I ara la crónica de la marxa de Llers que ens fa el nostre company Periku.
Diumenge, 10 de juny, de fira a Llers, i tres membres del Cames, -Modest, Albert i Periku- ens vam acostar per participar en una nova edició, la cinquena, de la Marxa popular de la cirera organitzada pels Xiquets de Llers.
Després de les intenses pluges de dissabte res semblava indicar com es llevaria aquell dia, solejat amb ganes, per donar ànims a la organització a que la activitat tirés endavant, i als corredors i caminadors a gaudir de la jornada en l´inici de la marxa.
L´ambient era familiar i es veien més corredors que altres anys. Molt bona participació, al voltant dels 150 participants.
Un cop fetes les inscripcions i comentar la jugada amb companys a la espera d´encetar la marxa, aquesta entrava en acció. Hi havia la possibilitat de fer dues distàncies, la curta de vuit quilòmetres i la llarga de disset. Amb la empenta que caracteritza els membres d´aquest club atlètic amateur la decisió estava pressa, faríem la llarga de disset.
Aquesta vegada l’itinerari el corríem en sentit contrari a les edicions anteriors que s´havien dut a terme. Així doncs, sortint del poble direcció Nord-Oest, trencàvem a mà esquerra per anar a agafar a través de pistes forestals la zona de la carretera d´Avinyonet a la alçada del trencant de Sant Quirze d´Olmells.
Un cop arribats al primer avituallament ens desviaven als que fèiem la distància llarga per una pista també a la esquerra on ens emportàrem una sorpresa, una munió de cotxes i furgonetes tipus California donaven a l´indret una impressió de festa rave-after hour, del tot equivocada per cert, perquè de fet allà s´hi organitzava una altra cursa, aquesta però d´orientació.
L´itinerari anava molt bé, ben senyalitzat i portàvem un ritme adequat a la distància, reservant una mica de forces per acabar els disset quilòmetres dignament.
Llavors vam començar a tenir la sensació que en algun punt ens havíem equivocat, un cop tornàvem a empalmar amb el trajecte curt, la direcció que agafàvem era totalment de retorn, ja no el vam deixar i arribàvem a la meta havent fet els vuit de la curta i un xic més del desviament que ens havien marcat.
A l´arribada el comentari era general, el segon trencant de la distància llarga no estava prou ben senyalitzat i tothom va fer la curta.
Un error en la logística de marcatge va aigualir -a ple sol- un xic la marxa, sobretot en els desitjàvem arribar més enllà dels volts de Mas Molar i Mas Oliveres.
Un punt a resoldre per part de la organització per a properes edicions i que desitgem que no desvirtuï la bona i nombrosa acollida d´enguany.
Per concloure una anècdota de bon rotllo per als col·legues esportistes d´orientació, que arribaven a la marxa de la cirera pensant que era l´inici de la seva cursa. I la reflexió que ens fèiem era obvia, si no troben la sortida, desorientats, poques opcions tenen a guanyar una cursa d´orientació....
Salut i Cames,
Periku
