Un any més, el divendres sant es va fer a Agullana, "La Suada", una mitja marató de muntanya amb uns 900 metres de desnivell positiu.
Aquest any hi vam anar 4 membres del Cames, en Marià, el més veterà a aquesta prova que ja va ser la seva tercera participació, en Modest i jo, que era la segona vegada, i el "novato" en Gerard, que ens va acompanyar per primer cop.
Cap a les vuit del matí ens vam trobar tots quatre al camp de futrbol d'Agullana per anar a fer les inscripcions i recollir el dorsal. A la plaça encara no hi havia massa ambient, potser per la humitat i boira que hi havia. Recollits els dorsals vam anar al bar a fer un cafè i xerrar una mica abans d'anar al cotxe a deixar roba i "escalfar" un màxim de 5 minuts com és habitual.
Abans de la sortida l'ambient de la plaça ja era un altre, més caliu i gent esperant la sortida dels prop de 100 participants. Amb molta puntualitat es va fer la sortida neutralitzada pel poble fins al camp de futbol on va començar la cursa de veritat, per alguns..., els membres del Cames vam quedar cap al final per anar fent i arribar al final dignament.
Aquesta edició va tenir un principi més "tranquil" que l'edició anterior que ràpidament vam començar a pujar i pujar i anar de pulsacions a tope. En aquesta edició hi van haver uns primers quilòmetres de puja i baixa que permetien anar fent i recuperar una mica a les baixades. Aquest primer tram vam anar agrupats fins l'avituallament de Santa Eugènia, tot i que en Gerard ja començava a "notar" la diferència amb les mitjes urbanes.
A l'avituallament, com és habitual veure una mica i menjar i en Modest i en Marià, parar uns segons, però jo seguir caminant per no agafar fred. En Gerard aprop i anar seguint intentant agafar un ritme més regular. El tram següent, ja més de pujada que de baixada i més pendent. En aquest tram vam anar una estona amb un altre grup, i fins i tot hi van haver intents de començar un debat sobre les begudes a tenir als avituallaments, però la primera pujada va fer callar a tothom. Aquí el grup es va estirar i va anar perdent membres fins a quedar-nos en Marià, en Modest i jo, l'altre grup amb en Gerard van patir una mica la pendent excessiva.
D'aquí fins a dalt del mirador pujar, pujar i pujar, i tot i que aquest any vam còrrer més que l'any passat a les pujades, també vam haver de caminar a estones i d'aquesta manera esperar-nos els uns als altres. En Gerard ja el teníem "perdut" per darrera i vam anar fent i superant la boira i començant a veure el sol al cim per fer ja ràpidament el descens, en un primer tram més humit i que relliscava, i en un segon tram més llarg molt tècnic pel bosc que va dirigir en Marià seguit d'en Modest i jo una mica més lluny i amb molta precaució.
Finalment vam arribar al "planer" i vam començar a còrrer, amb les cames castigades però a còrrer més del que vam fer l'any anterior, i tot i que vam haver de fer alguns equilibris per passar alguns rierols amb aigua, encara va costar arribar al final.
Un darrer control a uns cinc quilòmetres de l'arribava hi havia l'Albert amb la seva filla fent fotos. Aquí un tram amb petites pujades que ja eren "muntanyes" per nosaltres, ens vam anar esperant fins que en un tram de baixada em vaig separar una mica i quan vaig girar-me i esperar una mica en Modest i en Marià no venien, (després vaig saber que en Modest havia tingut una estrevada, encara que a l'arribada no ho semblava com molt bé va dir i patir en Marià).
Els darrers tres quilòmetres vaig còrrer sol superar altres corredors que ja se'ls feia llarga la cursa per arribar emparrellat amb un altre corredor que de poc no s'equivocat i que vaig haver d'avisar per entrar junts a la plaça d'Agullana on la gent aplaudia a tots els corredors.
Finalment, 2h 41' 36", quasi res. En Modest i en Marià no van trigar, 2h 44' 07". En Gerard ens va fer patir una mica més per fer un total de 2h 57' 08" i ara ja no pot dir que no ha corregut mai , més de dues hores.
Suposo que els que hi heu anat estareu d'acord amb mi que aquesta mitja de muntanya d'Agullana val la pena i molt, té alguna cosa que la fa atractiva no sé qué però ho té, potser el recorregut, potser les vistes, potser l'ambient de l'arribada, potser el tiberi del final... vosaltres direu.
Fins aviat, salut i cames.
