De nou la marxa popular de la Cirera va concentrar el major nombre de membres del Cames Ajudeu-me en una prova, aquest any.
Tots, l'Helena, en Jordi, en Modest, en Jose Manuel, en Manolo, en Marià, en Gerard, en Sergi, no recordo en nom del company d'en Jordi, perdoneu, i jo mateix, equipats amb les samarretes del Cames Ajudeu-me, vam participar a una de les dues opcions de la marxa, la curta d'uns 8 quilòmetres i la llarga que eren poc més de 16 quilòmetres.
El matí va començar amb un ambient més fresc del que és habitual per l'època i l'ambient era prou bo per còrrer. Força moviment abans de començar a la zona d'inscripcions i cap a la sortida. Allà, amb una mica de retard, ees va donar la sortida conjunta de les dues marxes, (abans, la gent que feia la marxa a peu ja havia començat a marxar).
Pel que em va comentar en Modest, la curta era la mateixa ruta que l'any passat però feta en sentit contrari, per tant, tot i ser uns 8 quilòmetres prou dura. La llarga, novetat en aquesta edició, va seguir el mateix recorregut fins passat el segon quilòmetre, allà ens vam separar.
Parlo de la llarga que va ser la que vaig fer jo, va tenir un primer tram de cursa molt agradable, el sol no sortia i el recorregut prou suau com per no carregar gaire les cames d'entrada. A més, el fet de passar entre arbres i amb molta vegetació feia l'ambient força humit i idoni per còrrer.
El recorregut fantàstic, força trams de corriols estrets i amb moltes branques a esquivar, pedres, basses, pujades més o menys dures i llargues i baixades ràpides i tècniques.
El primer habituallament ben situat just abans d'una petita però una mica constant i llarga pujada. Un cop superat el quilòmetre onze aproximadament el més dur del recorregut.
El sol ja havia sortit, s'acumulaven els quilòmetres i van començar els trams de més pujades i baixades amb trams força durs per les pedres i el fet que s'havien acabat els arbres i les ombres havíen desaparegut.
El factor psicològic també va ser important quan a falta de més o menys 3 quilòmetres ja veies el pavelló aprop i l'arribada a tocar però el recorregut girava a l'esquerra per allargar una mica més la cursa i acabar amb les poques forces que quedaven a aquestes alçades.
Al final tots arribats al punt de sortida vam passar una bona matinal esportiva, vam menjar l'entrepà i acomiadar-nos, en principi, de les curses fins el més de setembre, que a l'estiu fa molta calor i les curses quasi desapareixen. Això si, continuarem sortint en bici els diumenges i qui vulgui que s'apunti o proposi rutes per fer.
Manteniu-vos en forma aquest estiu que després costa molt tornar a estar al dia. Companys, fins aviat i salut i cames.
Tots, l'Helena, en Jordi, en Modest, en Jose Manuel, en Manolo, en Marià, en Gerard, en Sergi, no recordo en nom del company d'en Jordi, perdoneu, i jo mateix, equipats amb les samarretes del Cames Ajudeu-me, vam participar a una de les dues opcions de la marxa, la curta d'uns 8 quilòmetres i la llarga que eren poc més de 16 quilòmetres.
El matí va començar amb un ambient més fresc del que és habitual per l'època i l'ambient era prou bo per còrrer. Força moviment abans de començar a la zona d'inscripcions i cap a la sortida. Allà, amb una mica de retard, ees va donar la sortida conjunta de les dues marxes, (abans, la gent que feia la marxa a peu ja havia començat a marxar).
Pel que em va comentar en Modest, la curta era la mateixa ruta que l'any passat però feta en sentit contrari, per tant, tot i ser uns 8 quilòmetres prou dura. La llarga, novetat en aquesta edició, va seguir el mateix recorregut fins passat el segon quilòmetre, allà ens vam separar.
Parlo de la llarga que va ser la que vaig fer jo, va tenir un primer tram de cursa molt agradable, el sol no sortia i el recorregut prou suau com per no carregar gaire les cames d'entrada. A més, el fet de passar entre arbres i amb molta vegetació feia l'ambient força humit i idoni per còrrer.
El recorregut fantàstic, força trams de corriols estrets i amb moltes branques a esquivar, pedres, basses, pujades més o menys dures i llargues i baixades ràpides i tècniques.
El primer habituallament ben situat just abans d'una petita però una mica constant i llarga pujada. Un cop superat el quilòmetre onze aproximadament el més dur del recorregut.
El sol ja havia sortit, s'acumulaven els quilòmetres i van començar els trams de més pujades i baixades amb trams força durs per les pedres i el fet que s'havien acabat els arbres i les ombres havíen desaparegut.
El factor psicològic també va ser important quan a falta de més o menys 3 quilòmetres ja veies el pavelló aprop i l'arribada a tocar però el recorregut girava a l'esquerra per allargar una mica més la cursa i acabar amb les poques forces que quedaven a aquestes alçades.
Al final tots arribats al punt de sortida vam passar una bona matinal esportiva, vam menjar l'entrepà i acomiadar-nos, en principi, de les curses fins el més de setembre, que a l'estiu fa molta calor i les curses quasi desapareixen. Això si, continuarem sortint en bici els diumenges i qui vulgui que s'apunti o proposi rutes per fer.
Manteniu-vos en forma aquest estiu que després costa molt tornar a estar al dia. Companys, fins aviat i salut i cames.
