta-cinc minuts d'una cursa molt maca de fer però dura. Els companys van anar arribant tot darrera, menys en Chen que quan jo arribava ell ja marxava, (el que ajuda l'edat i estar en forma), cansats però satisfets d'afegir una nova mitja i de muntanya a la llista.

Només una crítica a l'organització, que va estar molt bé, però que crec que és important, el temps d'espera un cop arribes i fins que et donen el diploma i els vales per recollir la samarreta i l'entrepà. Aquesta estona els corredors arribem suats i cansats, i no tots tenim algú que ens pugui anar a buscar roba d'abric o ens esperi amb ella, per tant, 15 o 20 minuts esperant necessiten una millora. Per la resta, un 10 i ànims i repetir l'any vinent.

Fins aviat, salut i cames.