PROPERA SORTIDA DIUMENGE 02/08/2009

Vist l'èxit del cap de setmana passat i tenint en compte que no vam fer la ruta proposada i que per tant va quedar pendent, proposa fer aquest diumenge la ruta 24 que va quedar pendent diumenge passat.

Aquí queda la proposta donat que com cada setmana no n'he rebut cap altra així que continuem insistint amb la 24 a veure si la podem fer.

Aprofito per recordar a en Modest que ens va dir que faríem alguna altra ruta per la seva zona. Només recordo.

Fins diumenge. Salut i cames.

VILA-SACRA - NAVATA - ORFES - CALABUIG - VILAMALLA - VILA-SACRA 26/07/2009

Una sortida "diferent". Al final res del programat durant la setmana. El "personal" va demanar més ombra i vam decidir canviar la ruta 24 prevista per la ruta 9 també de les Salines -Bassegoda.

Vam quedar com sempre a les vuit del matí a Vila-sacra i vam sortir cap a les vuit i deu, en Dani, en Manolo, en Jordi i jo. Camí direcció Figueres, Vilafant, Urb. Mas Pau i cap a Navata. Just abans d'arribar, un tros de camí per un petit bosquet amb una pendent suau que ens preparava per la ruta.

A un parell de quilòmetres de Navata enllacem amb la ruta 9 que, al ser circular, ens permetia enllaçar on vulguessim. El principi bé, camí bo i força ample i amb una pendent favorable suau que ens feia anar molt còmodes durant uns quant quilòmetres. Un cop enfilem cap el bosc la cosa va canviar, va ser entrar-hi i començar a pujar, primer una pendent forta d'uns dos-cents metres per seguir amb un tros de pendent més llarg però no tant fort, una mica de descans i quan recuperes una altra forta pujada encara que també curta, i continuar pujant poc més d'un quilòmetre per sortir a un prat que ens donava a entendre que la pujada s'havia acabat.

Sortim del bosc i agafem camí a la dreta direcció a Canelles. Abans d'arribar-hi girem a l'esquerra i continuem camí. Un tros petit asfaltat i tornem a girar a la dreta per a continuació trobar-nos amb tres camins i tres gossos que corrien ap a nosaltres. Després d'un moment d'indecissió, agafem, com no, el camí que no tenia gossos i tirem endavant. Com no, el camí no era el correcte. A partir d'aquí, perduts.

Vam sortir a Orfes. Allà vam decidir tornar cap a casa direcció Bàscarà. Vam començar camí pujant, per seguir amb una petita baixada i camí planr fins a Bàscara. Allà vam travessar la N-II i vam continuar direcció Sant Mori. Només travessar, una altra pujada d'aproximadament un quilòmetre, molt constant, que girava al final a la dreta però que encara continuava pujant uns quants metres.

Agafem direcció Calabuig i pel camí, uns quants quilòmetres de pujades i baixades constants que castigaven les cames. Amb ganes ja d'arribar a casa vam agafar camí de Garrigàs on vam poder gaudir d'una forta baixada tot i que amb prou feines va ser un quilòmetre. A partir d'aquí, pedalar fins arribar al polígon de Vilamalla, després fins a El Far d'Empordà i un cop allà un darrer esforç fins arribar a casa.

Al final, 57 quilòmetres en poc més de tres hores i quart. Una dura jornada per la quilometrada feta però satisfets d'haver-ho pogut fer. Esperem un altra dia poder acabar el que vam començar. Queda pendent la ruta 9 de les Salines-Bassegoda.

Fins aviat. Salut i cames.

PROPERA SORTIDA DIUMENGE 26/07/2009

Com cada setmana quan preparem la sortida del diumenge arriba el divendres i no hi ha propostes de rutes i sempre s'acaba fent la que jo proposo, que no em sembla malament però a mi m'agradaria que algú proposi per jo algun dia fer-ne alguna de nova per que us podeu imaginar que les que proposo són rutes que ja he fet.

A partir d'aquesta setmana intentaré posar la ruta, (que triaré jo com cada setmana), i una mica d'informació per veure si d'aquesta manera s'anima algú més. A vegades si coneixem la ruta abans i veiem que realment està dintre de les nostres possiblitats ens animem més fàcilment. Us enviaré també un correu per que penseu a consultar el blog per veure la ruta. Us avanço que procurarem anar pujant de nivell per poder fer rutes cada vegada més exigent i "xules".

La que proposo per aquest diumenge és la ruta 24 de les que té marcades el centre Salines Bassegoda. La seva dificultad és moderada però com que sortirem desde Vila-sacra li afegirem quilòmetres i això la farà una mica més exigent sense arribar a ser dura. Només la ruta són uns 23 quilòmetres que té la sortida a Vilanant però que nosaltres la començarem a Avinyonet de Puigventós per que al ser circular ens ho permet fer així. El desnivell acumulat de la ruta no és massa, uns 319 metres.

Si voleu més informació us he posat un enllaç al blog per que pogueu accedir a la web del centre Salines Bassegoda i veure totes les rutes marcades. Si entreu a la 24 veureu el recorregut sobre mapa i també el perfil del recorregut que farem.

Ens veiem el diumenge. Salut i cames.

VILA-SACRA - SANT PERE DE RODES - VILA-SACRA (19/07/2009)

Després d'una setmana sense publicar res tornem amb la sortida de diumenge passat que es presentava com un repte i que, ja us avanço, tots finalment vam aconseguir.

En principi la cosa semblava difícil, anar a Sant Pere de Rodes, desde Vila-sacra i tornar. No ho havíem fet mai, tot i que la distància si que l'havíem superat algunes vegades, pujar a Sant Pere sempre és un repte, i més quan arribes ja amb un quants quilòmetres a les cames, (la darrera vegada que ho havíem fet vam sortir desde Vilajuiga, estalviant uns 22 quilòmetres).

Vam quedar com sempre a les vuit per sortir de Vila-sacra cap a Sant Pere de Rodes. Vam sortir només quatre, en Josep, en Dani, en Manolo i jo. Un matí fresc i molt agradable per anar en bici i sobretot per fer la pujada que havíem de fer.

Sortida directe cap a Vilanova de la Muga, d'allà a Marzà i quasi tres quilòmetres més per arribar a Vilajuiga en poc més de 35 minuts.

Un cop a Vilajuiga la gent ja comença a agafar el ritme de pujada encara que no hagi començat però la qüestió sicològica aquí és molt important.

Primer quilòmetre de preparació passant pel mig del poble i davant d'Aigües de Vilajuiga, girem a la dreta i tot seguit a l'esquerra per situar-nos ja a la carretera que puja a Sant Pere de Rodes, primer quilòmetre amb només un desnivell de 1'8%.

Tot seguit un petit descanset d'uns quants centenars de metres i el desnivell comença a canviar i aser de pujada, un 4% que ens porta dels 33 als 90 metres d'alçada, i a on ja comencem a veure els trams més forts que haurem de superar. Aquest punt suposa ja que el grup es separi. En Manolo per davant i en Dani per darrera amb el seu "ritme".

Comencen els cinc quilòmetres on es fa la veritable pujada, el tercer quilòmetre té una pendent del 7'9%, el tram més dur. Sort que és al principi i les cames escara estan prou bé per superar aquest tram. En Manolo a la seva i en Dani, "amenaçant" que se'n tornava. Jo em vaig quedar amb l'altre Josep que ja anava "petao", i encara li quedava.

Un quart i cinquè quilòmetres molt durs per la pendent i per l'acumulació ja de pujada, amb uns desnivells del 6'8% i del 7'7% respectivament. En Manolo desaparegut i en Dani encara no ha abandonat. Jo si que abandono a l'altre Josep i m'en vaig a buscar a en Manolo, en Josep diu que pujarà fins que ens creuem baixant.

De les vistes, espectaculars, dels dòlmens,... ni us parlo feina hi havia a pujar.

La pujada encara no s'havia acabat, quedaven encara dos quilòmetres durs al 6'6% i al 7'1% per acabar de fer els trams de pujada durs. Al final del sisè quilòmetre vaig veure per fi a en Manolo però molt lluny i per darrera en Josep i en Dani que al seu ritme però encara no s'havia rendit.

Un darrer esforç per superar aquest dos quilòmetres i per fi arribem a la zona del parquing, molt més suau però ja "petats" després de la pujada i acumulació de quilòmetres, quasi una vintena desde la sortida.

Torno a veure a en Manolo, encara lluny, però el tram més suau, del 3'7%, em permet apropar-me a ell i agafar-lo just a dalt de tot després de fer el darrer quilòmetre amb en desnivell del 3'5%. Per fi.

Comencem la baixada amb en Manolo i a poc més d'un quilòmetre del cim ens trobem en Josep que diu que ell acaba de pujar, que "ara ja acabo" i que "segui baixant i ens trobem a Vilajuiga". Seguim i a poc més d'un quilòmetre i mig, oh sorpresa! en Dani, no s'ha rendit i diu que ell també puja, es nota que és "vasco".

Decidim amb en Manolo de tornar a pujar per acompanyar-lo per que tot i que sembla poca distància són uns 10 minuts fins al cim. Arribant, en Josep començava a baixar. Finalment hem arribat tots i comencem la baixada junts.

Una pujada de 8'8 quilòmetres amb un desnivell de 484 metres i un promig de pendent del 5'5%.

Baixada ràpida fins a Vilajuiga amb puntes de velocitat entre 65 i 70 quilòmetres hora que fan que en menys de 15 minuts tornem a estar a Vilajuiga camí de tornada a casa. Els quilòmetres es comencen a notar a les cames i el ritme de tornada no és tan viu però tornem a estar a casa en poc més de dues hores i mitja. Gran jornada "dominguera".

Fins la propera, salut i cames.

COLERA - FRONTERA (05/07/2009)

Nou diumenge ciclista dels membres del Cames Ajudeu-me pels camins de la nostra comarca, aquest cop entrant a l'Espai Natural de l'Albera est, pel Coll del Frare (202 metres), entre Colera i Portbou, fins a la frontera natural amb França.

El matí va començar d'hora. Vam sortir de Vila-sacra a un quart de vuit del matí per intentar evitar al màxim la calor en la nostra pujada que prometia ser llarga i dura. Poc abans de les vuit del matí sortíem tots, en Santi, en Manolo, en Josep, en Jordi i jo, de Colera, a nivell del mar.

A l'hora de començar tothom tenia molt present que la darrera vegada que vam fer aquesta ruta no vam arribar al cim, ens vam quedar a uns dos quilòmetres del cim, que és la part més dura de la pujada, tant pel desnivell com pel mateix camí, amb molta pedra que dificulta el control de la bici ja difícil degut a l'esforç per pujar.

El primer tram de pujada el vam fer per l'antiga carretera de Portbou, asfalt, fet que fa més fàcil la pujada tot i que en pocs quilòmetres, menys de 5, passem d'estar a nivell del mar, a estar a 202 metres al Coll del Frare. La pujada la vam fer a bon ritme, fins i tot vam fer fotos sobre la marxa, però pensant en que el més dur estava al final. En Santi, com sempre es va distanciar al principi de la pujada i un cop a dalt ja l'havíem atrapat tots.

Reagrupament al Coll del Frare per començar junts el tram final d'uns set quilòmetres i mig de camí fins al cim que fa de frontera natural amb França i que en alguns trams coincideix amb el GR11. El camí de l'asfalt al camí al principi es va notar però deseguida vam agafar de nou el ritme que vam mantenir tot i la continua pujada que marcava el camí. En Santi de nou es va avançar per després esperar-nos més endavant. En Manolo i en Jordi a bon ritme i els Josep's tancant el grup a poca distància, reservant forces pel final.

Després de cinquanta-cinc minuts de pujada quasi constant, (amb més o menys desnivell), vam arribar a la "pujada". Aquí hi vam arribar agrupats però cadascú va posar la seva marxa per arribar fins a dalt. S'acabaven els paisatges i les impressionats vistes de la part nord del Cap de Creus i ara només es veia el cim.

El que l'anterior cop semblava una pujada impossible i a la que vam arribar amb les cames destrossades, aquest cop es va arribar amb forces suficients, per amb més o menys dificultat arribar fins al cim que abans s'ens havia resistit. Després d'una hora i vint minuts, tots havíem fet el cim i ens relaxàvem mirant el fabulós paisatge a banda i banda. Per un costat, Portbou, Llançà i el Port de la Selva, i per l'altre Cervere i Banyuls-sur-Mer. Val la pena.

De la baixada que us haig de dir, impressionant. El que vam trigar a pujar uns cinquanta-cinc minuts, vam trigar quinze a baixar. Molt de desnivell al principi, amb moltes pedres i revolts perillosos. Els frens a tope i els braços agarrotats d'agafar la bici i els frens amb força per no sortir del camí als revolts. Un petit tram per pedalar i de nou baixada, tros de camí i tros d'asfalt fins a Colera.

Sortida aquesta de muntanya que prova que les altres sortides que havíem fet han servit d'alguna cosa, les cames aguanten més i podem fer ara rutes que abans no podíem. A més les rutes comencen a ser de nivell i per tant els recorreguts i paisatges també són més espectaculars.

Fins la propera, salut i cames.