Al final només hi hem anat dos a Banyoles, en Gerard i jo i de moment només a fer la Volta popular a l'Estany.
Hem arribat aviat a Banyoles per que com que ho vam decidir a darrera hora cap dels dos ens havíem inscrit per internet i ho havíem de fer abans de les 9 del matí a la sortida, tot i que la sortida de la volta era a les 10 del matí.
Com altres anys hi havia força ambient tot i que si som sincers, aquest any si que s'ha notat de veritat que a Barcelona feien la marató i que molta gent hi havia anat. Hi havia menys participants, tant a la mitja com a la volta, i també menys públic, però el matí ha acompanyat i ha fet un dia esplèndid. Per sort per la mitja de Banyoles, que crec que val molt la pena pel seu recorregut, la marató de Barcelona de l'any vinent s'ha passat a finals de març, el 25, per tant segur que hi haurà més participants i per què no, bons atletes que prepararan la marató uns quinze dies més tard.
La sortida de la mitja puntual i la de la volta també. Amb en Gerard hem sortit a passar-ho bé i no forçar massa la màquina, masses mesos sense fer cap cursa i amb molts pocs quilòmetres a les cames i s'ha de començar desde el principi.
Els primers quilòmetres desde darrera i sense forçar. Com que hem sortit desde el darrera hem anat avançant gent tota la cursa (crec que és la primera cursa que faig que no m'ha passat ningú :-)))) hem començat tant tranquils i desde darrera que no ha estat molt difícil fer això.
Un cop ens hem apropat a la meitat de la cursa i quan ha començat la pujada per carretera llavors ja si que hem apretat una mica. En Gerard ha pujat una mica i d'entrada no l'he pogut seguir però el fet d'anar avançant gent ha fet que no baixès el ritme i a mitja pujada ja estava amb ell una altra vegada.
Desde llavors ja no hem parat. Hem apretat per acabar d'arribar a dalt i amb la poca baixada que hi havia en Gerard ha forçat una mica més però jo ja no podia forçar més. Ha marxat uns metres i ja no els he pogut recuperar mai, poc a poc ha anat marxant tot i que per sort mai l'he perdut de vista i m'ha servit de referència fins l'arribada.
Al final, un temps d'uns 31 minuts per en Gerard i sobre els 31'20" per mi. Molt contents tots dos que haver fet aquest temps ja al principi de les curses i sense haver fet gaires quilòmetres.
A l'arribada, un speaker dinamitzador, simpàtic i incansable, donava l'arribada de tots els que podia, al principi amb els populars de la volta i ja amb l'arribada dels de la mitja combinant tot el que podia. Per cert, el de la mitja ha fet una hora nou minuts i cinquanta segons, una marca que segons l'speaker no es feia desde l'any 1998. La veritat que el tiu era una màquina, ha tret uns dos minuts al segon i ha fet la mitja desde el quilòmetre nou fins al final tot sol.
Hem fet l'entrepà, hem vist l'arribada, dutxa i cap a casa després de recuperar les sensacions de les curses mesos desprès de la darrera. Per sort, ara en venen moltes quasi seguides.
Ens veiem a la propera, salut i cames.
Hem arribat aviat a Banyoles per que com que ho vam decidir a darrera hora cap dels dos ens havíem inscrit per internet i ho havíem de fer abans de les 9 del matí a la sortida, tot i que la sortida de la volta era a les 10 del matí.
Com altres anys hi havia força ambient tot i que si som sincers, aquest any si que s'ha notat de veritat que a Barcelona feien la marató i que molta gent hi havia anat. Hi havia menys participants, tant a la mitja com a la volta, i també menys públic, però el matí ha acompanyat i ha fet un dia esplèndid. Per sort per la mitja de Banyoles, que crec que val molt la pena pel seu recorregut, la marató de Barcelona de l'any vinent s'ha passat a finals de març, el 25, per tant segur que hi haurà més participants i per què no, bons atletes que prepararan la marató uns quinze dies més tard.
La sortida de la mitja puntual i la de la volta també. Amb en Gerard hem sortit a passar-ho bé i no forçar massa la màquina, masses mesos sense fer cap cursa i amb molts pocs quilòmetres a les cames i s'ha de començar desde el principi.
Els primers quilòmetres desde darrera i sense forçar. Com que hem sortit desde el darrera hem anat avançant gent tota la cursa (crec que és la primera cursa que faig que no m'ha passat ningú :-)))) hem començat tant tranquils i desde darrera que no ha estat molt difícil fer això.
Un cop ens hem apropat a la meitat de la cursa i quan ha començat la pujada per carretera llavors ja si que hem apretat una mica. En Gerard ha pujat una mica i d'entrada no l'he pogut seguir però el fet d'anar avançant gent ha fet que no baixès el ritme i a mitja pujada ja estava amb ell una altra vegada.
Desde llavors ja no hem parat. Hem apretat per acabar d'arribar a dalt i amb la poca baixada que hi havia en Gerard ha forçat una mica més però jo ja no podia forçar més. Ha marxat uns metres i ja no els he pogut recuperar mai, poc a poc ha anat marxant tot i que per sort mai l'he perdut de vista i m'ha servit de referència fins l'arribada.
Al final, un temps d'uns 31 minuts per en Gerard i sobre els 31'20" per mi. Molt contents tots dos que haver fet aquest temps ja al principi de les curses i sense haver fet gaires quilòmetres.
A l'arribada, un speaker dinamitzador, simpàtic i incansable, donava l'arribada de tots els que podia, al principi amb els populars de la volta i ja amb l'arribada dels de la mitja combinant tot el que podia. Per cert, el de la mitja ha fet una hora nou minuts i cinquanta segons, una marca que segons l'speaker no es feia desde l'any 1998. La veritat que el tiu era una màquina, ha tret uns dos minuts al segon i ha fet la mitja desde el quilòmetre nou fins al final tot sol.
Hem fet l'entrepà, hem vist l'arribada, dutxa i cap a casa després de recuperar les sensacions de les curses mesos desprès de la darrera. Per sort, ara en venen moltes quasi seguides.
Ens veiem a la propera, salut i cames.
Sort que no estàveu en forma, perquè si no quedeu el primer i el segon, molt bon temps per anar de paseig
ResponEliminaBé
Gràcies Marià.
ResponEliminaHome, suar vam suar, però ja et dic, vam començar tranquils i com que anàvem bé doncs endavant. De totes maneres, ens hem de vendre si no ningú ho farà per nosaltres ;-)))
Per anar tranquils, bon temps, a veure si anem agafant el ritme entre tots plegats i podem fer una trobada dintre de poc, com la cursa de Sant Josep a Figueres,per cert sabeu quin dia és?.
ResponEliminaPer anar a Cistella encara no estic preparat.
A Figueres és el 27 de març, el temps just per que no falti ningú per fer 10 quilòmetres, val la pena trobar-nos.
ResponElimina